.jpeg)
Ens desplacem fins a la casa consistorial per parlar amb l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan i Farnós (Tortosa, 1983), ara que som a l’equador de la legislatura i sabent que l’any vinent n’agafarà el relleu a l’alcaldia la fins ara regidora de cultura, Mar Lleixà. Amb ell parlarem dels projectes futurs que té pensats per Tortosa, però també valorarem totes les tasques que s’han executat fins ara.
Com vol que el recordi la ciutadania de Tortosa quan deixi de ser alcalde?
Com l’alcalde que va posar en valor el patrimoni i que va fer polítiques per a la gent.
La ciutat que deixarà és millor que la que va trobar? Per què?
Serà millor perquè haurem fet una millora en relació amb els serveis, equipaments, habitatge públic, esports i pavellons, patrimoni històric i la Llei de Barris per recuperar la ciutat històrica.
Des de petit deia que volia ser alcalde. Ha pogut realitzar el seu somni, però ha pogut realitzar també les seves idees per a la ciutat? Quines?
Encara hi estic treballant perquè només porto un any i mig d’alcalde. Estem bastint el projecte de ciutat que sempre he defensat que és una ciutat per a les persones amb la construcció de les dues primeres llars d’infants públiques a cada banda de riu o l’habitatge públic, així com el tema vinculat al patrimoni amb la recuperació de les muralles, fortificacions i call jueu; i fer que la ciutat torni a mirar al riu amb el projecte de la zona d’oci de l’Avinguda Lleida.
Ha encapçalat el primer govern tortosí que ha apostat per la creació d’habitatges de lloguer social…
Aquesta és una preocupació a totes les ciutats i, a més, aquí tenim la doble mancança de la rehabilitació d’habitatges al nucli antic, a banda de la problemàtica social de l’habitatge. Estem treballant moltíssim per fer la primera promoció d’habitatge públic al barri del Castell, que és el més degradat de la ciutat. Comencem allà de manera simbòlica per aportar vida al nucli antic i estem treballant amb cooperatives per recuperar habitatges a diferents barris. Volem capgirar el que havia passat els últims anys, que era que no es feia cap promoció pública d’habitatge, no es rehabilitava cap habitatge municipal… i, per tant, canviar aquesta inèrcia.
“Estem treballant moltíssim per fer la primera promoció d’habitatge públic al barri del Castell, que és el més degradat de la ciutat”
Fa poc va anunciar que rehabilitarien l’antiga casa de la Festa del Renaixement. Hi ha previst recuperar més edificis de propietat municipal?
Sí, ja hem encarregat a un arquitecte el projecte de rehabilitació d’aquesta casa, però també n’hi ha d’altres que volem incloure dins del projecte de la Llei de Barris. Hi haurà edificis als barris del Rastre o de Remolins, per exemple.
Com està el procés de participació ciutadana de remodelar l’espai de les cases enderrocades de l’Absis del barri del Castell?
Estem treballant per fer un projecte que recuperi el passeig de Ronda des de la zona de St. Jaume fins al barri del Castell i, a la vegada, generar algun nou equipament allà, tot i que com afecta altres institucions, ho farem públic en el moment que tinguem aquest acord.
Com creu que han rebut els barris del Temple i de Ferreries el fet de ser els primers a disposar de llars d’infants municipals?
Crec que molt positivament, així ens ho fa arribar la ciutadania. Són dos barris en ple creixement demogràfic, situats a una banda de riu cadascun, i l’objectiu és que es doni servei a les dues parts de Tortosa i en llocs idonis que teníem disponibles. Hi podran anar persones de qualsevol altre barri de Tortosa, també.
“L’objectiu de les dues llars d’infants és que donin servei a les dues parts de Tortosa, estan situades a una banda del riu cadascuna”
Historiador de formació, havia estat president dels Amics dels Castells… Com ha influït la seva trajectòria en el seu pas per la política?
Estic fent la inversió més gran en patrimoni que mai s’ha fet a Tortosa, hem creat el circuit verd de les muralles, hem incorporat la rehabilitació del Fortí d’en Bonet per als turistes i que era una reivindicació històrica dels Amics dels Castells, la museïtzació d’Orleans i de les Avançades, la rehabilitació del Balneari d’en Porcar, les obres del Castell de la Suda amb unes noves passarel·les i les galeries subterrànies. Estem valorant el patrimoni perquè genera identitat, orgull, però a la vegada, oportunitats econòmiques.
En aquest sentit, la setmana vinent es farà la I Jornada de Ciutats Fortificades al Parador Nacional de Turisme del Castell de la Suda i a l’Aula Magna de la URV. Vindran representants de totes les set ciutats hispàniques que formen part de la candidatura i també d’àmbit internacional com França, Itàlia, Malta, Algèria i Tunísia.
Si no s’hagués trobat el projecte del Circuit Verd de les muralles ja encarrilat, n’hauria fet canvis?
Per al projecte s’havia demanat una subvenció i proposava com havia de ser de manera molt genèrica. Hem anat fent canvis durant les obres, hauríem volgut fer més coses com ara noves passarel·les, però Patrimoni no ens ho va autoritzar. Quedarà un circuit correcte per a bicicletes elèctriques i afavorirem tota aquesta zona.
Veu realment necessària l’existència del tren turístic quan altres empreses del sector turístic hi estan en contra?
Això era una subvenció que ja s’havia demanat i que se’ns va atorgar de manera gratuïta i l’Ajuntament no ha de fer cap esforç econòmic extraordinari. Al final, tot és complementari i volem generar un espai entre el Mercat i la zona d’oci de l’Avinguda Lleida a on es posi la parada del tren turístic i es posi en valor la Via Verda i el llagut de Lo Sirgador perquè la gent baixarà davant d’on està l’embarcador i segur que molts acabaran anant a fer el viatge. Això ha de permetre també portar els turistes del centre al nucli antic i a l’inrevés i que es converteixi en un pol d’atracció.
“Estem fent la inversió més gran en patrimoni que s’ha fet mai a Tortosa”
Continuant amb el turisme, creu que el model d’èxit d’una ciutat turística rau en la gratuïtat dels equipaments culturals o caldria revaloritzar-la patrimonialment fent pagar pel que tenim de cara al turista?
No existeix la gratuïtat a tots els equipaments, però cal buscar un equilibri entre el pagament i la gratuïtat.
I un cop marxi l’Arxiu Comarcal dels Reials Col·legis, quin creu que ha de ser el futur del conjunt? I a l’Espai Sant Domènech, hi ha previst invertir a millorar l’espai museístic, ara que formen part de la xarxa de ciutats renaixentistes i que s’ha creat el Museu del Renaixement a Molins de Rei?
Als Reials Col·legis, el Bisbat ha avançat que volen convertir-lo amb l’Arxiu Diocesà i serà molt positiu i també estarà obert al públic. A més, ja hem acordat generar altres activitats per a la ciutat com exposicions o conferències en aquest equipament històric de Tortosa.
Pel que fa al Centre d’Interpretació del Renaixement, estem treballant en un projecte per a rehabilitar-lo i posar-lo al dia.
Kronospan, Lucta, Action… Està en creixement Tortosa i la seva economia?
Tortosa està passant per un creixement econòmic evident que demostra que Tortosa està generant molta activitat econòmica i tenim l’atur més reduït dels últims anys. S’estan implantant noves empreses, però també és important aquest creixement del petit comerç que pateix pel tema de les vendes per Internet. Per això hem tornat a recuperar els Bons Tortosa, que l’anterior govern havia eliminat i deixat per escrit. Estem també millorant la climatització del Mercat Municipal perquè tingui unes condicions òptimes que, fins ara, no tenia. I reforçar així, també amb més ajudes, el petit i mitjà comerç.
“Tortosa està generant molta acticivitat econòmica i tenim l’atur més reduït dels últims anys”
La tecnològica EACOM, de la mà de l’ebrenca E-ports, obriran una nova nau a l’entrada de Tortosa que, tal com ens han explicat, permetran crear 85 nous llocs de treball directes i tindrà també un espai de formació, no? Què suposarà per a la captació de talent jove del territori?
Sí, és una d’aquelles empreses que, per la seva qualitat, ens generarà uns beneficis més importants perquè estem parlant de persones altament qualificades, com ara enginyers, tècnics… que no marxaran de Tortosa o que, fins i tot, vindran de fora amb persones qualificades i salaris alts. Es tracta d’un projecte tecnològic que d’entrada volia instal·lar-se a Tarragona, però que finalment va acabar implantant-se aquí. És una inversió que ens fa molta il·lusió i, a més, hi haurà aquesta part de formació que generarà un dinamisme a la ciutat en el sector de les telecomunicacions.
Ara bé, una de les derrotes del mandat potser ha estat el tema del poliesportiu dels Josepets. S’esperava que acabés així o el va sorprendre? Què se’n farà finalment en aquell espai? Veu viable el trasllat del Conservatori de Música després de les queixes que hi ha hagut per part dels pares i mares dels alumnes?
Més que una derrota ha estat la constatació d’una cosa que ja va començar malament en el mandat anterior perquè es volia fer un projecte per enderrocar el col·legi sense el permís de Patrimoni i a les portes de les eleccions Patrimoni va dir que no el podien enderrocar. Aleshores, el govern de Roigé, va presentar a corre-cuita un avantprojecte per fer el pavelló dins del col·legi i enderrocant mitja muntanya. Vam intentar reaprofitar-lo i fer-lo més petit, però es va declarar desert perquè les cinc empreses que es van presentar van veure que era molt complex tècnicament. A partir d’aquí, estem treballant per presentar un nou projecte als Josepets per a usos socials i culturals i poder donar notícies ben aviat.
Pel que fa al Conservatori, vam defensar aleshores la postura de la Diputació de Tarragona, però ara han dit que no hi volen anar per diversos motius i ara estan estudiant altres alternatives per a poder-lo ampliar i, de moment, la seu de la Diputació de Tarragona no es traslladarà als edificis Oriol i Despuig, sinó que es mantindrà a l’actual Palau Montagut.
Com va l’ampliació de l’Auditori? Quan està previst que finalitzin les obres?
Està avançant en la línia del previst, només amb un o dos mesos de retard, que és el normal en aquest tipus d’obres. Ja estem actuant també amb les millores de la Sala Gran del mateix Auditori i esperem que es pugui inaugurar abans que acabi l’any.
“Estem treballant per presentar un nou projecte als Josepets per a usos socials i culturals”
I la zona d’oci per als joves de l’Avinguda Lleida serà una realitat propera?
És un projecte que ja forma part del pressupost i ara s’està treballant en l’àmbit tècnic. La idea és que la ciutat torni a mirar de cara al riu i que es posi en valor la façana fluvial i les guinguetes i la parada del tren ens han de servir a obrir-nos al riu. Estarà ubicat a la zona de davant de la comissaria de la Policia Nacional i serà una aposta d’oci per a totes les edats i es podrà anar a fer un cafè o una copa, acompanyats de bona música, que es farà mitjançant concessions.
Entre la ciutadania encara hi ha qui dubta que el nou hospital es pugui construir als terrenys de la Lloma, del barri de Sant Llàtzer, si acaba produint-se un canvi de color polític a l’Ajuntament o al país i que, aquest, s’acabi traslladant a l’Aldea. Què n’opina? I sobre l’ampliació de l’actual?
Entenc que hi hagi molt d’escepticisme entre la ciutadania perquè la realitat dels governs dels últims anys a la Generalitat no han apostat pel nou hospital. Cal recordar que la mateixa Roigé, va votar diverses vegades al ple de l’Ajuntament en contra del nou hospital i s’hauria de tenir ara més memòria. Ara, la Generalitat està determinada en la construcció d’un nou hospital i la prova és que van demanar que fossin uns terrenys que no fossin inundables. Allà es volia fer una zona d’habitatge i, per tant, està molt ben connectada. Veig molt més real ara aquest projecte que tot el que s’havia dit fins ara. Aviat presentarem un cronograma de manera conjunta entre la Generalitat i l’Ajuntament i, segur que durant aquest mandat no es podran iniciar les obres, perquè és una infraestructura molt important que costarà molt de temps.
Pel que fa a l’ampliació, al final, no podrà ser tan gran com estava prevista per les troballes arqueològiques que s’han fet i s’haurà de redimensionar. De moment, el pàrquing prefabricat té una permanència de quatre anys i, després de la pèrdua de l’aparcament soterrat de la planta menys dos, s’haurà de donar una resposta a l’aparcament mentre no es construeixi el nou hospital. En la línia de les millores de la mobilitat també hi haurà els nous ascensors ubicats al C/ Teodor González i que permetran reduir l’afluència de molts vehicles al centre de Tortosa. Estem pendents de l’aprovació de Patrimoni per iniciar les obres i estaran acabats de cara a l’any vinent.
“Els governs de la Generalitat dels últims anys no han apostat pel nou hospital”
Els experts arqueòlegs que han estat efectuant les excavacions comenten que les troballes de les sitges i l’aljub són molt importants i que la seva intenció és que, a llarg termini, puguin ser visitables. Com ho veieu compatible amb la mateixa ampliació?
No disposo d’aquesta informació perquè és un projecte que l’està executant la Generalitat de Catalunya i el que sí que he manifestat com a alcalde és que si finalment les restes s’han de conservar, que es pugui treballar a mitjà o llarg termini perquè puguin ser visitables.
Vol repetir la coalició de govern en un futur? Tem que ERC pugui acabar tenint més pes i s’aliï amb l’altra força independentista (Junts per Tortosa) en un futur?
Ja vaig explicar que la meva voluntat és tornar-me a presentar i poder continuar impulsant els canvis que fem des de l’actual govern, respectant sempre els processos interns dels partits que formen part de la coalició. La idea també és repetir la coalició entre Movem Tortosa i el PSC i creiem que també està funcionant molt bé la fórmula amb el pacte d’ERC perquè és positiva i està generant aquests canvis.
Crec que ERC ho té complicat de poder arribar a un pacte amb l’altra força política, sobretot per l’oposició que estan fent. Aviat canviarà l’alcaldia, però els regidors de Movem i del PSC continuarem treballant per un projecte de ciutat que tenim en comú i que compartim i esperem que la ciutadania, al final, valori la feina feta pels diferents grups al llarg dels quatre anys.
Per acabar, completi les següents frases:
-El futur de Tortosa passa per: la recuperació de la ciutat històrica i per impulsar una capitalitat oberta a les Terres de l’Ebre.
-La ciutadania de Tortosa necessita: més equipaments públics i més autoestima com a ciutat que som.
-L’oposició serveix per a: reflexionar de tot allò que es pot millorar, sempre que sigui constructiva i aporti propostes de millora. I quan estàs a l’oposició t’hauria d’aportar humilitat.
-El poder és: transformar i millorar totes les coses.
