Qui no ha sentit a dir a Tortosa algun cop que algú de la seva família va tenir figuretes de les Lluquetes al seu pessebre nadalenc? Però, més enllà del mite, podríem reconstruir, avui en dia, un pessebre únic amb aquestes característiques figures tortosines?
Ens desplacem fins al cor del Nucli Antic, al número 18 del carrer Providència del barri del Rastre, a on ens espera el president de l’Associació dels Amics dels Castells, Jordi Mulet.
On ens trobem, Jordi?
Estem al davant de la que havia estat la casa natal i la botiga del Lluquet i les Lluquetes, també coneguda com “La fàbrica de cera”, perquè venien espelmes i ciris.
I, qui era aquesta família?
El propietari originari del negoci era Jacint Grifoll Castells, nascut a Tortosa el 1926, que era fill d’un mestre de cases de Mont-roig del Camp. Primer, va viure al barri de Santa Clara, segons apunta el cronista Silvestre Ibáñez, i, més tard, ja es va establir aquí. Se’l coneixia amb el sobrenom de Lluquet, perquè els seus avantpassats havien estat fabricants de lluquets, uns llumins ensofrats i allargats. I les Lluquetes eren dues de les seves deu filles, Paquita i Pepita Grifoll Puell, que van heretar el negoci.
Per quina raó en Jacint Grifoll inicia tot aquest negoci de les figuretes de pessebre?
Segons explicaven els cronistes de l’època, la seva dedicació al pessebrisme va ser un fet totalment casual perquè, un dia, va conèixer a un artesà italià i venedor ambulant de figuretes. Veient-ne una oportunitat de negoci, va comprar-li una figura de Sant Francesc de Pàdua, per fer-ne un motlle i començar així el nou negoci.
I com eren aquestes figuretes tan característiques?
Eren figuretes amb indumentària típica tortosina, les pageses amb les gandalles, sabates d’espart, burrets amb alforges... De fet, Silvestre Ibáñez, explicava que hi havia “pagesos tortosins vestint la seva indumentària: calçons blaus amples i curts; jupetí i espardenyes; llaurant la terra o amb el xai a collibè; les pageses amb faldilla ampla i gipó ajustat, filant o amb l’atuell de terrissa preparant les típiques baldanes”.
Com us va arribar aquesta informació als Amics dels Castells?
Tot això va començar el 2017 amb la junta anterior, encapçalada per Ramon Ruiz i Gerard Climent, perquè el seu sogre tenia figuretes d’aquestes a casa seva. I, a partir d’això, va començar l’interès per la seva recerca històrica i per buscar els orígens d’aquest taller artesanal del cor del Nucli Antic.
Així doncs, cal continuar difonent aquesta tasca?
Sí, cal continuar difonent-la i que les Lluquetes tinguin un record i un carrer dedicat al barri del Rastre. Tot el que impliqui divulgar el patrimoni únic, singular i riquíssim de Tortosa és positiu. Podríem tenir el pessebre vivent de Jesús i el pessebre estàtic de les Lluquetes per Nadal. També voldríem que es recuperés aquest ofici artesanal que des de l’Associació de Pessebristes diuen que està en perill d’extinció i que es fes algun cicle formatiu d’artesania.
Com es feien les figuretes del pessebre?
Estava documentat que Grifoll elaborava les figures d’argila mitjançant els seus propis motlles, les coïa en un forn petit i, després, les pintava a mà i les encolava a una base. A l’interior duien fils de plom per reforçar les extremitats i potes (en el cas d’animals). Quan ho van heretar les filles, Pepeta era la que pintava les figures i Francesca les construïa. També les ajudava al negoci la neboda, Maria Antó. Se’n venien a les Terres de l’Ebre, però també s’enviaven moltes caixes cap a Barcelona, Reus, Saragossa... i, fins i tot, l’Amèrica Llatina. Eren unes figures molt realistes, d’entre 10 i 25 cm, amb els ulls ben ressaltats, que reproduïen la vida quotidiana dels tortosins i tortosines dels segles XIX i XX. Aquestes es consideren de la primera etapa de l’obrador, mentre que les que són d’inspiració bíblica, serien de la darrera etapa. L’obrador de les Lluquetes va patir directament les conseqüències dels bombardejos de la Guerra Civil i, amb la mort de les germanes els anys 1936 i 1937, ja ningú en continuà la tradició.
Tornaran les Lluquetes per Nadal?
Des de l’àrea de conservació del Museu de Tortosa ens expliquen que, l’any passat, van rebre una donació particular amb una caixa de tres figuretes que es van poder restaurar i protegir per part de la restauradora, Júlia Poy. Actualment, les peces formen part de la col·lecció privada del fons de reserva museístic. Consten d’una fitxa, estan inventariades digitalment i degudament classificades. Ens ho ensenya la directora de Museu, Eva Castellanos, que reivindica aquest paper de salvaguarda de l’art i del passat que tenen els museus i, igual, que des dels Amics dels Castells, fa una crida a la ciutadania perquè tots aquells que tinguin figuretes a casa seva puguin dur-les al Museu de Tortosa per ajudar a eixamplar aquesta col·lecció i, potser, més endavant poder organitzar un gran pessebre de diorames exclusius amb les Lluquetes com a protagonistes. De moment, aquest Nadal es volia posar un naixement amb figures de les Lluquetes al vestíbul del Museu, però encara no tenen clar que els pessebristes puguin acabar reunint tot el material necessari per fer possible el seu esperat retorn.
