“La Transició Energètica és imprescindible, està en marxa i l’estem accelerant”, són les declaracions de l’any 2023, quan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, definia el full de ruta cap a la descarbonització de l’energia en l’horitzó del 2050 mitjançant el PROENCAT (Programa Prospectiu Energètic de Catalunya) que defineix la planificació de la Transició Energètica a partir de les necessitats energètiques que té el país i els objectius que s’hi fixen. Una mesura que pretenia transformar el mètode d’obtenció d’energia de cara al previst tancament de les centrals nuclears. I, per aquesta raó, al Parlament es va aprovar el decret llei d’acceleració del desplegament de les energies renovables (24/2021), amb l’objectiu “d’agilitzar els procediments, generar confiança a l’inversor i mitigar l’oposició a la proliferació massiva i inevitable de les instal·lacions al territori”.
Per poder començar a treballar, doncs, en aquesta direcció s’havia de preparar el Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya (PLATER) que determina on és més adequat ubicar les instal·lacions dels parcs solars, eòlics i hidroelèctrics al territori, tenint en compte una sèrie de criteris ambientals, paisatgístics, agrícoles i territorials. Aquest pla s’ha redactat ja en l’actual legislatura del president Illa i, de fet, la seva posada en funcionament és un dels punts de l’acord de Govern amb els republicans de cara a l’aprovació dels pressupostos.
Amb tot, però, aquestes darreres setmanes hi ha hagut força polèmica davant de la finalització del període per poder presentar les al·legacions al pla per part dels ajuntaments, els veïns de les poblacions afectades i des de diferents col·lectius i plataformes ecologistes. Tortosa va celebrar també una sessió informativa a la ciutadania dilluns a la tarda, al Centre Cívic de Ferreries, per explicar les línies del PLATER i les al·legacions que volia presentar l’Ajuntament.
El Govern obrirà un segon procés per presentar al·legacions
La setmana passada el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Joan Càstor Gonell, va comparèixer en una roda de premsa després de l’última reunió del Consell de Direcció del Govern per intentar d’aclarir alguns dels malentesos que estava generant el PLATER, així com transmetre “calma i tranquil·litat” a la població.
Gonell va recordar que “cal tenir en compte que fa temps que es diu que s’ha de créixer en el percentatge de producció d’energia renovable i, actualment, a Catalunya aquesta està per sota del 20%, molt per sota del 50% que suposa a nivell de l’Estat espanyol”, però que “el Govern, sabent que hi ha una preocupació i interès, obrirà un altre procés per presentar al·legacions perquè és possible que hi hagi errors i coses que es puguin millorar”.
Finalment, Gonell també va explicar que “el territori que serà capaç de produir energia renovable a un bon preu serà el que liderarà l’economia del país”, tot i que aquests dies aquesta sentència ha causat força polèmica.
Ara bé, intentem analitzar quines són les raons per les quals es va donar aquest titular des del Govern i respondre, després de contrastar i verificar les diferents informacions que s’han comunicat a les rodes de premsa, algunes de les preguntes o idees que han estat apareixent a les diferents assemblees ciutadanes i sessions informatives que s’han organitzat des dels ajuntaments dels municipis afectats aquestes setmanes, amb la voluntat de clarificar els dubtes a la ciutadania.
L’energia que es produirà marxarà tota fora de les Terres de l’Ebre, igual que volien fer amb l’aigua del riu i el transvasament?
No. Les Terres de l’Ebre estan passant de ser una zona productora a una zona consumidora d’energia. Associacions d’empresaris com l’AEC, ADEDE o les Cambres de Comerç es queixen de la impossibilitat de donar creixement a empreses del territori per manca de subministrament d’energia. A més, encara se’n necessitarà més amb la prevista arribada de projectes com la Gigafactoria del Molló, el Data Center, l’ampliació del polígon Catalunya-Sud o el nou hospital. En el cas de la Gigafactoria, ja s’ha anunciat també el compromís que aquesta només utilitzi energia neta.
Què aportaran aquestes empreses al territori?
Aportaran un creixement industrial, l’arribada de noves tecnologies, de llocs de treball qualificats, el fet d’evitar que el talent dels joves se’n vagi a fora i evitar el despoblament de les zones rurals. Una energia que es necessita per fer la transició quan les centrals nuclears acabin la seva vida útil. La importància està marcada a l’horitzó del 2050, però des dels ajuntaments demanen que si al 2030 ja han complert amb les previsions, que se’ls pugui reconèixer. Amb l’objectiu final d’aconseguir que l’energia que es consumeixi sigui neta al 100%.
Tot el que surt marcat al mapa serà per a construir parcs eòlics i plaques solars?
No. EL PLATER només fa una planificació de les zones segons si són: zones prioritàries, zones favorables condicionades o zones sensibles i d’exclusió. Malgrat que sembli d’entrada que a les Terres de l’Ebre se’n poden instal·lar a més zones que a altres punts de Catalunya, no és garantia que s’hi instal·lin. De fet, l’OMA ha tombat diversos projectes de privats a ajuntaments, prèviament.
Hi ha hagut errors a l’hora de senyalitzar aquestes zones?
Sí, hi ha errors amb la superposició de capes amb el visor i això s’ha d’esmenar. Per exemple, en el cas de Tortosa, surt senyalitzada una zona boscosa pròxima al cementiri, però aquells terrenys es reserven per poder ampliar el cementiri el dia de demà. Així mateix, al Raval també apareix marcada per error la zona de pícnic del Consell Comarcal del Baix Ebre o la de l’Ermita de la Petja.
Ha estat insuficient aquest primer període d’exposició pública i de presentació d’al·legacions?
Des del Govern reconeixen que el primer procés que s’ha fet no ha estat prou conegut per la ciutadania, no s’ha treballat prou, no s’ha explicat prou i ara cal tornar a començar-ne un altre per fer-lo millor. A més, fonts del departament de Territori també apunten que hi ha hagut mancances amb la comunicació i difusió de cara a la ciutadania que se n’ha assabentat massa tard. En moltes ocasions, doncs, ha estat responsabilitat única dels ajuntaments fer aquesta comunicació a la ciutadania, però, malgrat haver rebut les carpetes i dossiers des del mes de maig, molts d’ells no han fet les sessions informatives fins a escassos dies abans de la finalització del termini per a presentar aquestes al·legacions que ha finalitzat aquest 29 de juliol.
És cert que el PLATER permetrà que s’expropiïn les finques als propietaris?
No. Aquesta és una fake news que ha circulat des d’algunes entitats ecologistes que no disposen de la correcta informació, així com alguns despatxos d’advocats que deliberadament estan estafant als seus clients fent-los creure que necessiten assessorament jurídic per defensar les seves terres i propietats. El Govern ha deixat clar que “no es vol fer cap expropiació a ningú ni imposar res a la força”. En aquest sentit, el propietari de la terra sempre ho seguirà sent i serà ell qui decidirà si vol continuar tenint la mateixa finca, si la vol vendre, si vol fer-se’n soci..., és a dir, tindrà tot el dret de decidir si accepta o no la proposta, en el supòsit que se li arribi a fer. Els ajuntaments també tindran plena sobirania a l’hora de donar o no les llicències municipals d’explotació d’aquells terrenys.
És cert que ens inundaran els camps amb plaques solars i ja no podrem llaurar les terres?
No. De plaques solars a les Terres de l’Ebre pràcticament no en tenim, ja que a altres territoris com la plana de Lleida n’hi ha moltes més. No, no han de ser una molèstia per les zones agrícoles ni els conreus. Estan pensades per instal·lar-se, principalment, allà on hi ha zones ermes que no són aptes per al conreu i que sí que ho podrien ser per a les plaques.
Hi ha qui diu que l’incendi de Paüls va ser intencionat per a poder instal·lar ara un parc eòlic. És cert?
No. Aquesta és una altra de les fake news que s’ha difós a través de les xarxes socials en què es deia que l’incendi de Paüls havia estat intencionat per a poder construir després parcs eòlics. Gonell va respondre a la roda de premsa que aquest “és un altre dels disbarats que s’estan dient aquests dies. Hem de tenir clar que un pla no es fa d’avui per a demà, segurament costa uns 4 o 5 anys, i aleshores, ningú sabia que hi hauria un incendi a Paüls”.
Qui ens assegura que no tornaran a demanar la quota de solidaritat a les Terres de l’Ebre i que a Girona no s’instal·larà res?
Encara no ha quedat prou clar com es garantirà aquesta equitat entre territoris, però un dels motius inicials del PLATER era precisament el d’evitar la massificació dels parcs a una sola zona i garantir-ne una justa redistribució i l’equilibri territorial, tenint en compte també les especificitats climàtiques i ambientals de cada territori.
Les posicions al territori
Què en diuen les entitats ecologistes i plataformes ambientalistes?
Majoritàriament, s'oposen frontalment al pla. Demanen que s’aturi i que no s’instal·li cap parc d’energia renovable perquè malbarata el paisatge, causa la mort d’algunes aus... Moltes plataformes també signen altres manifestacions en contra de projectes del territori com els de la Gigafactoria del Molló, la planta de Biogàs de Campredó o el canvi de direcció del Parc Natural dels Ports. Així com també han presentat al·legacions al PLATER sobre un tema que no hi té res a veure, que és el de demanar el soterrament de les línies de la MAT (Molt Alta Tensió).
Què opinen els ajuntaments dels territoris afectats?
Hi ha criteris diversos, en funció també dels interessos del municipi i dels partits que estan al capdavant dels governs locals. En molts casos s’està veient aquesta problemàtica com un motiu més que condicionarà els discursos dels partits polítics de cara a la precampanya de les eleccions municipals. Molts consistoris ebrencs s’han oposat, tot i que a nivell de tota Catalunya, la majoria presenten al·legacions sense oposar-se directament al PLATER, entenent-ho com una eina necessària per a fer efectiva aquesta Transició Energètica.
Què en diuen les empreses i col·legis industrials afectats?
Tampoc veuen amb bons ulls el PLATER i des de l’UNEFCAT, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), Eòlic Cat, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i Renovem-nos sobre el PLATER han presentat una al·legació conjunta en la qual demanen que es delimiti una superfície suficient, que sigui tècnicament viable i que aquestes zones siguin considerades de règim propi, per permetre l’acceleració de la tramitació dels projectes.
El Govern anuncia que el PLATER no s’aprovarà fins després de les eleccions municipals
Aquest matí ha arribat aquesta última hora de l’Executiu d’Illa en què davant de les situacions de tensió i preocupació que s’han viscut en les assemblees informatives dels ajuntaments, així com de les declaracions fetes als mitjans per part d’importants col·lectius ecologistes i sindicats del territori com Unió de Pagesos, el GEPEC, la Plataforma en Defensa de l’Ebre o Ecologistes en Acció, s’ha decidit donar molt més marge de temps per a tornar a presentar al·legacions i que aquestes es puguin estudiar i parlar des de les bases a cadascuna de les zones afectades mitjançant processos de participació ciutadana. A més, amb la coincidència del calendari del comicis del maig de les municipals, no es preveu que el nou PLATER pugui aprovar-se fins a l’estiu del 2027.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat