D’aquí a uns dies Tortosa tornarà a vestir-se de gala per acollir la XXIX edició de la Festa del Renaixement, i hi ha qui sempre pensa com poder continuar fent gran la festa incorporant noves activitats que, des del rigor històric, permetin poder descobrir nous espais a la ciutadania. Aquest és el cas d’en Sand del Renaixement que, per primer cop, obriran les portes del Palau Abària perquè els més petits de la casa puguin endinsar-se a l’edifici històric que acull la seu del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre.
L’activitat tindrà lloc el pròxim divendres 17 de juliol, a partir de les 11 h. S’iniciarà amb el contacontes del llibre “Un embolic amb la seda tortosina”, el tercer de la col·lecció de contes “Descobrint el Renaixement de Tortosa”, d’Irene López i Meritxell Algueró. A continuació, hi haurà una representació teatralitzada a càrrec del grup de teatre de Lo Pastisset que recrearà les vides d’en Llop i d’en Martí d’Abària, els habitants del palau al segle XVI.
Però, com ha estat possible aquesta iniciativa? Què suposa per a la Generalitat poder organitzar, per primera vegada des de la seva rehabilitació, una jornada de portes obertes a l’edifici? Ens desplacem fins al palau per poder parlar amb el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, Joan Càstor Gonell, per tal que ens ho expliqui:
Què suposa obrir per primera vegada des de la seva rehabilitació les portes de l’edifici històric de la Generalitat a la ciutadania?
Ens permet apropar a la ciutadania el Govern de la Generalitat. Es tracta d’una activitat reduïda i amb accessos limitats pensada per als infants en un moment especial per a Tortosa com ho és la Festa del Renaixement. Participant de la vida tradicional i festiva de Tortosa, i estant ubicats a on estem, penso que és molt positiu perquè com a Govern de la Generalitat també ens hem d’integrar en aquest tipus d’activitats i apropar la casa de tots a la ciutadania.
Com li va arribar aquesta proposta?
Aquesta proposta ens va arribar per part de la companyia de Sand del Renaixement que es dediquen a organitzar activitats infantils amb contacontes i tallers i que fa molts anys que participen a la Festa del Renaixement. Una proposta innovadora que ens planteja la Irene López perquè els xiquets puguin conèixer el Palau i la història de la seva ciutat i també la Generalitat al territori.
Creu que aquesta activitat pot ajudar a apropar la història als nens i nenes d’un barri que no té accés fàcil a la cultura?
Ens permet apropar la història i la cultura a tots els infants, però és cert que no és fàcil perquè de manera normal no hi tenen accés i aquesta serà una bona oportunitat per al veïnat del nostre barri i per a aquests col·lectius i això li dóna encara més valor. A més, no és tampoc la primera activitat que organitzem en aquest sentit, ja n’hem fet d’altres, com la xocolatada, també de la mà d’en Sand del Renaixement.
De fet, des de l’Ajuntament s’ha comentat que una de les voluntats del Pla de Barris i Viles de la Generalitat és apropar la Festa del Renaixement a altres col·lectius i ètnies, no?
Com ja comentàvem, valoro molt positivament que s’apropi la cultura i la història mitjançant el Pla de Barris i estem alineats tant el Govern com l’Ajuntament, en aquest cas.
Què va pensar el primer dia que va entrar a treballar en aquest Palau?
Ja hi havia estat de visita, però vaig valorar el seu encant i valor històric perquè ho pots conèixer amb més detall. Et queda el goig de poder estar en un edifici històric carregat d’elements de diferents èpoques que demostren la rellevància del Palau a nivell històric, pictòric, arquitectònic i cultural.
L’afavoreix en la tranquil·litat o l’estat d’ànim el fet de treballar en un espai diàfan, envoltat d’història i de pintures murals com les del seu despatx?
Ens hauria d’afavorir, però, en aquest cas, molta part de l’activitat de la delegació té lloc a fora del Palau. I sí, és un espai que inspira calma i tranquil·litat, però, malauradament, no la puc gaudir tant com voldria perquè hi estic poc temps al Palau.
Els primers ocupants d’aquest Palau, al segle XV, van ser els nobles de la família Aldana. Més tard, en Llop i en Martí d’Abària. Coneixia la història dels seus antics residents?
Bé, la història en profunditat no la coneixia, però sí que havia llegit coses sobre els antics propietaris del Palau i qui l’havia ocupat en el passat.
És important, doncs, difondre el passat històric?
Crec que és important apropar les institucions i el Govern a la ciutadania, però si parlem dels infants, encara més. Si es tracta d’un lloc amb un cert valor històric, patrimonial i cultural el fet que es pugui visitar encara li dóna més valor i dins de les activitats de la Festa del Renaixement, també és molt important ser-hi i recolzar-ho.
Per últim, què li diria a la ciutadania que encara no sàpiga que aquesta Festa del Renaixement poden venir a descobrir aquest palau?
Els diria que val la pena aprofitar aquesta oportunitat i que puguin participar de la nostra activitat per gaudir del Palau, les pintures i la visita teatralitzada que farem.
L’activitat està pensada per a poder apropar la història del segle XVI i la Festa del Renaixement a aquells nens i nenes de col·lectius més vulnerables dels barris del Rastre, Santa Clara i Remolins que, normalment, no poden tenir un accés directe a la cultura ni tampoc poden formar part activa de la Festa del Renaixement. L’Ajuntament de Tortosa va anunciar fa poc la seva voluntat d’incloure com una de les accions previstes a la Llei de Barris i Viles el fet d’apropar la Festa del Renaixement a tots aquests col·lectius per fer-la més propera i més inclusiva.
El passat del Palau Abària
La història del Palau Abària es remunta al 1453, quan apareix documentada a Tortosa la família noble dels Aldana, procedents de Galícia. Entre els segles XV i XVI el seu màxim representant fou en Joan d’Aldana, que serví a les campanyes italianes de l’època de Ferran II i Carles I. En Joan d’Aldana va tenir quatre fills, però tots ells van morir sense descendència a mitjans del segle XVI. Davant d’aquest fet, és molt possible que el Bisbat de Tortosa n’adquirís els terrenys, ja que, posteriorment consta que foren els canonges de la Catedral els qui oferiren el palau com a habitatge a la família d’en Llop d’Abària, originari del País Basc (Lazkao), que havia vingut a Tortosa per treballar en les obres de la Catedral com a ajudant del mestre d’obra, Martín García de Mendoza, a finals dels anys vuitanta del segle XVI. Quan aquest va morir, va succeir-lo com a mestre titular de l’obra de la Seu, però també es va morir al cap d’un any, el 1616.
El seu fill va ser en Martí d’Abària i Magraner, que va continuar la tasca del seu pare i obra seva n’és l’actual façana barroca de la Catedral de Tortosa, de la qual en va signar el projecte. El 1625, però, decidí dimitir del càrrec per dedicar-se a altres negocis com els de la fusta del Port de Tortosa-Beseit per a les drassanes de Barcelona i per al mobiliari de fusta del Palau de la Generalitat, així com també al comerç del blat, mitjançant el qual va acabar ocupant el càrrec de tresorer de la Santa Creuada a Catalunya. També destacà per la seva participació en la contrarevolució tortosina del 1640 en què fou premiat pel rei Felip IV, que li concedí els privilegis de cavaller, militar i noble el 19 d’abril i el 20 i 21 de setembre del 1642. La nissaga dels Abària es perllongà fins a finals del segle XVIII, en què els últims membres de la família moriren fadrins o sense descendents.
El Palau Abària ha sofert moltes modificacions al llarg de la seva història i, al final, era un edifici que presentava una barreja complexa de diversos estils compresos entre els segles XV i XIX. L’obra constructiva, del segle XV i XVI, era d’estil gòtic i barroc. L’estructura del palau era de planta baixa, entresol, pis principal i golfes. La façana principal es dividia en tres cossos verticals, amb la part central de més alçada i amb un ràfec de fusta. La portalada d’accés era mitjançant un arc de mig punt amb muntants de carreus i arcs de maons en ventall arrebossats. Al seu centre hi havia un relleu de Crist i dos escuts laterals (un dels quals tenia la imatge d’un lleó rampant i la inscripció llatina “reinare”). Hi havia dues portes més, d’inferior alçada i amb una llinda. Els balcons són de ferro i rajola llisa i les finestres eren rectangulars als laterals i en forma d’arc i amb tres obertures les del centre.
El seu pati interior, segons recorden encara diversos testimonis, era similar al del Palau Episcopal o al que hi havia al Palau Oliver de Boteller, a cel obert. Hi havia una gran escalinata de pedra i el primer pis tenia també una galeria amb arcs al voltant del pati. Al centre, hi havia un pou i en aquest espai hem d’imaginar-nos que hi havia també les cavallerisses, els estables, la cuina i les habitacions dels criats. La porta de sortida del darrere era, de fet, un pati interior, atès que les dependències del Palau eren molt més extenses. Allà s’hi observa un blasó nobiliari amb referències mitològiques com una sirena de dues cues, representació típica del barroc, que podria simbolitzar el domini sobre els mars, la influència de la família en el comerç fluvial o marítim pròsper o l’abundància de recursos que aporta l’aigua a la ciutat.
Hi trobem també la representació de la deessa Venus amb un mirallet a la mà. Aquesta imatge estava lligada a la figura de la vanitat i representava la fugacitat de la joventut, la bellesa física i el pas del temps. El triomf de la virtut sobre la superficialitat. També hi apareix un infant nu sobre un núvol que, en la iconografia religiosa representa un àngel símbol de la puresa, la innocència i la protecció divina. Mentre que l’aparició d’una figura d’un cavaller amb armadura, típica de la noblesa, simbolitza el coratge, l’honor, la protecció del poble i la vinculació a un estament militar, com sabem que sí que van tenir els nobles dels Aldana i, a partir del segle XVII, també els Abària. Finalment, l’au de llarga cua que apareix a la paret lateral podria estar vinculat amb l’ocell de foc, símbol de l’esperit o de la llibertat.
Fins al 1918 va ser la casa pairal de la família burgesa dels Tallada-Ravanals que incorporaren a la casa els paviments de mosaics hidràulics i les pintures de la sala daurada, així com el mobiliari modernista que encara hi havia al seu interior. Quan l’abandonaren, l’adquirí l’Ajuntament, però no hi va fer cap actuació i, finalment, el 2007 l’adquirí el Govern de la Generalitat.
El 2007 el Palau va patir una rehabilitació integral que no va respectar gaire els elements històrics de l’edifici. S’han conservat ben pocs detalls ornamentals de tots aquells segles i costa d’ubicar-los en el context antic. Alguns dels elements conservats són: una cantonada de carreus coronada per una gàrgola, el pou, algunes columnes del pati i les pintures murals de l’interior.
A la sala daurada, que actualment acull el despatx del delegat del Govern, hi ha conservades les pintures murals del segle XVIII que es basen en el llibre del Gènesi de l’Antic Testament i de la Creació del Món que representen les escenes de: la creació d’Adam i Eva, Adam i Eva al jardí de l’Edèn, l’Expulsió del Paradís i Caïm i Abel. Així com també el cinquè dia de la creació on Déu, des d’un núvol, crea els animals amb un gos llop, un unicorn i dos ocells. Allà també n’hi ha unes del segle XIX que corresponen a una sanefa amb motius geomètrics de tonalitats verdes i grogues; així com la representació d’un parell de paisatges fluvials idealitzats que representen una escena de caça i una de pesca.
Al pis superior, a on originàriament hi havia les golfes i un colomar, hi ha unes pintures del segle XVIII de les representacions de la Immaculada, la Verge de la Cinta, una figura al·legòrica a la Puresa, un gerro de flors i una biga de fusta decorada amb ocells d’estil naturalista. També hi havia una representació de Sant Miquel Arcàngel, però estava molt malmesa i no es va poder conservar.