Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Parlem amb la presidenta de la Cooperativa FITES de les Terres de l’Ebre, Neus Miró; i el president de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de La Fatarella, Andreu Rius; després que el Consell Executiu del Govern hagi aprovat el Projecte Singular de Som Ruralitats, una de les propostes ebrenques presentades als Fons de Transició Nuclear.
-D’on sorgeix la idea de fusionar-se una cooperativa agrícola i una de social per encarar aquest projecte?
La idea sorgeix de no tenir recolzament per part del món agrícola. Ens vam trobar en el marc de l’Ateneu Cooperatiu perquè a La Fatarella buscaven solucions per tot arreu i vam decidir presentar aquest projecte al departament d’economia social i solidària per a la intercooperació.
-I com s’arriba a presentar-se com un Projecte Singular dels FTN?
Aquesta primera part d’intercooperació ens va permetre fer un mapatge cartogràfic de l’estat del cooperativisme a les Terres de l’Ebre, el grau d’envelliment de les finques agràries... i l’Andreu va voler posar-se en contacte amb el departament d’Agricultura per explicar-li aquests resultats al conseller. Des d’allà ens van demanar escalar-ho a les quatre comarques de l’Ebre al setembre de l’any passat i, finalment, ens van derivar als Fons de Transició Nuclear que ens van demanar ampliar el projecte a les vuit comarques. Nosaltres també sabíem que l’AUBE havia demanat un projecte singular i amb el delegat del Govern vam mantenir unes quantes reunions de treball per intentar que no dupliquéssim els projectes i que fossin complementaris.
-Quina resposta obté la proposta per part dels membres de l’Òrgan de Governança dels FTN? Es va entendre fàcilment la proposta? Es va posar en valor des d’un principi?
Molt positiva. Si no ho aprovaven hagués hagut un daltabaix a nivell de les cooperatives. Es va entendre ràpid l’emergència d’haver d’actuar i fer alguna cosa amb el cooperativisme català, però hem hagut de fer ajustos per adaptar-nos a la visió del departament d’Empresa que responen a indicadors com la creació de llocs
de treball o variables macroeconòmiques que en l’àmbit de l’economia social no són tan importants, ja que allà el que més destaca és el procés de construcció i creació d’objectius socials.
-I al territori creu que tenen suficientment recolzament?
El projecte és bastant conegut a la Terra Alta, a on hi ha molt més impacte. A les altres comarques ebrenques encara no es coneix tant, però a mesura que es desplegui el projecte anirem treballant perquè hi hagi més coneixement. A les comarques de Lleida i del Priorat ja hem parlat amb els consells d’alcaldes dels Consells Comarcals, amb els grups d’acció local i amb els ateneus cooperatius de referència. Al setembre començarem a treballar amb algunes cooperatives de les Garrigues i del Priorat. Al Baix Camp no queden cooperatives i, llavors, ho haurem de fer mitjançant l’àrea de promoció econòmica del Consell Comarcal i les
agrobotigues.
-A la roda de premsa van dir que ja s’havia començat a executar el projecte. Expliqui’ns-ho...
Ja s’han començat a netejar finques d’avellaners i a preparar els terrenys. També tenim ja un habitatge preparat a on ja hi ha una família vivint. Amb el Consell Comarcal de la Terra Alta també hem fet el diagnòstic de la problemàtica del Servei de Cures que tenen una llista d’espera de 90 persones i hem parlat també amb la cooperativa Saó per formar persones i posar-les a disposició del Consell Comarcal. També hem contractat l’educadora social per a fer l’acompanyament de la família i continuar buscant noves famílies per a la comarca.
-Com ha estat aquest procés d’arribada de la primera família al poble. A què es dedicaran?
La família que ha arribat té un nen que començarà a anar a l’escola del poble al setembre i la mare està treballant a la cooperativa. Aquest estiu ja s’han integrat amb les activitats del municipi perquè, per exemple, tenen l’abonament de la piscina o participaran també en un taller per a fer-se les ulleres d’observació de l’eclipsi. La mare té un doble perfil molt interessant perquè té la titulació d’auxiliar administrativa, però també la certificació del grau de cures. Viuen a dins de la població de La Fatarella, tots seran així. Les famílies tindran l’acompanyament dels serveis socials i de la cooperativa. Més endavant, hi haurà també una part de llocs de treball agrari perquè 10 persones es quedin a viure al poble i generar el vincle amb els propietaris de finques rurals que no tinguin relleu.
-La Cooperativa Agrícola St. Isidre haurà de reformular els estatuts per a poder oferir lloguer d’habitatges. Com estan rebent aquesta informació?
Consultant el registre de cooperatives de la Generalitat de Catalunya, el que veiem és que, d’entrada, les cooperatives agrícoles i els estatuts estàndard no tenen cabuda al lloguer d’habitatge residencial, si bé sí que està contemplat el lloguer d’habitatge particular vinculat al lloc de treball temporal. Si mirem les cooperatives d’habitatge, tampoc hem trobat encaix amb la fórmula jurídica que plantegem nosaltres. Ara hem fet una mediació amb la cooperativa mitjançant un contracte de lloguer entre el propietari i la família i, mentre, estem amb els serveis jurídics per mirar si abans de finals d’any podem trobar una via adequada.
-Però, malgrat tot, continuen preocupats pel cultiu d’avellana, tant característic de La Fatarella. Creu que aquest projecte ajudarà a recuperar-lo?
L’arribada d’aquest projecte és una punta de llança per al cultiu de l’avellana. Hem de protegir-lo perquè som únics amb l’avellana de muntanya de les Terres de l’Ebre i tenim molta problemàtica amb els porcs-senglars. També potenciar les avellanes torrades o potenciar també l’horta. Amb la reserva de la Biosfera no ens hem sortit, però ara sembla que sí.
-En aquests moments, el que més preocupa són els incendis. Podrem veure resultats en aquest sentit a mig termini?
Tenim un compromís de revitalitzar un mínim de 50 hectàrees de paisatge en dos anys i mig a nivell del mosaic agroforestal. Revertir un abandonament de dècades no ho revertirem, però estem en la voluntat d’ajudar les polítiques públiques a mirar la ruralitat d’una altra manera, com una base de serveis ecosistèmics per al planeta.
-Parlem també d’un servei de bus per a la Terra Alta. Ho volen parlar amb el Consell Comarcal? Qui hi tindrà prioritat?
Aquesta línia encara és una hipòtesi. És possible que el problema de la mobilitat ens el plantegin des de diverses cooperatives quan els anem a parlar del projecte. Sempre serà per a persones sòcies de la cooperativa i, sobretot, pensat per a la mobilitat de la gent gran que vulgui anar al metge o fer la compra. La idea és vincular-ho des de la cooperativa agrícola, tot i que el Consell Comarcal també té el servei del Clic.Cat dels busos a demanda i que ajudin la gent gran que no pot demanar-ho des de l’App.
-També sembla interessant la proposta de la silvopastura. En què consistirà i en què es diferencia del cas d’AUBE?
Són dues propostes diferents, tot i que complementàries. Amb AUBE ens hem reunit i ells al centre hi posen la biodiversitat dels espais naturals i zones protegides mitjançant les pràctiques de la silvopastura. Per nosaltres, al centre hi posem el sector primari i la seva viabilitat. Nosaltres ens centrem més en la zona de la reserva de la Biosfera i optimitzar els recursos. Treballarem amb ramats diferents entre els dos projectes i també intentarem aplicar la perspectiva de gènere. A més, amb la fundació Pau Costa i Ruth Domènech estem estudiant la monetització de la pastura, que fins ara no s’ha contemplat com un servei.
-Serà un projecte que vindrà per a quedar-se i en vies de tenir més creixement més enllà del previst als FTN?
Sempre tenim noves idees sobre la taula per a continuar desplegant i implementant el projecte. El repte d’ara és molt gran i intens per a fer-lo en dos anys i mig i, segurament, que haurem de buscar vies per a cofinançar el projecte i respondre a noves necessitats i reptes que sorgeixin al territori. No sabem si ens tornarà a passar mai més això de formar part d’un projecte plurianual i amb aquest volum de diners.
