Divendres, 14 de febrer de 2025
És notícia

Lluís Soler: “Deltebre té un horitzó molt potent i emergent pel que fa a projectes per dibuixar el seu futur”

El passat 17 de juny, després d’uns resultats electorals àmpliament exitosos, Lluís Soler va ser investit de nou com a batlle de Deltebre amb la seva formació Enlairem. L’objectiu de l’alcalde és continuar la transformació dels darrers vuit anys, amb la confiança màxima de la població, que li ha permès incrementar la seva majoria absoluta fins als 12 regidors.

Soler exposa quins són els grans temes de ciutat i reivindica un pla de govern que va més enllà dels ‘límits’ del mandat -que marquen els períodes d’eleccions- i la importància de seguir un horitzó de municipi a llarg termini.

 

En revalidar l’alcaldia de Deltebre, té garantida la continuïtat dels projectes. En què s’ha anat treballant aquestes primeres setmanes?
Aquestes primeres setmanes, aquest mes, des que hem tornat a revalidar la confiança ciutadana dels veïns i veïnes de Deltebre, ha sigut frenètic, igual que vam acabar el mandat i que vam caracteritzar els últims 8 anys. El nostre objectiu, al final, és transformar un Deltebre emergent i això no ho fas amb punts d’inflexió si venen eleccions o no, sinó que hi ha una continuïtat permanent, de treball continuat per poder aconseguir els objectius que ens fixem. Per tant, ha estat un mes en què no hem vist un canvi perquè hem revalidat, però hem mantingut el mateix nivell d’activitat com fins ara, que va tenir un petit interval complementari per les eleccions; no ha canviat res.

 

A l’hora de constituir l’Ajuntament, parlem del mateix equip de govern, s’han mantingut els mateixos càrrecs i responsabilitats?
No, nosaltres som un partit d’àmbit local, Enlairem Deltebre, i des de la pluralitat com a norma de consolidació i transversalitat de la mateixa ciutadania, el que vam fer en les darreres eleccions va ser una renovació important de l’equip; tot i continuar confiant i agraint la feina dels regidors que han estat durant tots aquests anys, però els equips s’han d’anar transformant i actualitzant per tenir sempre la màxima il·lusió, esforç i persistència a l’hora de servir la població. En aquest cas, vam renovar la majoria de membres de l’equip i, per tant, aquest primer mes també ha servit perquè ens coneguem, els nous regidors i regidores estan fent un procés d’assimilació i un procés d’acompanyament per poder-nos situar tots en les nostres responsabilitats… Per això, no ens hem aturat ni hem fet un punt d’inflexió.

 

El cartipàs manté l’estructura de 4 àrees de govern, i s’han incorporat noves regidories de Tinença d’Animals, Benestar, Impuls urbà i Identitat Corporativa. Amb quins objectius s’han creat?
El resultat de les eleccions, al final, va consolidar una confiança ciutadana que, a més, es va veure reforçada respecte al govern anterior, que ja teníem una majoria absoluta històrica, i ara, arribar a un 65% dels vots a Deltebre ens ha permès no només revalidar, sinó incrementar-la. Per tant, també ens hem d’actualitzar en aquests nous reptes de la població i de la societat en el marc de la transformació. El cartipàs municipal continua amb la mateixa estructura de 4 grans àrees, però coordinades per diferents tinents d’alcaldia, i, d’altra banda, s’han creat noves regidories que han d’anar en la línia d’aquest treball més actualitzat.

L’àrea de Tinença d’Animals és perquè hi ha una preocupació pel que fa als animals domèstics abandonats, les colònies de felins, l’impuls a un alberg d’animals… Totes aquestes qüestions i per la idiosincràsia d’acompanyament d’animals es crea una regidoria específica. També, amb l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal, vèiem una necessitat de separar dues regidories en tres; teníem fins ara Planificació territorial i Gestió territorial, i ara afegim una tercera que és la d’Impuls urbà, perquè la materialització de l’impuls del POUM sigui a través d’aquesta nova àrea.

 

Pel que fa a l’àrea de Deltebre Actiu, el gran canvi és la nova regidoria d’Infància que hem creat perquè els infants són als qui hem d’acompanyar, també, des de l’àmbit públic per crear aquest valor i aquestes actituds en pro de la comunitat; i, per tant, impulsar el nou Consell d’Infància i fer activitats i accions amb els infants. També, en altres àmbits de la salut, que no tenim competències pròpies, però moltes vegades som objectius de moltes queixes i necessitats, o l’àmbit de la inclusió social, de gent amb diferents capacitats, que ho englobem dins una nova regidoria de Benestar. Aquesta permetrà que tots els col·lectius tinguin les mateixes oportunitats i parlem d’un Deltebre Inclusiu, que pensa per a tots i no només per alguns. 

Aquests són els principals canvis del cartipàs municipal, que continua en xarxa, que preveu que totes les regidories estiguin connectades des de diferents àrees i permeten, en aquest sentit, una gestió molt més eficient i coordinada dels membres de govern i que tothom se senti partícip de què estem fent.

 

I ha decidit no ocupar cap regidoria o altre càrrec, a més de l’alcaldia. Per què?
Com a alcalde, hi ha unes funcions inherents a la tasca d’alcaldia, però a través de les diferents regidories coordino directament tots els àmbits de l’Ajuntament i, també, molt directament portant acció concreta en l’àmbit de la planificació territorial, revalorització econòmica, i la hisenda o personal. Més enllà del fet que cada regidoria tingui un responsable polític, un regidor, en l’alcalde hi ha una concentració, un enfocament de suport i de coordinació de les regidories; però especialment, en aquests quatre àmbits, tinc un grau d’especialització destacat perquè són els que marquen les regles del joc en la dinàmica municipal.

 

Al mateix temps, amb aquesta majoria absoluta que els dona estabilitat com a govern, per primera vegada el consistori només el formen 2 partits. Com serà la relació amb l’oposició?
En tot cas, Deltebre ve marcat històricament per una fragmentació important de partits, que en aquests últims anys s’ha anat diluint i concentrant. El fet de capitanejar i construir un projecte polític d’àmbit local on totes les sensibilitats es poden sentir ben acollides amb la seva pluralitat ha provocat que la fragmentació anés reduint-se. Intentes, dins d’un mateix govern municipal, incloure les diferents tendències o sensibilitats per poder governar per a tots, no sota les ordres de cap partit nacional ni cap premissa ideològica, sinó per una transformació col·lectiva de la societat del Delta i de Deltebre, en particular. 

Jo penso que comptar amb pluralitat en una corporació municipal sempre és bo, tot i que la ‘recollim’ també des del partit municipal del govern, des d’Enlairem, i dona aquest punt de transversalitat. Les relacions amb l’oposició han de ser com sempre, aquesta formació ha de tenir clar que cada 4 anys hi ha eleccions i que totes aquelles propostes correctes, concretes i propositives que puguin fer se’ls ha d’escoltar, pel bo i millor d’aquesta pluralitat tan reduïda que tenim aquest mandat al consistori; però també tenint en compte que la imposició d’accions per part de l’oposició no ha de funcionar perquè el govern d’Enlairem acaba tenint una majoria ratificada i en base amb un programa que hem d’aplicar. No pot ser que a tot el que vulgui l’oposició, com intentaven en el darrer mandat a través de mocions, hàgim de dir que sí per desvirtuar el nostre programa, que ha tingut, a més, un 65% de ratificació per part de la ciutadania. Es respectarà la voluntat ciutadana, que ha estat més majoritària a l’equip de govern que no pas la minoria que representa l’oposició. 

 

La transformació que han fet aquests darrers 8 anys continuarà amb grans projectes com el Pla Especial del Port Fluvial, la rehabilitació de l’Antiga Arrossera o del Teatre-Cinema Rialto?
Sí i moltíssims projectes més. Deltebre ara mateix té un horitzó molt potent i emergent quant a projectes i pel que fa a dibuixar el futur del municipi. L’antiga Arrossera, que rehabilitarem amb Fons Next Generation que hem aconseguit; el Teatre-Cinema Rialto, que hem aconseguit una línia de fons europeus per l’auditori; el Pla Especial del Port, que ens ha costat 7 anys tramitar-los i que, fa pocs mesos, vam aconseguir l’aprovació definitiva; són tres projectes estratègics, però n’hi ha de molts altres. 

Per exemple, el servei d’aigua potable teníem un rendiment del 30%, quan hauria de ser del 80%, i en context de sequera; i que, per tant, ens ha de portar a renovar gran part de la xarxa d’aigua i amb un contracte que no ens hipotequi d’aquesta manera el futur de la població com l’hem viscut durant molts anys. O també, el passeig del Carrilet, que ens ha d’ajudar a mitigar els efectes del canvi climàtic, reduint l’impacte de les inundacions i alhora convertir-lo en una oportunitat turística, com una via cicloturística que uneixi i netegi la façana fluvial de Deltebre. És un projecte de gran envergadura, que no és d’un mandat, es va començar en l’anterior legislatura i segurament caldran 2 o 3 més per poder-ho complementar.

Després, el desenvolupament del POUM, que és microurbanisme i potencialitat urbanística i turística. Tot això s’ha de fer el desplegament, ara que ja està aprovat, s’ha d’acompanyar aquest creixement urbanístic enfocat en l’economia i el turisme. Hi ha molts altres projectes: l’alberg d’animals, el parc fluvial -que ha de ser un pol d’activitat, però també d’atracció turística i cohesió social-… hi ha moltes iniciatives que estem marcant arran de les necessitats per assolir un Deltebre d’avantguarda.

 

Per tot plegat, venint dels elevats pressupostos i la gran inversió que van poder fer en projectes gràcies a les subvencions. Quina situació econòmica té el municipi i com es plantegen els nous pressupostos?
La hisenda municipal està en una situació molt bona, amb una salut de referència, perquè tot i fer aquesta transformació, que normalment va lligada a un increment important de deute i de la capacitat fiscal de la població, no ha sigut així. Al contrari, hi ha hagut ajuts que no existien, per poder sufragar els deutes de l’Ajuntament, no s’ha apujat cap impost ni tribut durant aquests 8 anys, sinó que s’han actualitzat a la baixa diferents taxes i tipus impositius. Fins i tot, encara que ha sigut simbòlic, teníem un pla d’ajust que venia de feia 12 anys, dels anteriors governs que ens van hipotecar a fer més rebaixes fiscals i el vam tancar de forma accelerada aquest passat mes de març. Avui dia, Deltebre ja no es troba titulat pel ministeri quant a la seva activitat d’Hisenda. 

A més, el deute de l’Ajuntament, quan vam entrar fa 8 anys, estava al voltant del 85% i ara ens trobem que està en un 60%, la qual cosa vol dir que estem per sota dels límits òptims i vol dir que tenim capacitat per l’endeutament. La transformació de Deltebre s’ha fet segons dues premisses: aconseguir el màxim possible de subvencions d’administracions externes i fer una bona gestió econòmica que permetés sostenir i millorar la hisenda municipal, malgrat els nous projectes i malgrat les hipoteques que ens havíem trobat del passat.

 

El creixement que s’està tenint com a punt d’atracció turística, també, ajuda que hi hagi més ingressos i una millor salut econòmica del municipi.
El turisme era el gran descuidat de l’Ajuntament, tot i que en el seu moment hi havia un engalanament que es feia molta cosa, però turísticament el potencial és molt important. Es feien coses que s’han de valorar, però en aquests 8 anys, n’hem engegat moltes més i hem buscat consolidar el municipi, tant a nivell de projecció interna com internament. Al final, el turisme és aquest gran motor econòmic i de transformació del Deltebre, la perspectiva turística ens ha de permetre crear noves oportunitats, llocs de treball i molt més progrés per la mateixa ciutadania.

Per tant, és aquell element que, per molt que pugem la incidència pressupostària en capacitat d’inversió, acaba sent sempre menys del que hauria de ser per poder arribar a uns límits òptims; que no parlem de quantitat -perquè al final tenim l’oferta que tenim-, sinó de qualitat turística i especialització del turisme. Busquem un turisme sostenible i amb especialitzacions en gastronomia, esport, salut… que acaben marcant una tònica diferent del típic destí de sol i platja, que també ho tenim, però que no ha de ser el nostre objectiu prioritari. 

 

De fet, aquest mateix mes de juliol ja s’han impulsat millores en els serveis a les platges, mentre paral·lelament es va acollir el Deltebre Dansa al Parc Natural del Delta.
Hem tancat una 18a edició del Festival Deltebre Dansa, que no té res a veure a com va començar, i ha marcat en els últims anys un punt d’inflexió importantíssim, fins a ser reconegut com a millor festival europeu. Aquest estiu, han passat gairebé 10.000 persones per aquest entorn de ciutat efímera que marca el Deltebre Dansa, capitanejat per Roberto Olivan, director i promotor del festival, i que porta Deltebre al món.

D’altra banda, tenim una dosi de cautela especial aquests darrers anys a les platges naturals, però també urbanes, com la platja de Riumar, que fa 6 anys va recuperar la Bandera Blava que havia perdut. A més, estem creant nous serveis a les platges de recollida selectiva i neteja diària, wifi gratuït, una biblioplatja que permet a la ciutadania gaudir de la cultura mirant al mar, una activitat com els ‘Llibre nòmades’ promoguda i enfocada pel turisme, la renovació de les passarel·les de Riumar o els nous usos de la platja que permeten segmentar molt més les activitats que s’hi duen a terme perquè cadascú -turisme pesquer, sol i platja, platja de gossos, etc- tingui el seu espai. Aquests serveis garanteixen que tant ciutadans com visitants puguin gaudir d’una platja tranquil·la i neta.

 

Com a iniciativa per impulsar el turisme i l’economia del municipi, s’ha aprovat provisionalment el Pla Especial del Maset, per la construcció d’un càmping de luxe. Com avança la seva aprovació definitiva?
El nostre objectiu és que s’aprovi perquè sinó no l’hauríem tramitat, en aquest sentit, és un projecte urbanístic en què hem estat treballant en els últims 4 anys i la idea és que pugui acabar complementant la trama urbana, en l’extrem cap a la platja del nucli urbà de Deltebre, on hi ha una extensió gran de terreny. Una de les entrades venint de Riumar podria acabar convertint-se en un punt d’atracció turística.

A Deltebre ens falta oferta d’allotjament turístic i, per tant, un càmping en aquestes condicions de més qualitat també acaba complint les expectatives de què hauria de ser. Hem fet tota la tramitació, ha sigut favorable i ara estem en el tràmit final de l’aprovació del Pla Especial que ha de permetre aquesta ubicació, si la Generalitat ho acaba aprovant, d’unitats mòbils i semimòbils -al voltant d’unes 400- molt esponjades, al costat del riu i tocant amb la zona urbana.  

 

Altres qüestions, com la reconversió del Centre d’Atenció Primària en un CUAP, conjuntament amb Sant Jaume d’Enveja, per la població del Delta; s’han començat a engegar?
Al final, tant Deltebre com Sant Jaume tenen un Centre d’Atenció Primària, i durant aquests últims 4 anys, havíem parlat els dos municipis i havíem insistit al Departament de Salut que no era normal que per urgències de primera necessitat, haguem de recórrer moltes vegades 40 minuts, dependre d’un centre de referència com el Verge de la Cinta de Tortosa; i que no poguéssim tenir entre les dues poblacions un CUAP, com a Centre d’Urgències d’Atenció Primària, que és un esglaó més baix que un hospital, però està per damunt d’un CAP. En aquest mandat, hem de tornar a parlar per reforçar aquesta reclamació i necessitat perquè entre Deltebre, Sant Jaume i el cor del Delta hi ha una població turística que, cada vegada, es desestacionalitza més i no pot ser que durant tot l’any tinguem aquests recursos sanitaris tan reduïts, que s’han d’agrair, però que no s’adeqüen a les necessitats territorials.

 

En un principi, no s’anava a presentar, però volia finalitzar el que ja havia engegat. Ara, a 4 anys vista, què voldria haver aconseguit d’aquí al 2027?
Nosaltres no ens fixem un objectiu de mandat perquè seria caure en la política fàcil i típica. Enlairem defensem que la transformació no té ‘fronteres’ electorals, per tant, una comunitat com Deltebre, que necessitava tant i que venia de tan lluny, no pot tenir una limitació de 4 anys i tenir el cap pensant en eleccions, que és el que passa normalment quan acabes caient en la visió clàssica de la política. Nosaltres acabem defensant que els objectius són de municipi i no pots córrer més o menys perquè hagi de venir un canvi electoral, i hem d’anar treballant en aquestes direccions, amb projectes que marquem, però, tal com teníem en el pla de govern, amb un horitzó 2030. No un horitzó 2027.

No ens podem fixar un horitzó electoral, sinó de poble. Són coses diferents. Al final, les persones passem, però els projectes continuen.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

L’Arxiu de Granollers publica el catàleg de l’activitat hospitalària a la ciutat

Notícia següent

Una jove de 27 totalment borratxa detinguda pel motorista mort a Tortosa

Notícies relacionades