Les llars de les Terres de l’Ebre són les que pateixen més sobreesforç econòmic de tot Catalunya. Segons l’Informe Social de Catalunya 2025, presentat aquest dimecres a Tarragona, les famílies ebrenques destinen de mitjana més diners dels que ingressen per cobrir les despeses bàsiques, fet que es tradueix en un dèficit mensual d’uns 296 euros per casa.
L’estudi, que analitza la situació social, econòmica i demogràfica del país, assenyala tres grans reptes per a la demarcació de Tarragona: l’encariment del cost de la vida, l’accés a l’habitatge i l’envelliment de la població.
Un cost de vida que supera els ingressos
Tot i que les Terres de l’Ebre tenen un dels costos de vida més baixos de Catalunya —amb una mitjana de 2.977 euros mensuals—, aquest factor no evita que moltes famílies acabin el mes en números vermells. Segons el coordinador de l’informe, Guillem Vidal, això reflecteix una bretxa “severa” entre ingressos i despeses.
Al Camp de Tarragona, la situació és menys extrema, però també significativa. En ambdós territoris es dona una paradoxa: viure en zones amb costos moderats no garanteix poder assumir les despeses bàsiques.
L’habitatge, el principal pes per a les famílies
L’informe destaca que l’habitatge és la partida que més pesa en l’economia familiar. A les Terres de l’Ebre, suposa el 37,3% de la renda, gairebé cinc punts per sobre de la mitjana catalana (32,5%). Al Camp de Tarragona, aquest percentatge se situa en el 33,6%.
Aquesta pressió es manté tot i que els preus continuen per sota de la mitjana del país, amb un lloguer mitjà de 592 euros i un cost per metre quadrat de 1.933 euros en habitatge nou.
En el cas del Camp de Tarragona, la pressió turística agreuja la situació. El territori concentra el 25,8% de les places turístiques de Catalunya i prop del 30% dels habitatges d’ús turístic, fet que redueix l’oferta per als residents i encareix els preus.
Envelliment i pèrdua de població jove
Un altre dels grans reptes és l’envelliment de la població. Al Camp de Tarragona, el percentatge de persones majors de 65 anys se situa al voltant del 19,5%, tot i que comarques com la Conca de Barberà superen el 23%.
A les Terres de l’Ebre, la situació és més accentuada, amb una pèrdua constant de població jove que marxa cap a altres territoris. Només el 41,7% dels municipis de la Terra Alta preveuen guanyar habitants en els pròxims anys.
El Govern posa l’habitatge al centre
Davant aquest escenari, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha defensat la necessitat d’actuar especialment en matèria d’habitatge. Entre les mesures destacades, ha mencionat el Pla 50.000 per augmentar l’oferta de pisos i reduir la pressió sobre les famílies. “La prioritat és abordar el repte de l’habitatge i avançar cap a una prosperitat compartida”, ha assegurat.
L’informe conclou que, per revertir aquesta situació, cal impulsar activitat econòmica, reforçar l’estat del benestar i garantir una millor equitat territorial que permeti retenir població jove i reduir les desigualtats.