Aquest matí, el secretari confederal de la UGT, Josep Maria Álvarez, ha organitzat un esmorzar amb els professionals de la comunicació al territori a la seu de la Demarcació del Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre.
Una trobada de caire informal que ha servit per posar sobre la taula els principals temes que preocupen els treballadors del territori, així com també abordar d’altres qüestions d’àmbit nacional.
Tot i que el tema principal que ha centrat el debat ha estat el del futur de les centrals nuclears. Per Álvarez, “les centrals nuclears són una realitat al territori i s’hauria d’allargar la seva vida útil en garanties de seguretat” i “creiem que el país no pot deixar de tenir una font d’energia neta, com ho avala la UE, com ho són les centrals nuclears”. A més, ha dit que “el cementiri nuclear ha d’anar a Ascó perquè és una proposta positiva per al territori que generarà una activitat d’alta qualitat i crearà llocs de treball i disposarem d’un dipòsit d’energia segur com ja n’hi ha d’altres arreu del món”.
En aquest sentit, cal recordar que des del Govern de la Generalitat fa uns anys que es va decidir engegar el procés de transició de tots els territoris afectats per les nuclears cap a un nou model d’economia i d’oportunitats laborals pensant en l’endemà del tancament progressiu de les centrals. És per això que es van començar a impulsar els Fons de Transició Nuclear que, en primera instància, van ser unes línies d’ajudes per a tirar endavant projectes des dels ajuntaments i, en aquestes següents fases, ja s’han centrat en l’àmbit empresarial tot destinant 23.704.874ME cada any per a dur a terme projectes de creixement i noves oportunitats de negoci, projectes cooperatius, projectes d’emprenedoria d’alt valor afegit, projectes singulars per al territori, projectes d’innovació tecnològica i ajuts al treball autònom o a l’agricultura i assegurances agràries.
Unes ajudes que preocupen al secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre, Moisès Fabra, perquè no saben encara si els 1.500 llocs de treball anunciats ho seran només de forma temporal i perquè també es donen subvencions a ajuntaments per a fer obres o millores d’eficiència energètica que no generen cap lloc de treball.
Álvarez no s’ha estat tampoc de parlar de la regularització dels llocs de treball que considera que “és un pas absolutament necessari per a la convivència perquè els drets de les persones que estan a casa nostra en condicions d’irregularitat i sense que s’apliquin els convenis col·lectius, ho puguin fer i puguin cotitzar al país”. És, per tant, una mesura per a totes aquelles empreses que es queixen que no tenen prou mà d’obra i creu que “l’únic problema és per als partits d’ultradreta que voldrien que la població immigrant no tingués aquests drets”.
A preguntes dels periodistes, ha parlat del nou finançament singular per a Catalunya i, malgrat algunes consideracions al voltant dels criteris de l’ordinalitat, opina que “és una oportunitat per al conjunt d’Espanya, però per a Catalunya serà un sistema que ajudarà a tenir més recursos a la Generalitat en polítiques socials per donar més serveis als ciutadans i ciutadanes. No és un punt d’arribada i, per tant, s’haurà de continuar treballant com, per exemple, en l’Agència Tributària Catalana, que és una de les reivindicacions que està sobre la taula i que, des del propi Estatut, dóna l’opció a participar-hi des d’una direcció de coparticipació des de Catalunya”.
Sobre l’arribada dels nous estudis de Medicina de la URV, Álvarez considera que “les Terres de l’Ebre s’han guanyat el dret a tenir elements i infraestructures al seu abast que permetin donar vida a les Terres de l’Ebre i que les pròximes generacions ja no hagin d’anar a estudiar a Barcelona i pugui retenir-se el talent a l’Ebre”.
Mentre que del caos de Rodalies d’aquestes últimes setmanes també s’ha volgut sumar a la crida de la falta d’inversions en les infraestructures ferroviàries des de fa molts anys i ha demanat que “ningú digui mai més que són una moneda de canvi”. I és que, ara, falta encara per veure com s’efectuarà aquest traspàs de Rodalies que no està exempt de dificultats amb els treballadors d’ADIF i la nova empresa mixta on, el Govern de la Generalitat, tindrà una representació del 49% i la responsabilitat de nomenar-ne els càrrecs directius.