L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, acompanyat del regidor de la Festa del Renaixement, Víctor Grau, i el director de la Festa, Jordi Príncep, han inaugurat aquesta tarda les primeres Jornades Historiogràfiques que pretenen recuperar els antics col·loquis que, durant tres anys, van dotar de rigor històric la Festa del Renaixement amb una anàlisi més profunda dels aspectes històrics que envolten la mateixa.
Primerament, s’ha inaugurat l’exposició fotogràfica “Fixa’t: els secrets dels Reials Col·legi”, del fotògraf Adán Príncep. La mostra vol apropar l’edifici del col·legi de Sant Jaume i Sant Maties a la ciutadania mitjançant la descoberta de detalls escultòrics i arquitectònics que, sovint, passen desapercebuts a ull nu, tot i que, són popularment coneguts pels historiadors locals. L’exposició es podrà visitar durant els dies de la Festa del Renaixement.
D’altra banda, al mateix saló d’actes dels Reials Col·legis s’ha dut a terme la conferència “450 anys de la mort de Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574)”, a càrrec de l’historiador i filòleg tortosí, Enric Querol. Querol és un dels màxims estudiosos de la figura de Despuig a les nostres terres i, a més, serà el portador de l’estendard de la Vegueria durant la Festa del Renaixement.
En el seu parlament, Querol ha fet un repàs sobre la figura de l’escriptor Cristòfol Despuig, ara que es commemoren els 450 anys de la seva mort. Despuig era un cavaller de la noblesa tortosina que va estar sempre força envoltat de polèmica per les seves idees polítiques i eclesiàstiques. Unes discrepàncies que es mostren reflectides a les pàgines del seu llibre: Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa.
Querol ha explicat alguna curiositat destacada com que, per exemple, popularment s’ha dit que la dona de Despuig es deia Mariana Curto (fins i tot hi ha una geganta en honor seu), però, de fet, els documents notarials de l’època demostren que, en realitat, es deia Maciana.
Entrant a parlar del llibre, Querol ha destacat la descoberta feta l’any passat d’una segona còpia manuscrita datada del 1761, tot i que, de fet la còpia trobada seria una actualització d’aquesta del 1826. Gràcies a aquest manuscrit s’han pogut resoldre algunes de les incògnites que es trobaven a la còpia de Fidel Fita i que, o bé eren cites incompletes, o bé errònies. Així doncs, per exemple, si fins ara trobàvem una frase feta que deia “fins comprengué lo cap” i podia no tenir cap sentit, ara s’ha pogut concloure que, en realitat, Despuig havia escrit “rompre’s lo cap”. En un altre cas, els anteriors manuscrits parlaven de Cadis quan, en realitat, haurien hagut d’escriure “Càndia”, que era el nom que rebia Creta al segle XVI.
Les jornades continuaran divendres amb la presentació de l’edició d’aquest manuscrit en un format facsímil que ha estat possible gràcies a la implicació de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, tal com ho ha recordat el seu director, Albert Curto.
També divendres tindrà lloc una altra conferència a càrrec de l’historiador, Jacobo Vidal.
Finalment, el regidor de la Festa del Renaixement, Víctor Grau, ha deixat clara la voluntat de l’Ajuntament de recuperar les jornades historiogràfiques a partir d’ara i, alhora, dotar la Festa de molt més rigor històric. Ha recordat també que l’edició d’aquest any girarà a l’entorn de la figura de Despuig i, per això, hi haurà una dotzena d’espectacles que parlaran de la persona del cavaller, polític i escriptor renaixentista.
