Aquest matí, el Saló de Plens de l’Ajuntament de Tortosa ha acollit la sessió ordinària del mes de gener que duia a l’ordre del dia la renúncia de Jordi Jordan i Farnós com a alcalde de Tortosa, d’acord amb el pacte de govern del 2023 amb el grup municipal d’ERC, en què es repartirien el mandat amb la, fins ara, tinent d’alcalde, Mar Lleixà. Lleixà, doncs, assumirà el relleu com a alcaldessa de la ciutat el pròxim 10 de gener, quan tindrà lloc el ple d’investidura.
La sessió, però, no ha estat exempta de polèmica, atès que des de l’oposició de Junts per Tortosa, Roigé ha posat en dubte el criteri del secretari municipal sobre els passos a seguir per formalitzar la renúncia i apel·lant a la manca de l’entrega d’un document per escrit que en formalitzi la renúncia davant del plenari, qüestionant l’efectivitat de l’acte d’avui i anunciant que presentaran jurisprudència al registre.
Un fet, però, que cap de la resta de grups ha qüestionat i han mantingut el criteri i protocol marcat pel secretari municipal que, avui, no estava present al ple.
En el seu parlament de comiat, Jordan ha tornat a fer un exhaustiu repàs de totes les obres de govern que s’han fet durant el seu mandat i que han permès posar les bases de la Tortosa del futur, una Tortosa que vol que sigui “centrada en les persones, oberta de cara al riu, compromesa amb el patrimoni i la cultura, cohesionada... que sigui la ciutat líder de les Terres de l’Ebre i un referent per al conjunt del país”.
Jordan ha dit que afronta aquesta renúncia al càrrec “amb serenor i satisfacció per tot el que hem fet durant aquests dos anys i mig” i que “l’alcaldia compartida no ho és en clau personalista, sinó en clau d’un projecte de ciutat, lleialtat institucional i la convicció que Tortosa avanci amb un rumb clar”.
Durant aquests anys, Jordan ha expressat que ha hagut de passar per moments difícils i intensos, com ara, l’incendi de l’Escorxador municipal, l’incendi de Paüls i la mort del bomber tortosí o l’incendi i posterior enderroc de les cases ocupades de la plaça de l’Absis.
Però també moments il·lusionants com la creació de les primeres dues llars d’infants municipals als barris de Ferreries i del Temple, responent així a una demanda històrica de fa 40 anys; o la creació d’una trentena d’habitatges de lloguer social públic al C/St. Felip Neri, del barri del Castell, i als solars de l’Incasòl dels barris del Temple i Ferreries, segons un acord amb la fundació Hàbitat 3, que esdevenen la primera promoció pública d’habitatge dels últims 20 anys. A més, ha anunciat també que als baixos dels nous edificis del C/ St. Felip Neri hi haurà tres locals comercials.
No obstant, també ha volgut fer esment a la rehabilitació d’habitatges que, fins ara, estaven en risc d’enrunament a tota la zona del casc antic, però, especialment, al barri del Castell. En aquest sentit, ja s’havia anunciat la rehabilitació de l’antiga casa de Festes del costat de la porta de l’Olivera de la Catedral, a la plaça de la Cinta, i ara s’hi suma també un antic local de Càritas del C/ de la Mercè.
Sense obviar la major inversió de la història del consistori tortosí, que és l’arribada dels 25 ME del Pla de Barris i Viles de la Generalitat de Catalunya per a un termini d’execució de cinc anys. Cal recordar que Tortosa ha estat el tercer municipi més ben posicionat a l’hora de rebre la subvenció i que només ha estat atorgada a una vintena d’ajuntaments (dos de les Terres de l’Ebre), malgrat presentar-se’n més d’una vuitantena.
Jordan ha fet una llarga enumeració de totes les millores que s’han fet o que es faran en el camp de la història i el patrimoni, essent les més destacades, la recuperació del Balneari d’en Porcar, el Circuit Verd de les Muralles i la rehabilitació integral de 10 ME del Ministeri del Parador Nacional de Turisme del Castell de la Suda, així com també la recuperació de les galeries subterrànies, alts forns i el pou que enllaçaran amb un nou accés des de la Poterna del general Cabrera.
Malgrat les crítiques de Roigé afirmant que “la ciutadania té por de sortir a passejar pel carrer per la sensació d’inseguretat i baralles constants que hi ha”, Jordan ha informat que, segons els últims informes, els robatoris amb violència s’han reduït en un 35,7% i els dels domicilis en un 11,7%. Unes xifres insuficients, però que, han començat a fer baixar la corba i que s’està aconseguint gràcies a les intervencions policials conjuntes entre els diferents cossos de seguretat.
Jordan ha repassat també les millores en el terreny esportiu amb el cobriment de les pistes de bàsquet del pavelló del Temple, les millores al WIN o l’anunci també de 600.000€ més per millorar les grades del camp de futbol de l’Estadi Josep Otero. Així com també millores vinculades al Pla Cuidem Tortosa com la imminent millora de l’enllumenat del Parc de la Fira de Remolins, la substitució de les planxes de la pèrgola de la plaça del Temple o el procés participatiu de la plaça Francesc Macià del barri de Ferreries.
Jordan ha agraït la feina feta “per tots aquells governs que cooperen i col·laboren”, referint-se al Govern de la Generalitat que ha permès que l’Hospital Verge de la Cinta sigui ja un hospital universitari, que ha permès desencallar la situació dels terrenys on s’havia de construir el nou hospital i que, ara, està construint també els esperats ascensors del pàrquing de l’hospital a la pujada del Garrofer. A més, també es reprendran les obres d’ampliació de l’hospital i s’està negociant amb la URV l’arribada dels estudis de Medicina al campus ebrenc, entre d’altres nous estudis.
O l’anunci de fa unes setmanes, que ara ja és una realitat, de la licitació de mig milió d’euros per part del departament de Territori per als estudis per a la construcció del nou pont a l’alçada de Remolins.
Recentment, també es va saber la implantació a Tortosa del nou campus tecnològic (Escola 42) impulsat per Telefònica, així com l’inici de les obres, que han començat fa pocs dies, del nou Ametller Origen. Continuen arribant empreses a la ciutat i, de fet, aviat també se sabrà a què es destinarà el nou solar del costat del supermercat d’ALDI, que durà una nova empresa que generarà 60 nous llocs de treball directes.
Finalment, Jordan, ha dit que “tot això no és mèrit d’una sola persona, sinó de tot el meu equip de govern, de les entitats, associacions de veïns, teixit associatiu, treballadors i treballadores municipals i regidors de l’oposició que fan aportacions constructives com Selene Alberich i Sergi Arnau, de la CUP”. Destacant que “governar no és el mer fet d’ocupar un càrrec, sinó assumir un mandat que ara continua amb la convicció que Tortosa i els seus cinc pobles avancen amb un rumb definit” i que “com a primer tinent d’alcalde continuaré treballant amb il·lusió, com el primer dia, per aquesta ciutat oberta al riu i cohesionada”.
El ple també ha aprovat el reglament regulador de la figura del cronista oficial de la ciutat, impulsat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i que n’impulsa la candidatura del periodista, Josep Bayerri, en el seu nomenament. Aquest càrrec té un caràcter simbòlic, existeix a altres ciutats de Catalunya i pretén divulgar el passat i el present històric de la ciutat. Segons el reglament, qui ostenti aquest càrrec haurà d’acreditar una trajectòria important en l’estudi i la investigació sobre la ciutat de Tortosa, estar compromès amb la perspectiva de gènere, memòria democràtica i pluralitat i tindrà una durada de cinc anys.
També s’ha aprovat el nomenament de l’historiador i doctor d’història de l’art, Jacobo Vidal, com a nou membre del consell assessor del Museu de Tortosa, després de la pèrdua de l’historiador de capçalera del propi museu i del segle XVI, Hilari Muñoz i Sebastià. Resulta, si més no, paradoxal que el consistori nomeni al càrrec a un historiador que havia presentat sempre una forta crítica i rivalitat envers Muñoz ridiculitzant públicament algunes de les seves tesis i investigacions o, fins i tot, presentant-ne altres versions que, diversos entesos, han considerat enganyoses o no contrastades.
Finalment, també s’ha tingut un sentit record cap a la figura de la poetessa i bibliotecària, Zoraida Burgos i Matheu, que va traspassar ahir, i que havia estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2023. Les seves obres destacaven per les seves reivindicacions feministes i de lluita contra la dictadura, entre d’altres.
