Jordi Jordan: “L’alcaldessa actua des d’una prepotència absoluta”

temps lectura-Temps de lectura: 5 minuts

Jordi Jordan intentarà per tercera vegada aconseguir l’alcaldia de Tortosa. Després de quedar segon el 2019 i veure com els seus teòrics aliats pactaven amb l’alcaldessa Meritxell Roigé, el candidat de Movem Tortosa demana claredat en els possibles pactes. A més, es mostra profundament crític amb la gestió de l’actual govern, el qual està en minoria al consistori. En aquesta entrevista, Jordi Jordan repassa els punts clau del mandat i explica les seves sensacions de cara a un acord progressista pel 2023.

 

Arribem al final del mandat amb un govern més feble de Roigé després de la sortida del PSC. Què pot suposar la prorrogació dels pressupostos?
És una irresponsabilitat que l’alcaldessa vol tirar endavant perquè no té cap interès a arribar a un acord amb nosaltres. Es tracta d’una situació econòmica complicada, on els ajuntament haurien d’estar al costat de les empreses i famílies. A més, també és una irresponsabilitat perquè amb la prorrogació no sabrem res dels ingressos i les previsions. Per tant, hi haurà una manca de transparència.

 

En política, estem acostumats a veure mans esteses de l’oposició que són pur postureig. Què proposen exactament?
Postureig no. Si fem un repàs als últims anys, sempre hem estès la mà i hem fet propostes públiques. Per exemple, els terrenys del nou hospital, els terrenys de la pista d’atletisme, mesures d’habitatge o la tarifació social. Sempre se’ns ha dit que no i, al cap del temps, les han acabat tirant endavant. Com és el cas dels terrenys de l’hospital i la pista d’atletisme. És el símil amb el que ha passat a la Generalitat. Aragonès no volia pactar amb els socialistes i pot ser que ho acabi fent per obligació. A Tortosa ni en aquesta situació pacten perquè no volen fer valdre la nostra força.

 

Quines raons els hi donen per no voler asseure’s a negociar?
Sempre que ens hem assegut ens han dit que aquest era el pressupost i les nostres propostes no eren viables.  És falç perquè al cap d’un any o dos el que era inviable acaba sent viable. També s’ha vist en les propostes d’ordenances fiscals. Tant el nostre grup com Esquerra hem fet unes propostes i ens han dit que no es poden tirar endavant assegurant que no es poden dur a terme. No volen rebre cap idea. Això posa de manifest que l’alcaldessa i el seu govern actuen des d’una prepotència absoluta pensant que tenen majoria.  No els importa la representativitat democràtica i tots els que han governat amb ells han marxat.

 

Un dels temes en què ha treballat molt, també des del Parlament on vostè és diputat pels comuns, és la creació d’un nou hospital. Creu que el compromís de construir-lo és ferm o els hi estan venent fum?
Si fos pel Govern de la Generalitat, este hospital no es faria. Si s’acaba fent, serà per dos elements claus. El primer i principal, per la pressió ciutadana i esta plataforma que està fent un treball excel·lent. I segon, perquè alguns partits -entre els quals el nostre- no defallim en la defensa del nou hospital. Ara estem treballant perquè als pròxim pressupostos hi hagi aquest mig milió d’euros que demana la plataforma per a poder fer els estudis tècnics. No diria que mos estan venent fum, però tampoc asseguraria que està lligat.

 

Pot ser una línia vermella pels pressupostos?
Evidentment, és una línia vermella. Volem aquest mig milió i per nosaltres no serà. D’altra banda, pel que fa a l’Ajuntament estem pressionant perquè es facin les modificacions urbanístiques per donar els terrenys.

 

Una de les altres grans batalles és la de la llar d’infants pública, que l’alcaldessa Roigé ja ha assegurat. Tot i això, el govern la vol crear a la Creu Roja i l’oposició ha votat en contra de la comissió d’estudi. Quin és el punt de conflicte?
El problema és que aquí hi ha molta trampa. Anteriorment, han votat en contra de manera reiterada sobre fer una llar d’infants nova. El que diem és que, si s’ha de fer nova llar d’infants, s’han d’estudiar totes les possibilitats. Com a mínim hi ha tres: crear-la en un espai municipal, fer una de nova creació amb els fons europeus o agafar una entitat existent i passar-la a mans municipals, que és l’única opció que donen. Per tant, creiem que en la comissió d’estudi per a la llar d’infants hauríem d’estar tots els partits. Quan ho hem dit, amb la mateixa actitud de prepotència, l’alcaldessa s’ha negat a incorporar l’oposició i ha assegurat que l’única fórmula és la que ells proposen. Volem una llar d’infants, però també volem que es consensuï. Vam votar en contra de la creació de la comissió, no de la llar d’infants.

 

És optimista perquè es pugui arribar a un acord?
No. Crec que l’estratègia serà tirar endavant el projecte i portar-ho al ple un o dos mesos abans de les eleccions. Així forçarà la seva imposició i, si es vota en contra, podrà dir que és per culpa dels grups de l’oposició malvats. M’agradaria equivocar-me…

 

Una de les crítiques més fortes que li han etzibat a l’alcaldessa és la manca d’habitatge públic, sobretot centrat en el barri del Castell. Quina és la seva proposta?
El resum és fàcil: en 16 anys de governs convergents s’han construït 0 habitatges públics. A més, tenim barris històrics on molts habitatges estan en una situació lamentable. Hem proposat un Pla local d’habitatge per fer una diagnosi global. A partir d’aquí, tenim altres mesures com la masoveria urbana, la rehabilitació o crear nous habitatges a solars. Hem presentat diverses mocions com la del barri del Castell, que hauria de ser un lloc on s’actués perquè pràcticament no hi queda cap habitatge en peu.

 

Serà el tercer cop que intenta ser alcalde. El canvi de rumb del PSC pot millorar la seva sintonia per un possible pacte postelectoral?
S’haurà de veure. Pot ser que facin aquest canvi perquè s’hagin adonat el que és governar al costat de la dreta local. De fet, l’anterior portaveu socialista va dir públicament que la senyora Roigé representava “la dreta més casposa de Catalunya”. Però també pot ser que sigui una actuació electoralista. Passa exactament el mateix amb ERC. És l’altre partit que  també va defensar el canvi i a l’hora de la veritat no l’ha volgut materialitzar. La ciutadania que vol un canvi ho té claríssim. Esperem tenir un resultat prou fort perquè no puguin tornar a fer aquests pactes de despatxos en contra de la majoria.

 

Amb qui té més sintonia?
La veritat és que som una força municipalista i progressista i estem oberts a pactar amb tots. Este no serà el problema. La qüestió és si els altres dos partits acaben pactant amb la senyora Roigé, com els últims anys. La pregunta els hi faria ells. Si tinc un vot més que el partit socialista, a qui faran costat com a alcalde?

 

Sembla que Roigé és capaç d’arribar a acords amb les forces progressistes, però vostès no. Fa alguna mena d’autocrítica per no poder d’arribar a un pacte amb aquests partits propers ideològicament?
L’autocrítica és la innocència. Vam creure els partits que deien una cosa a les eleccions i després van fer una altra. A més, hi ha el tema dels pactes de diputacions i altres administracions, que s’intercanvien com a cromos. Estos partits no han situat mai l’interès real del canvi de Tortosa que prometien.

Dos no es casen si un no vol. A ERC li vam arribar a oferir l’alcaldia el 2015, i ni així. Si continuen així, creixerà més Movem Tortosa per una política d’aliances que ningú entén i els penalitza.

 

Creu que estan teledirigits des de Barcelona?
La Diputació de Tarragona la té ERC perquè el PDeCAT va voler pactar amb ells. Sempre s’ha dit que un dels motius era que l’alcaldia de Tortosa no es canviés. Són coses que tothom sap, però que a la ciutadania no se li explica. Serem clars i exigirem que tothom digui amb qui vol pactar. No passarem per alt l’ambivalència dels nostres teòrics companys de viatge. Ja ha passat dues vegades.

 

Quines seran les prioritats de cara als comicis?
Primer de tot, un canvi polític a la ciutat. Després de 16 anys la immensa majoria de la ciutadania vol una renovació i oxigenar l’Ajuntament. En segon lloc, una política basada en les persones amb unes propostes que busquen millorar la qualitat de vida dels tortosins i tortosines. Finalment, tindrem projectes més concrets en l’àmbit urbanístic i de patrimoni. Tot en la línia de la ciutat que defensem: dinàmica, sostenible i que posa el patrimoni històric com una oportunitat de futur. A més, també serà cabdal la capitalitat de Tortosa del sud de Catalunya, que ara no s’està exercint com a tal.