Un any després, tornem al Palau d’Abària per conversar amb el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, Joan Càstor Gonell i Agramunt (Sant Jaume d’Enveja, 1968). Per què estan canviant les Terres de l’Ebre? Què passarà amb l’Estratègia Delta? Com es viurà l’eclipsi des del territori? Són algunes de les qüestions que ens analitza en aquesta entrevista en profunditat.
El dia de demà, quan ja no estigui en política, com vol que el recordi la ciutadania de les Terres de l’Ebre?
Com una persona que va treballar i que es va esforçar per millorar la qualitat de vida de la ciutadania de les Terres de l’Ebre.
La ciutadania del carrer, sovint, desconeix l’existència de la figura del delegat del Govern, o bé, desconeix quines són les seves funcions. Per què es van crear les figures dels delegats territorials i en quin sentit són una figura clau per al territori?
La creació de les vuit vegueries va comportar la descentralització del Govern al territori i es van crear les delegacions i els serveis territorials. Podem entendre que el delegat del Govern és el representant del Govern de la Generalitat al territori, però hi ha un altre vessant que també és important que és que som la veu del territori al Govern de la Generalitat per fer arribar les necessitats, problemàtiques, millores i propostes al Govern perquè es facin efectives.
Un any després, repetim la pregunta: Quina ha estat la millor notícia que ha pogut comunicar per al territori? I quin ha estat el pitjor tema que ha hagut de gestionar?
La millor notícia no podem definir-la ara, les notícies bones no es tenen cada dia. Podríem parlar tant pel que fa a la Gigafactoria, la protecció del Delta, les comunicacions, la qualificació d’hospital universitari al Verge de la Cinta, la redacció del pla director del nou hospital o els estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre. Pel que fa al que ha estat pitjor de gestionar, les Terres de l’Ebre han viscut dos fets greus i difícils com l’incendi de Paüls i els aiguats de la DANA del 12-O.
Precisament “senzilla” no seria la paraula per definir aquesta legislatura. Les vagues d’Educació, les de Sanitat, el caos de Rodalies, les conseqüències derivades de les guerres... Què li està passant al país? Vostè que té un contacte més estret amb l’equip de Govern de Palau, quin és l’anàlisi o reflexió que se n’està fent de tot plegat?
Encara recordem de quan es parlava que a Catalunya érem sis milions i ara ja en som vuit. I cal tenir en compte que tenim unes infraestructures i uns serveis públics que tenen molta necessitat d’inversions, de millora i d’adequació a aquest nombre d’habitants. Si parlem de Rodalies, per exemple, tenim uns serveis que cal millorar i una massa de ciutadania cada cop més gran que els usa i que fan que siguin insuficients. I això ens passa en molts altres àmbits. També és cert que el Govern de la Generalitat de Catalunya porta molts anys en què no s’han revisat coses com ho és el cas d’Educació perquè tenim moltes vagues i el Govern ha plantejat una sèrie de millores importants com l’increment del complement específic en un 30% en quatre anys. Cal recordar que venim d’una època de retallades que es va iniciar amb el govern del president Mas i des de llavors que no hi ha hagut cap millora. La voluntat del Govern és anar millorant, però hem d’entendre que aquest increment representa molts de diners i que s’haurà de millorar en la mesura del que es pugui i a poc a poc. Ara també s’estan disminuint les ràtios d’alumnes a les aules.
I, continuant encara amb Educació, a la manifestació de l’1 de maig sentíem les proclames del gremi de les vetlladores. Què ha passat i què ha tingut a veure el departament d’Educació amb tot plegat?
Vaig atendre una representació de les vetlladores aquí a la Delegació i va ser quan vaig ser conscient del problema que teníem i que tenien raó amb la seva reivindicació. Hi ha un canvi de l’empresa externa que presta el servei al departament d’Educació i ara hi ha hagut un canvi i un procés de licitació per a tornar a adjudicar la gestió del servei. L’empresa que havia treballat fins ara va acabar el seu servei el 31 de desembre i la nova empresa comença el 19 de gener i a les Terres de l’Ebre el dia 8 i a les vetlladores els va quedar pendent de remunerar 7 o 8 dies de quan estàvem de vacances. Elles van presentar una queixa a Inspecció de Treball i, ara, la Generalitat ja no té altre remei que esperar-ne la resolució. Individualment, hauríem de pensar què s’hauria de fer, però quan t’informes i assessores saps que hi ha convenis, acords, obligacions... fins i tot que l’empresa sortint hagi de prorrogar el contracte fins que comenci l’altra. I ara això està en mans d’Inspecció de Treball i algú se n’haurà de fer càrrec d’aquesta cotització. I des del departament hem d’intentar que es pugui resoldre amb la màxima brevetat possible.
Federico Mayor Zaragoza, que ens va deixar fa poc més d’un any, fou un dels impulsors dels estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre. No sé si va arribar a parlar-ho amb ell abans que faltés, però què li diria ara que sembla que estem més a prop que mai perquè siguin una realitat?
Amb en Federico Mayor Zaragoza vaig parlar, però d’això no. Ell es preocupava per les Terres de l’Ebre i intentava que milloréssim a tots els nivells i aquest esperit que ell va iniciar s’ha de continuar lluitant i treballant. Ell ho va fer des d’altres instàncies i administracions, però aquí hi ha gent que tenim els mateixos objectius que ell i intentarem continuar millorant la vida de les persones de les Terres de l’Ebre, dins de les nostres possibilitats, en tot allò que puguem. Quan li vaig parlar jo estava amb el COPATE i va ser perquè també fou un dels impulsors de la Reserva de la Biosfera a les Terres de l’Ebre i a ell li vam encomanar l’ajuda que necessitàvem dins de la UNESCO perquè això seria un revulsiu important per al territori i la forma de mantenir l’entorn natural, el paisatge i la biodiversitat perquè els nostres fills i néts puguin gaudir-ho igual que vam fer nosaltres quan érem petits.
I això va lligat amb l’ampliació de l’actual HTUVC, com a hospital universitari, no?
Pel que fa a l’ampliació de l’hospital com a hospital universitari és important perquè tenim la implicació de la consellera de Recerca i Universitats que va aconseguir agilitzar molt aquesta acreditació per a l’hospital. Això permetrà millorar les mancances que tenen d’espai per poder dur a terme en condicions les seves tasques. Els estudis de Medicina també els defensa la URV perquè es facin al seu campus i l’Ajuntament ja ha aprovat que es pugui fer una modificació als terrenys per a poder ampliar el campus en un nou edifici perquè es puguin iniciar al curs 2030-2031 i també rebre diners per fer-ho possible des dels Fons de Transició Nuclear i poder posar recursos també perquè vinguin professors aquí i s’acreditin.
Ara també s’està fent el pla funcional del nou hospital i Territori redactarà el pla director. Algú pensa que com s’està fent l’ampliació, ja no es farà el nou hospital i això no és així. La voluntat del Govern és que el nou hospital tardarà a veure’s acabat i, per tant, era importantíssima fer aquesta ampliació. L’ampliació tampoc ha estat fàcil perquè han aparegut les sitges i ara ja s’han resolt satisfactòriament i es va avançant.
Com estan avançant les obres dels ascensors de l’hospital?
Les obres d’ampliació també comporten la instal·lació dels ascensors que connectin el centre de Tortosa amb l’hospital. Si no hi ha cap imprevist, creiem que al juliol ja haurien d’estar acabades les obres dels nous ascensors i també la col·locació de les passeres que han de comunicar amb l’hospital.
I sobre els terrenys per al nou hospital, creu que, al final, s’haurà de recórrer a l’expropiació de finques? I pel que fa a les crítiques del grup de l’oposició de Meritxell Roigé sobre els dubtes de la inundabilitat dels terrenys de Roquetes i dels de la URV, què ens pot dir?
Pel que fa als terrenys, ho està portant a terme l’Ajuntament de Tortosa, però estic convençut que no caldrà arribar a la fase d’expropiació. És cert que al cronograma hi havia un període definit per a la negociació dels terrenys, però en les negociacions podria no ser possible un acord i, llavors, sí que es recorreria a l’expropiació.
D’altra banda, pel que fa a aquesta opinió que diu que s’amplia el campus Terres de l’Ebre en una zona inundable i que això justifica que l’hospital també s’hauria pogut fer a Roquetes, vull recordar que des del Govern ja es va deixar molt clar que no s’autoritzaria mai construir un hospital en una zona inundable. Tortosa, com que està dins de la zona de flux preferent podria demanar una excepcionalitat i ja ho va fer, però les condicions per poder construir et diu que han de seguir unes normes de seguretat. Parlem d’una inundabilitat produïda pel riu o per una remota inundació pel trencament de la presa dels embassaments. El Govern no autoritzarà fer l’hospital perquè, precisament, en un cas així un hospital seria impossible d’evacuar. Podem evacuar una universitat, una escola, habitatges... d’una zona inundable, però veig molt difícil evacuar un hospital amb gent que no la pots traslladar i, a més, quan et trobes al davant d’una inundació o una catàstrofe, hi hauria molta gent que necessitaria ser atesa a l’hospital i, aquest, ha d’estar preparat per rebre gent, no pas per treure-la. Per això la millor decisió és no construir-li i això és fàcil d’explicar, una altra cosa és que hi hagi gent que no ho vulgui entendre.
Incendis, inundacions... aquest any ha hagut d’afrontar diverses crisis d’emergències. Li preocupa que el canvi climàtic no tingui aturador?
Tots sabem que hem de treballar i invertir recursos per adaptar-nos per al canvi climàtic i fer tot el que sigui possible per evitar que es produeixi d’una manera tan accelerada, ja sigui des de la reducció de les emissions contaminants... o el control preventiu dels incendis.
Com està avançant la resolució dels estralls causats per la DANA Alice?
És la primera vegada que la Generalitat posa a disposició dels ajuntaments l’Infracat per a restituir la situació i intentar que camins, barrancs, ponts... puguin tornar a restablir-se. Afegir també que van crear un equip tècnic per visitar ajuntaments i saber a on caldrà actuar primer. Ho vam obrir a tothom, tant al Baix Ebre com al Montsià, i ho remarco perquè darrerament hi ha hagut queixes d’alguns alcaldes sobre aquest tema i vull recordar que va haver-hi algun ajuntament que ens va dir que al seu terme municipal no necessitaven res. Ara s’estan finalitzant els 11 ME executats de les obres d’emergència i una de les queixes històriques era que els lligallos que són de la Generalitat, no es reparaven mai, i ara, hi ha actuat Infracat. Paral·lelament, el Consell de Ministres també ho ha declarat zona greument afectada per una emergència de Protecció Civil, el que abans es denominava com a zona catastròfica, i les ajudes cobreixen el 50% dels danys que hagin pogut tenir els ajuntaments. Al moment de reparar les infraestructures, davant de l’adaptació al canvi climàtic, també intentem que es puguin millorar, tot i que aquestes millores ja saben els ajuntaments que no són subvencionades.
I l’Estratègia Delta el convenç o encara podria tenir un marge de millora? Quina és l’opinió que està rebent per part de la Taula de Consens del Delta? Parli’ns també de la qüestió de l’atermenament i aquest desacord amb l’Ajuntament de Deltebre...
Pel que fa a l’atermenament, que és un tràmit del Ministeri, aquí hi ha un desacord amb l’Ajuntament de Deltebre i a on presenten al·legacions tant ells com la Generalitat perquè hi ha coses que poden ser millorables. D’altra banda, el Ministeri, la Generalitat i la Taula de Consens van parlar d’un marc d’actuacions prioritàries per a protegir el Delta que el que farien seria unificar els diferents plans existents. Quan va venir la consellera ja es va comentar que hi havia un consens en un 80% del que demanava el territori i, per tant, el que hem de fer és començar-les a executar. En l’àmbit tècnic hi ha aquest consens i la Generalitat també ha continuat el camí de guarda de la badia dels Alfacs i després es farà el del Fangar i també s’ha de fer una aportació d’arenes marines amb draga. Des del territori s’aposta per una aportació massiva, mentre que el Ministeri considera que hauria de ser progressiva. Ara s’està treballant en la prospecció d’arena per saber si és adequada i té la granulometria que es necessita i poder començar a implementar-la. La protecció del Delta s’ha de fer efectiva perquè ja fa molts anys que diem que el Delta no té temps i s’ha de protegir.
També es va parlar de la creació d’un centre d’emergències entre Amposta i Ulldecona. Què n’opina?
Per part d’Interior hi ha una decisió clara de millorar tots els cossos de seguretat a les Terres de l’Ebre per tot el que ens ha passat i poder donar resposta a aquestes situacions que es produeixen massa sovint. Quan parlem d’un centre logístic cal veure quin serà el seu lloc, com s’acaba definint, si en serà un o més d’un... i tenir clar que no ens pot tornar a passar el mateix perquè som més habitants, però els recursos i partides pressupostàries continuen sent els mateixos. Els recursos no ens han de venir de l’altra punta del país, els hem de tenir a casa. I també si ja tenim localitzades quines vies s’inunden... no podem tenir al mateix espai la logística i que no puguem arribar-hi de cap manera.
Recentment, hem sabut també que es construirà una nova seu per a la Regió d’Emergències del Cos de Bombers de les Terres de l’Ebre a Tortosa. Què ens pot avançar?
Sí, això també forma part d’aquesta voluntat de millora i de creixement que comentàvem per poder donar una millor resposta quan la ciutadania ho necessita.
Vostè encara es dedica al cultiu de l’arròs. Quin missatge donaria al món de la pagesia? Com valora aquesta creació de l’Estatut dels municipis rurals?
Bé, sí que és cert que em dedico a la pagesia, però més aviat com a un hobby que no pas de forma professional. Ho faig amb les finques de la meva família i no vull deixar-ho de fer mentre pugui. El que diria a la ciutadania és que tots els pagesos hem de tenir molt clar que som necessaris, que el país els necessita. Els necessita per a poder arribar a aquesta sobirania alimentària i evitar problemes de subministrament produïts per les guerres; també pel manteniment de l’entorn i del paisatge i el mosaic agroforestal davant d’aquests incendis de sisena generació que ens estan afectant. També cal mantenir la cura dels boscos amb ramats i els ramaders també són, en aquest cas, imprescindibles. Els pagesos tenen el problema que el seu producte sempre està a la intempèrie i depèn del fred, la calor, la pluja... i això no sempre juga a favor seu. Des del Govern els recomanem que sempre tinguin assegurances, però també és cert que les companyies asseguradores tampoc ho cobreixen tot. Sempre necessitarem aquesta voluntat d’esforç, de dedicació i d’estima pel territori per part dels pagesos i això és el que jo els vull traslladar.
I sobre l’Estatut dels municipis rurals, recentment s’han fet canvis sobre aspectes urbanístics perquè sigui més fàcil. Són aquells pobles de menys de 2.000 habitants i el que necessiten no és el mateix que una gran ciutat perquè siguin viables.
Creu que suposarà un punt d’inflexió l’arribada del Pla de Barris a municipis com Tortosa o Amposta?
No voldria parlar del Pla de Barris sense tenir en compte el PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis) que són unes ajudes de la Generalitat per als ajuntaments. Durant molts anys no havia estat operatiu i es va recuperar la passada legislatura i, aquest govern, l’ha multiplicat per dos respecte a l’aportació anterior que hi havia. A més, s’ha incrementat molt més als petits municipis i a les EMD, que n’han sortit molt beneficiats. Amb el Pla de Barris passa el mateix, ja fa anys es va fer la Llei de Barris amb la qual Tortosa ja n’havia sortit beneficiada. La llàstima, però, és que aquestes ajudes necessiten una continuïtat i un seguiment d’aquestes actuacions i no es poden quedar aquí amb aquests 25 ME. El Pla s’ha fet tenint en compte tres objectius: els equipaments urbanístics, l’adaptació al canvi climàtic i la part social. Tothom sap com tenim els barris urbanísticament, amb la degradació i la gent que també sol viure en aquests barris. Inicialment, ho han obtingut Tortosa i Amposta, però en el futur crec que hi haurà més pobles i ciutats beneficiats amb el Pla de Barris.
Tampoc ha estat exempt de polèmica el PN dels Ports. És cert que el desllorigador de tot plegat va ser una sèrie de queixes i preocupacions manifestades per part dels Bombers i dels alcaldes implicats després de l’incendi de Paüls? Com és que una reserva com els Ports encara no té redactat un pla d’incendis? Què n’opina de declaracions com el GEPEC dient que els alcaldes només s’haurien de reunir per anar a fer calçotades?
Quan parlem del Parc Natural dels Ports i la no renovació de la comissió de serveis del seu director, hem de tenir clar que forma part de les facultats que té l’administració pública en l’àmbit del seu departament. I, per tant, no hi ha cap situació d’acusar ningú de res, sinó que forma part d’un procediment correcte. Estem en una situació de risc d’incendis molt elevada, tenim la necessitat de disposar d’uns plans d’incendis que, a molts llocs, encara no estan i l’abandonament no ajuda a conservar un espai i aquest no pot ser un bon criteri. Per tant, amb la voluntat de fer una correcta gestió forestal i de ramats és la idea d’aquest canvi estratègic del departament. També vull recordar que quan es van crear els Parcs Naturals, l’activitat econòmica amb pagesos, explotació dels boscos... ja existia i el que es comentava era fer compatible l’activitat econòmica amb la preservació de l’entorn natural. Per això es van fer unes juntes rectores amb els sectors econòmics de la zona, propietaris de terrenys, ajuntaments... per a poder prendre les decisions de forma consensuada i donar compliment a aquests principis dels parcs. Quan es prohibeix tot el que es fa, considero que no s’està fent el que toca i quan hi ha qui s’atreveix a dir que els alcaldes no tenen res a dir o que no poden crear un consell d’alcaldes perquè s’han de dedicar a fer calçotades, el que ens reflecteix és la qualitat democràtica d’aquestes entitats i el poc respecte que tenen per les decisions que es van prendre i pels alcaldes que han estat escollits per la ciutadania.
Fa anys, el Govern de la Generalitat va iniciar el projecte “Catalonia Looks Up”, amb l’enlairament del satèl·lit de l’Enxaneta. La cursa espacial continua sent una aposta des del departament d’Acció, oi? Com valora que dues de les principals start-ups satel·litàries estiguin estudiant ubicar seus a les Terres de l’Ebre i la Gigafactoria del Molló? Tot això també es veurà afavorit amb l’acollida de l’eclipsi solar? Com estan anant els preparatius i, és cert, que una delegació del Govern es desplaçarà a veure’l al nostre territori?
Fa dies que ho dic, però hi ha gent a qui li costa veure-ho, però les coses a les Terres de l’Ebre estan canviant molt. Qui ens hauria dit a nosaltres fa uns anys que podríem tenir empreses que enlairarien satèl·lits des del nostre territori? O poder tenir una Gigafactoria d’aquestes dimensions que permetrà tenir una certa sobirania de dades sense dependre d’altres països? Estem davant d’una sèrie de canvis que tot just acaben de començar i que, a poc a poc, anirem veient, com clústers de diferents àmbits que volen ubicar-se a les Terres de l’Ebre. I això és gràcies als Fons de Transició Nuclear de les zones Penta I i Penta II que estan rebent ajudes econòmiques per a empreses d’innovació tecnològica, comercialització exterior... a molts municipis de les Terres de l’Ebre.
Pel que fa a l’eclipsi, sabem que tindrà lloc el 12 d’agost i que una de les millors zones per veure’l serà aquí a les Terres de l’Ebre. Serà un bon lloc per als científics que volen veure la corona solar, les protuberàncies solars i estudiar-les, també serà important en l’àmbit educatiu i de projecció de cara a l’exterior de les Terres de l’Ebre i poder donar a conèixer el nostre paisatge i gastronomia. Sí, segurament que es desplaçarà algú de Govern per veure l’eclipsi. Cal recordar que es commemoren també els 120 anys de l’Observatori de l’Ebre que ja es va fundar arran d’un altre eclipsi, i cal posar de manifest que també s’estan produint allà canvis importants pel que fa a la dependència orgànica que, fins ara, depenia del departament de Territori i, ara, passarà a formar part del departament de Recerca i Universitats i disposaran de més pressupost per a fer millores i actualitzar l’Observatori. I quina millor ocasió que una part del Govern puguin venir a veure l’eclipsi aquí a l’Observatori. En aquest sentit, des de la Generalitat hem recomanat una sèrie de llocs per a poder anar a veure l’eclipsi com: l’Ametlla de Mar, l’Aldea, Camarles, Amposta, Alcanar, Santa Bàrbara, Gandesa i Móra la Nova.
Parli’ns també sobre el projecte de la nova planta de biogàs a Campredó. Sembla que els ecologistes i l’Ajuntament de l’Aldea hi tenen dubtes...
Les plantes de biogàs també són útils per a la sobirania de recursos i d’autonomia i formen part d’una estratègia del Govern per l’aposta de les energies renovables i l’economia circular perquè estem donant un ús als purins que ens contaminen el subsòl i els nitrats i també ens donen molts problemes. Puc entendre la preocupació dels alcaldes i dels ciutadans per les molèsties que pugui generar una planta de biogàs, i cal que compleixin unes normes en l’àmbit ambiental i urbanístic, que a Catalunya és molt exigent, i, per tant, no hauria d’haver-hi cap problema.
Com valora el funcionament dels FTN en aquesta transició de l’energia nuclear cap a les renovables i cap al sector tecnològic?
La valoració és molt positiva perquè els projectes que van sortint són molts i molt importants. Es van iniciar el 2023 amb els ajuts per als ajuntaments de promoció econòmica, eficiència energètica, energies renovables... i s’està veient un clar canvi cap a la innovació i la generació d’ocupació i també recuperant talent al territori.
I, encara en aquest intent de fer un HUB tecnològic a les Terres de l’Ebre, Tortosa serà la nova seu de l’Escola 42 de Telefònica, no? Mentre que, a Miravet, ja s’ha posat en marxa un referent de metavers al castell. Serem pioners per a la resta de museus del territori?
Sí, i no només amb el metavers. Ja hi ha molts projectes en aquesta línia de la innovació i tenim moltes empreses que hi estan treballant. Sobre l’Escola 42, serà un centre innovador que oferirà una formació alternativa als joves tant en matèria de la IA com de la ciberseguretat. Tortosa s’ha proposat en aquesta candidatura, ara hem d’esperar que se segueixin els processos que toca i a veure si es pot tirar endavant.
Just avui s’ha celebrat una jornada tècnica sobre el procés de regularització dels migrants. Què ens pot explicar?
Pel que fa al procés de regularització dels migrants que estem vivint també a les Terres de l’Ebre, m’agradaria dir que és fals el que diuen algunes formacions d’extrema dreta que només busquen l’enfrontament. Aquest és el sisè procés de regularització que es duu a terme a Espanya i l’últim va ser fa uns 15 anys. El que s’exigeix als immigrants és que portin un mínim de cinc mesos abans de 31 de desembre del 2025 residint al país i, llavors, se’ls atorga un permís de residència i de treball perquè puguin guanyar-se la vida d’una manera administrativament correcta. Hem de tenir clar que ja són usuaris dels serveis públics habituals i que la regularització serà molt positiva per a l’economia per les contribucions fiscals, la seguretat social i per acabar amb l’economia submergida. Així es genera dignitat, cohesió social, convivència i reduir la precarietat laboral donant drets a persones que se’ls mereixen.
La política, però, no és un món fàcil. Sovint, hi ha qui creu que té una carta blanca per dir o fer el que sigui. Aquesta setmana ha estat notícia la retirada de les acreditacions de premsa al Congrés dels Diputats de dos agitadors de masses a les xarxes socials com Vito Quiles o Bertrand Ndongo. Ens consta que, al llarg de la seva trajectòria, vostè també ha estat objecte de crítiques, de pintades, ha hagut de lluitar contra les fake-news o la falsa rumorologia. Què s’ha de fer per aturar aquesta xacra i què pot fer un polític o un personatge públic, en aquest cas, per evitar que l’afecti en el seu dia a dia?
És una situació complicada i cal tenir en compte que des que existeixen les xarxes socials és molt fàcil que es diguin mentides, insults, crear perfils falsos... i és molt difícil defensar-se davant d’això. Hem de lluitar posant mesures des dels governs i, individualment, no participar d’aquestes desinformacions que es van fent grans. La gent que ens dediquem a la política rebem atacs, crítiques sense fonament i atacs personals que l’únic que fan és desacreditar la política. És trist que els qui ens dediquem al servei públic i el que volem és millorar la vida de la ciutadania, ens hàgim de veure involucrats en mans d’aquesta gent que l’únic que volen és fer mal, desacreditar les persones i no ens aporta res de bo a la societat. Avui i dia és molt fàcil generar insults a les xarxes i és difícil combatre aquestes situacions. Et toca patir aquests atacs, et vas acostumant i et sap greu pels familiars, pares, fills... que ho han de viure. El que hauria d’haver-hi és una certa conscienciació per part de tothom perquè a vegades això sorgeix de gent particular o de gent que també es dedica al servei públic i, si no els agradaria ser víctima, s’hauria de tenir un comportament més ètic perquè, al final, cadascú de nosaltres té una idea diferent, però tots volem millorar la vida de la ciutadania i, per tant, no és bo caure en l’insult, la crítica per fer mal o el descrèdit personal.
Per acabar, completi les següents frases:
-El futur de les Terres de l’Ebre passa per: una prosperitat compartida.
-Per Catalunya vull: activitat econòmica.
-La política serveix per a: millorar la qualitat de vida de les persones.
-El poder és: treball.
-Un polític mai ha d’oblidar: d’on ve.