Joan Càstor Gonell: “aquell territori que serà capaç de subministrar energia renovable bé de preu serà el que dirigirà l’economia del país”

El Consell de Direcció del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre s’ha reunit avui per última vegada abans de l’inici de les vacances i el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Joan Càstor Gonell, ha comparegut davant dels mitjans per explicar els temes més destacats.

En primer lloc, ha volgut parlar del PLATER (Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya), ja que aquests dies hi ha hagut una mica de polèmica davant de la finalització del període per poder presentar les al·legacions al pla per part de veïns de les poblacions afectades i de diferents col·lectius ecologistes.

Gonell ha volgut transmetre “calma i tranquil·litat” a la població, ja que “estem fent el que s’havia reclamat durant molt de temps per part dels ajuntaments. El que no podia ser era trobar-nos en peticions de llicències d’instal·lació d’energies renovables aïllades, sense saber a on les posarien ni tenir-ne cap planificació”. El Govern va decidir dur a terme aquestes planificacions de les ubicacions de les plantes energètiques solars, eòliques i hidràuliques per tal d’evitar també que hi haguera territoris que es blindessin en contra de les instal·lacions.

Gonell ha recordat que “cal tenir en compte que fa temps que es diu que s’ha de créixer en el percentatge de producció d’energia renovable i, actualment, a Catalunya aquesta està per sota del 20%, molt per sota del 50% que suposa a nivell de l’Estat espanyol” i va deixar clar que “aquell territori que serà capaç de subministrar energia renovable bé de preu serà el que dirigirà l’economia del país”, un episodi que- ha recordat- “ja es va viure en l’època de la industrialització en què Catalunya ho va liderar perquè hi va apostar. Aquí ara ho tenim millor que enlloc perquè tenim vent, sol, aigua i ja tenim una certa experiència en tot el que són les energies renovables i, per tant, és una aposta que hem de treballar i que hem de tirar endavant”.

En resposta a tots aquells consistoris que tenen dubtes, Gonell ha volgut aclarir que “això no vol dir que es faci de qualsevol manera, evidentment s’ha de fer bé i, per aquest motiu, la Generalitat ja va iniciar un procés d’informació pública en el qual es va enviar aquesta planificació a tots els ajuntaments amb la intenció que aquests ho traslladin als ciutadans. Aquesta primera fase per presentar les al·legacions s’acaba a finals de mes, però el Govern, sabent que hi ha una preocupació i interès, obrirà un altre procés per presentar al·legacions perquè és possible que hi hagi errors i coses que es puguin millorar”.

I és que a les zones de Xerta o Benifallet ja hi ha hagut col·lectius ecologistes que han difós a xarxes socials comentaris envers la possible expropiació de finques agrícoles als propietaris per tal de poder instal·lar-hi aerogeneradors. Unes declaracions a les quals el delegat del Govern ha respost tot dient que “vull deixar clar que no hi ha cap voluntat de voler expropiar cap finca ni terreny a ningú. Es fa una planificació on és aconsellable que s’instal·lin les energies (zones marcades), però després és possible que el terreny real que s’utilitzi per a fer les instal·lacions, sigui menys del que hi ha marcat”, per acabar reblant que aquest “ha de ser un repartiment just, equitatiu, solidari i responsable i, per això, es fa mitjançant uns processos de participació ciutadana. Estem a disposició de tothom per resoldre aquells dubtes que hi puguin haver”. Així com també ha volgut desmentir algunes fake-news que s’han difós a través de les xarxes en què es deia que l’incendi de Paüls havia estat intencionat per a poder construir després parcs eòlics. Gonell ha dit que aquest “és un altre dels disbarats que s’estan dient aquests dies, però un pla no es fa d’avui per a demà, segurament costa uns 4 o 5 anys, i segur que, aleshores, ningú sabia que hi hauria un incendi a Paüls”.

I és que, actualment, les Terres de l’Ebre han esdevingut un territori que ha passat de ser un mer productor d’energia a ser-ne també consumidor, atès que en els propers anys hi ha previst un important creixement industrial al territori amb l’arribada de la Gigafactoria del parc del Molló o el Data Centre de Flix. I per a que aquest canvi sigui possible serà necessari poder disposar d’energia pròpia. Gonell també ha reconegut que “tots voldríem que l’energia no vingués directament de les centrals nuclears, però, ara per ara, a curt termini això no és possible” i, per tant, “hem de fer esforços en la instal·lació d’aquestes energies, de fer les coses bé i de decidir què volem en un futur perquè els trens només passen una vegada i ho hem de fer en bones condicions”.

Casualment, en el transcurs del Consell de Direcció, l’Ajuntament de Tortosa ha emès un comunicat (impossibilitant als mitjans poder formular preguntes al respecte) en què s’anuncia que s’organitzarà una sessió oberta sobre el PLATER el dilluns 27, a les 19h, al Centre Cívic de Ferreries. Al mateix comunicat, l’alcaldessa de Tortosa apunta que “l’actual planejament no garanteix un desenvolupament equilibrat ni respectuós amb les característiques de Tortosa i del conjunt de les Terres de l’Ebre, que ja han contribuït amb escreix a la implantació d’energies renovables, i que ja hem estat prou solidàries” i que “també rebutjarem la possible massificació de projectes”.

Responent a la pregunta d’aquest mitjà, Gonell no ha volgut opinar sobre el posicionament polític de cap consistori, tot i que, sí que ha respost a algun dels comentaris de Lleixà tot recordant que “a les Terres de l’Ebre necessitem encara més energies renovables”.

Durant anys, diversos ajuntaments han intentat tirar endavant projectes d’instal·lació de parcs eòlics o plaques solars, però no ho aconseguien perquè Media Ambient considerava que les zones proposades no eren les adequades. Per aquesta raó es va decidir posar ordre i encarregar la preparació del PLATER. I és que, aquest PLATER, de fet, va començar a redactar-lo l’executiu del president Aragonès, que fou el primer d’implementar la conselleria d’Acció Climàtica amb la voluntat d’iniciar la transició energètica de les energies nuclears cap a les renovables a tot el país. Per tant, com ha recordat Gonell, “el Govern està donant continuïtat a tots aquests temes que governs anteriors no van tenir la capacitat i la valentia de poder-ho fer. I és que al darrere hi ha un treball tècnic de molt de temps i ara el que hem fet és donar-li l’impuls necessari per tirar-ho endavant”.

Un altre dels temes que s’ha tractat ha estat el de l’eclipsi solar total del 12 d’agost. Gonell ha llençat la recomanació ciutadana d’utilitzar les ulleres homologades per protegir-se els ulls i que es segueixin els consells de mobilitat i desplaçaments. Pel que fa als llocs recomanats per veure’l per part del Govern de la Generalitat, aquests són: la plaça bous d’Alcanar, el polígon industrial de l’Oriola d’Amposta, el pla de Camarles, el polígon industrial La Plana de Gandesa, Can Gironès a l’Aldea, el camp de futbol municipal de l’Ametlla de Mar, C/Tortosa de Móra La Nova i la zona esportiva de Santa Bàrbara. Tot i que també hi ha altres municipis que estan preparant activitats. S’estima que es pot arribar a tenir més de 100.000 persones mobilitzades i s’haurà de vigilar molt la seguretat i accessibilitat a les principals vies d’accés com l’AP-7 o la N-340. En aquest sentit, els Mossos d’Esquadra, el Servei Català de Trànsit i Protecció Civil activaran un dispositiu especial similar al que es va implementar amb la visita del papa Lleó XIV a Barcelona o al Tour de França.

També ha volgut parlar del Pla de Pobles que ha presentat la secretaria de governs locals i les bases del qual sortiran a finals de mes. La Generalitat destinarà 400 ME en quatre anys a pobles de menys de 5.000 habitants, a les EMD i a les capitals de comarca de menys de 15.000 habitants.

“A les Terres de l’Ebre tenim molts pobles petits i EMD i, per tant, és una ajuda per a intentar canviar la situació en què aquests ajuntaments no en tenen prou amb una subvenció al 60% i aquestes arribaran al 100%. A més, les ajudes també podran adquirir tècnics (15% destinat a despeses del capítol 1 i 2 de contractació de personal per fer memòries o justificar projectes)”, ha informat Gonell. El pla està comprès entre el 2026 i el 2030 i té un termini d’execució de tres anys i un més de pròrroga, així com també una bestreta del 90%. Podran beneficiar-se un total de 725 municipis i 65 EMD a tot el país. Les línies d’ajuts van dirigides a la rehabilitació del nucli antic, l’eficiència energètica, la creació d’habitatge de lloguersocial, la millora de l’activitat econòmica, l’ampliació de polígons industrials o la recuperació i conservació del patrimoni. Pel que fa a les quanties atorgades, aquestes són: un màxim de 500.000€ per a poblacions de menys de 500 habitants, els pobles entre 500 i 2.000 habitants un màxim d’1ME, els pobles d’entre 2.000 i 5.000 habitants un màxim de 2 ME i les capitals de comarca de menys de 15.000 habitants, fins a 6ME.

Pel que fa a la segona convocatòria del Pla de Barris s’han presentat 117 propostes i 9 municipis de les Terres de l’Ebre. Gonell també s’ha adreçat a la ciutadania per demanar prudència i responsabilitat davant del nivell més alt de risc d’incendis que estan afrontant les Terres de l’Ebre durant aquest cap de setmana, ja que, durant aquests dies ja s’han hagut d’apagar dos petits focs a El Perelló i a Tivissa. En aquest sentit, també ha informat que s’han estat fent treballs de manteniment entre El Perelló i Rasquera, en un dels eixos de confinament prioritaris de les masses forestals que s’han establert per evitar que hi hagi incendis simultanis.

Finalment, Gonell també ha explicat que “la idea és que els nous estudis de Medicina de la URV comencin al curs 2030-2031 i des de l’Òrgan de Governança dels Fons de Transició Nuclear es contractarà mitjançant la Fundació Pere Virgili a dos post-doctorats investigadors per donar suport als professionals que vulguin acreditar-se com a professors universitaris”. A més, també cal ampliar el campus Terres de l’Ebre de la URV amb una estimació de 14 ME entre l’obra i l’equipament, dels quals els FTN n’avancen 1ME perquè se’n redacti el projecte constructiu de l’ampliació.