Tres anys enrere, l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa era la seu d’una conferència magistral que el periodista, Gustau Moreno, impartia per tal de donar a conèixer el resultat de la seva recerca sobre la figura del qui fou el primer director del diari El Pueblo, Sebastià Campos Terré, que fou afusellat durant el franquisme.
Ara, ha estat l’escenari d’una nova lliçó de memòria democràtica per part de Moreno que, lluny d’aturar la seva recerca, va decidir continuar-la per posar veu i imatge a la misteriosa Marina Daufí Segura, l’única dona que signava articles al diari de El Pueblo en temps de la República i de la qual ningú sabia què se n’havia fet de la seva vida un cop acabada la guerra.
Aquest any se celebra el cinquantè aniversari de la seva pèrdua, a l’exili de Manlleu, el 23 d’abril del 1976. Era la filla de Manuel Daufí, emblemàtic músic tortosí fundador de La Lira Dertosense, formació precursora de la Banda Municipal de Música de Tortosa. Aquesta jove d’idees revolucionàries i amb arrels valencianes, començà a escriure articles d’amor al diari marcel·linista de El Pueblo. Allà conegué al qui acabaria sent el seu marit, el també periodista, Joan Curto Pla. Curto succeiria Campos-Terré després de la seva mort al capdavant de la direcció del diari, però acabaria tenint el mateix tràgic final quan, després d’un judici sumaríssim, seria executat a la presó de Pilats de Tarragona el 20 d’octubre del 1939, havent retornat a Catalunya després d’escapar d’un camp de concentració i de passar la guerra com a sergent al capdavant del bàndol republicà.
Mentre, Daufí, sabem que havia compaginat la feina de periodista amb la de mestra de música a les escoles de Jesús, Aldover i Roquetes, d’on havia arribat a ser la directora de l’escola Marcel·lí Domingo en plena Guerra Civil, entre el 1937 i el 1938.
Amb l’arribada de les tropes franquistes a l’Ebre, tot aquest somni es veu estroncat, a l’igual que el de periodista, publicant un darrer article el 7 de març del 1938 a la capçalera de El Poble (ara ja en català i sota la tutela d’ERC) que es titulava “Parla el poble d’Ibèria”. I és que Daufí havia fet també carrera política a les files marcel·linistes, amb qui arribà a fer un míting a Benifallet el juny del 1934.
Després de la mort del seu home, Daufí decideix marxar de Tortosa i viu amagada i refugiada a Barcelona i a les Masies de Roda de Ter. El franquisme li fa un expedient de depuració, però ella aconsegueix continuar exercint de professora a la colònia tèxtil de Còdol Dret, a Sau. Allà hi viu amb les dues filles petites, el seu pare (que també fa de professor de música i va fundar la banda “Daufí y sus muchachos”) i una germana malalta. Després de la construcció del pantà de Sau, la colònia tanca i ella es desplaça fins a Manlleu, on acabarà fent classes a una acadèmia privada. Allà té un alumne destacat, l’exalcalde de Manlleu, que recorda amb claredat la seva ensenyança i que fou una de les professores que més li marcà en la vida i en el dia de demà.
Daufí només tornà una sola vegada a Tortosa, a principis dels anys seixanta, quan li reten un homenatge al seu pare. Un homenatge on no podia faltar la interpretació de la cançó “Marina”, que formava part del repertori del mestre Daufí a la Lira Dertosense i que, molt possiblement, estava dedicada a la seva filla. Acabarà els seus dies a Manlleu, al costat de les seves filles, i malgrat dur el malnom de “la maestra sin Dios”, segons les famílies de les dretes de Tortosa, les seves cendres ara reposen a la muntanya de Montserrat.
La laboriosa recerca, explica Moreno, ha estat de més de dos anys i gràcies a la contribució d’alguns Daufí descendents d’aquella família valenciana que encara avui dia viuen a Tortosa i que sabien que hi havia part de la seva família a les rodalies de Vic, on molts tortosins s’exiliaren després que la Guerra Civil arrasés la ciutat i els seus negocis, com la Foneria Sales, que s’endugué amb ells totes les famílies dels seus treballadors. Amb tot, però, encara falta per documentar la data exacta del naixement de Marina Daufí i poder consultar el seu expedient de depuració que, malgrat estar sol·licitat als Arxius de Salamanca des de fa dos anys, encara ningú l’ha vist.
Vides estroncades pels afusellaments franquistes i pels judicis sumaríssims, vides estroncades pels exilis, persones que mai més van poder exercir les seves feines i silencis que han perdurat massa temps, generacions rere generacions. Cada història que surt a la llum és una pàgina de memòria democràtica que s’escriu i un silenci que es trenca. Són encara moltes les famílies que no han pogut fer un dol, que no han pogut tancar aquest capítol dantesc de la seva història. Per això, és necessari que se’n parli, que s’expliqui, que es difongui i que, per primer cop, s’eduqui en matèria de memòria democràtica a les aules. Un clam que ha reivindicat l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, que ha recordat les polítiques que està impulsant el consistori en aquesta direcció, quan resulta que mai abans se n’havien dut a terme per part de l’anterior govern. Finalment, s’ha volgut lliurar una placa commemorativa, obra de l’artista ceramista, Sara Ismael, als familiars de Daufí.
Els actes del 88è aniversari de l’inici de la Batalla de l’Ebre continuaran demà al vespre amb el concert “Veus de la memòria: Stabat Mater”, en el marc del festival de música clàssica Proto-Fest.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
