Encara no es consideren invasores, però tots els indicis apunten que, tard o d’hora, s’hauran de considerar i aplicar-ne algun tractament. Des de fa uns anys que als marges del riu, sobretot a l’altura de Tortosa, han començat a aparèixer les Marqueses, unes conegudes plantes de jardineria que són autòctones de l’Àsia i s’han emprat per al consum a Llatinoamèrica, on es consumeixen els seus tubercles.
Tal com ens explica l’enginyera agrònoma, Meritxell Algueró, el seu nom científic és el de Colocàsia esculenta i, actualment, es considera una espècie establerta, que podríem considerar que seria el pas previ a ser considerada una espècie invasora. En aquest sentit, estaríem parlant d’aquelles espècies nouvingudes que aconsegueixen establir poblacions al territori receptor que es mantenen sense cap mena d’intervenció humana, tal com ens indica l’informe del projecte Exocat sobre les espècies exòtiques a Catalunya que realitza el Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals, juntament amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
Parlem amb els tècnics de l’IRTA per saber si des dels darrers estudis realitzats l’any 2021 encara són vigents i ens confirmen que des d’aleshores ningú més ha investigat sobre el seu estat a la riba dreta del riu Ebre, tot i que sí que poden confirmar la seva proliferació més recent des de Tortosa cap a la desembocadura, tal com ens apunta el fins ara responsable del seu desenvolupament al Parc Natural del Delta de l’Ebre, Antoni Curcó. Segons Curcó, també hi havia un acord amb la CHE, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, per tal de començar els treballs d’erradicació de la planta des de València fins a la desembocadura mitjançant l’empresa DRAGSA. Però no hem obtingut cap resposta que ens confirmi que aquests treballs ja han pogut iniciar-se.
Ens dirigim cap al vaixell turístic de Lo Sirgador per parlar amb el seu patró, Jordi Domingo, sobre l’afectació que pot tenir aquesta espècie de cara a la navegació o a l’ecosistema fluvial.
Domingo ens explica que “veiem que és una planta tropical, que no és autòctona, i s’està expandint de forma exponencial i accelerada. Això provoca que hagi acabat desplaçant plantes autòctones d’aquí com la boga o el canyís que utilitzen com a refugi algunes aus com les polles d’aigua o els ànecs”. Domingo veu estrany que cap dels tècnics que controlen les espècies invasores al riu i en fan tractaments els hagin alertat sobre la planta i considera que “sabem que a altres llocs de l’Estat espanyol les van detectar i les van erradicar. En canvi, aquí cada any s’escampa més i ningú hi fa res al respecte”. De fet, ens explica que la baixada de l’embarcador fluvial del Mercat està plena d’aquesta espècie i que “fa un parell d’anys la brigada municipal estava netejant la riba del riu a la zona de l’embarcador i ens van dir que aquesta planta la deixaven perquè la veien com una cosa ornamental i que era bonica”. En aquest sentit, també caldria que els responsables del seu seguiment informessin els respectius ajuntaments del que suposa el creixement d’aquest tipus de planta i la perillositat d’acabar desplaçant les espècies autòctones. Per exemple, fa anys es va dissenyar un cartell (ara ja molt malmès) per instal·lar als ports fluvials en el qual s’explicava quines eren les principals espècies animals invasores que es podien trobar al riu Ebre. El cartell, però, ja ha quedat desfasat perquè en aquells moments encara no existia la plaga del cranc blau, per exemple. Però sí que hi apareixien els cargols poma, el cranc de riu americà, el silur o el musclo zebra. Per tant, potser convindria poder-lo reeditar incorporant també les espècies de flora invasora.
Quan naveguem pel riu es veuen baixar arrels o parts de les plantes soles que poden arrelar amb facilitat a qualsevol lloc. A més, és una espècie molt resistent perquè pot arribar a créixer fins als 2,4 metres d’alçada. Un altre dels punts on sembla que s’està començant a expandir és a l’Illa dels Bous, a l’altura del terme de Vinallop, a la zona oest. Però, en canvi, riu amunt la proliferació observem que s’atura a l’altura de Tivenys perquè l’Assut ha actuat com una barrera per impedir-ne el seu creixement.
Així i tot, de fet, el riu Ebre no és l’únic afectat per aquesta planta, ja que, l’any 2013 va aparèixer a un rierol de la localitat sevillana de Dos Hermanas. Allà es va poder actuar ràpidament per eliminar-la a través del Programa de Control d’Espècies Exòtiques Invasores que promou la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient de la Junta d’Andalusia. Van adonar-se que la planta apareixia en rogles dispersos al llarg de 7 quilòmetres del curs fluvial i es va decidir extreure-la manualment i, al cap d’un any, tornar a fer una visita de control per a eliminar-ne els possibles rebrots.
Per tant, és evident que ens trobem al davant d’un nou cas d’una espècie que està amenaçant tant a les plantes autòctones com a les aus que hi nidifiquen i que tots els actors implicats reclamen que s’actualitzin aquests informes i que passi de ser una espècie establerta a considerar-se definitivament com a invasora, per tal d’actuar per aturar-ne la proliferació a les ribes de l’Ebre.
