Amb dues dècades com a alcalde de Sant Jaume d’Enveja a l’esquena, Joan Castor encara no ha trobat un relleu dins el partit i repeteix com alcaldable encapçalant les llistes del PSC. Posa en valor els petits projectes que s’han dut a terme, malgrat les dificultats, i altres actuacions puntuals de major envergadura que s’han iniciat i que s’estan executant per tal de cobrir les necessitats del municipi.
Davant les problemàtiques globals, l’Ajuntament ha fet front de forma col·lectiva per garantir les millors condicions del poble i, més enllà, s’han trobat amb casuístiques locals com les manifestacions de la plataforma Salvem lo Delta i els forts temporals dels darrers anys; així com desenvolupar noves mesures per seguir endavant.
Fa 20 anys que és l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, és possible fer valoració només del darrer mandat després de tot aquest temps? Quines són les sensacions?
Sí, de fet, aquests dies comentàvem que sempre ens acaba pesant més o donem més valor als últims anys, ho tenim tot més recent i ho veiem d’una altra manera. Voldria resumir una mica perquè aquesta legislatura que ja s’acaba ha sigut molt complicada per diferents motius. Normalment, sempre feies una planificació d’inversions, millores, manteniments de serveis, d’activitats… que fallava molt poc, no tenies sorpreses. Evidentment, s’havien de planificar els projectes per demanar finançament i això sempre és així, però aquest mandat ha estat diferent començant pel temporal Glòria que va suposar molts problemes a Sant Jaume; seguidament, va arribar la pandèmia global; i després, ja les afectacions a nivell general a conseqüència de la Guerra d’Ucraïna.
Com tothom i com administració més propera al ciutadà, des de l’Ajuntament vam haver de reaccionar, sobretot per la situació sanitària global, que va ser el més greu i del que menys coneixement teníem, ningú tenia cap mena d’experiència per poder-ho gestionar en el dia a dia, d’intentar complir amb totes les normatives, el confinament, aquella preocupació tan gran en la salut; i després, haver de preparar ajudes i suport a comerços, autònoms, petites activitats, entitats socioculturals del municipi… que havien estat tancades i havien patit molt; potenciar noves iniciatives per recuperar el temps perdut, recuperar la il·lusió. Ha sigut una sèrie de canvis molt greus i desconeguts als quals ens hem hagut d’adaptar i estem contents d’haver pogut donar resposta, sortir-ne tots junts, evidentment recordant sempre la gent que ha perdut la vida, i haver-ho pogut superar.
Això sí, malgrat quelcom positiu d’aquesta legislatura, em preocupen els regidors i regidores que han estat treballant, que també ho han passat molt malament davant situacions tan noves i desconegudes; hi ha hagut moltes pressions i molt d’esforç. Es valora molt tota la feina i tota la dedicació de tots aquells mesos que vam passar.
En aquest sentit, hi ha hagut algun canvi intern? Vostè torna a encapçalar la llista, però ha dit, també, que busca un relleu de cara als pròxims anys. Com ha afectat tot plegat?
No ha afectat molt, perquè el primer que vaig dir és que ens havíem d’esforçar tots i que seria molt important que hi hagués un relleu, no és la primera vegada, ho he dit en altres ocasions perquè penso que les coses s’han de planificar per poder fer-se bé; i després de tants anys crec que el correcte seria que jo ja em pogués ‘retirar’ i algú més jove i amb idees noves pogués continuar. Això costa molt, és complicat i no hem acabat de trobar-ho. Tot l’equip ha fet una gran feina aquests últims anys i, potser, seria la vegada que més gent veig preparada per poder assumir l’alcaldia i posar-se al capdavant quan arribi el moment i desenvolupar una bona candidatura. Diversos regidors i regidores estan més capacitats, però les coses canvien molt i ells saben el que hi ha, malgrat que els ciutadans ‘de carrer’ ho puguin veure d’una altra manera. És un sacrifici i una responsabilitat molt grans, tenir el lideratge acostuma a frenar i per això és difícil prendre el relleu.
Malgrat totes les dificultats, recentment, s’han dut a terme diversos projectes com la urbanització del polígon industrial per poder-hi traslladar les empreses a la zona, que seria l’acció més destacada.
La urbanització del polígon de Les Salines s’està executant en aquests moments, ja estem a més del 50% de la previsió de l’obra, de les seves dues fases. Aquesta legislatura el que hem fet, després de moltes obres grans que van ser importants -el poliesportiu, la biblioteca, el centre de dia, la llar d’infants, el passeig fluvial, la depuradora de residuals-, quedava un projecte pendent que al poble li feia falta que era poder tenir una zona industrial totalment urbanitzada per a oferir a empreses que es vulguin instal·lar, generar llocs de treball al municipi i també la possibilitat que les petites empreses actuals puguin créixer i desenvolupar-se en un lloc més adequat. Ho vam intentar fa anys amb una empresa i aquesta vegada ho hem dut a terme sols, des de l’Ajuntament, i a través de les ajudes econòmiques del Pla d’Acció Municipal, que s’atorguen per tota la legislatura i que hem dedicat a aquest únic projecte; la subvenció de la Diputació de Tarragona cobria un 50% del cost aproximadament i l’Ajuntament ha aportat la resta. Ho consideràvem una obra molt important no només des del govern, sinó des dels altres partits polítics i la ciutadania des de feia temps.
Ja s’està desenvolupant i, per tant, les altres actuacions han estat obres petites, millores de molts espais públics municipals. També, és cert que si repassem tot el que s’ha fet, no hi ha grans obres, però hi ha una quantitat quasi infinita de millores a l’escola, el centre d’atenció sanitària, l’ajuntament, el poliesportiu, qüestions d’aigua potable, enllumenat, clavegueram, zones enjardinades i places… Això ha repercutit en el canvi de l’aspecte genèric del municipi i evidentment en termes de serveis per la ciutadania. Hem intentat millorar perquè la gent estigui més atesa i els serveis siguin de més qualitat.
Per exemple, arran del temporal Glòria, les caravanes no podien pernoctar en els espais naturals i vam habilitar de manera urgent una àrea provisional, que ara també farem una primera fase per condicionar-la. I també, hem pensat molt en les entitats i els petits comerços del poble, en ajudes, regulacions del trànsit… S’ha fet molt bona feina en diversos aspectes, sense que siguin de grans dimensions, perquè feien falta i ha estat positiu per la ciutadania.
De fet, una altra de les iniciatives que s’han impulsat ha estat rehabilitar habitatges desocupats per garantir un sostre a diverses persones i revitalitzar el nucli urbà.
Si, fins i tot, ens vam quedar sorpresos perquè ja ho vam començar a moure fa temps i ara se’n parla a nivell de govern central, de ministeri, el tema de poder arribar a un acord amb grans tenidors o immobiliàries per disposar d’habitatges de lloguer assequible. En el nostre cas, hi havia 4 habitatges dels quals l’Ajuntament se’n podia fer càrrec en aquell moment per fer-ne l’adequació i el finançament, perquè es cobrava un lloguer molt simbòlic. Era per aquells veïns que tenien una necessitat d’habitatge, sempre d’acord amb els informes i valoracions de Serveis Socials, que va convocar la proposta i va fer una llista d’usuaris amb diversos criteris o puntuació, i tres dels habitatges van començar a ser utilitzats com vivendes, i un quart l’utilitzem com a local social de Cáritas. Ara estem pendents de les decisions d’administracions superiors a veure si podem augmentar el parc d’habitatge, ja no només en qüestions socials, sinó apostar per fer un pla local d’habitatge i construir habitatge pública de protecció oficial i també habitatge per gent que vingui de fora, que venen a viure aquí i es queixen de l’escassetat. Amb tot, en aquell moment, va permetre donar sortida a algunes famílies del municipi amb una situació complicada.
Després de totes aquestes millores, quines necessitats més ‘urgents’ queden pendents?
Hem treballat molt per donar serveis que mancaven i ara pensem que la pròxima legislatura s’ha de dedicar a generar recursos econòmics des de l’Ajuntament a partir de diverses fórmules que pensem ens poden donar resultat, com són la gestió de l’aigua potable quan s’acabi el conveni que tenim actualment, esperem els fons nuclears per invertir en noves energies i les legislacions gràcies a la inversió dels Fons Next Generation. Que tots aquests recursos puguin ajudar a la petita i mitjana empresa i al comerç, que és vital perquè és el que dona cohesió social a un poble i el que el manté viu i actiu; poder fer una promoció, oferir una ajuda directa a les entitats del teixit sociocultural i també a les persones en temes d’habitatge i aspectes socials perquè ningú es quedi enrere. Tots els sectors estan inclosos i tothom ha de sortir beneficiat.
Especialment, parlem del sector turístic i comercial. S’han de millorar coses, tenim grans inversions en ment per generar pols d’atracció de cara al turisme i connexions de carrils bici, compra de finques que es troben en desús per poder dur a terme activitats… Tota una sèrie d’actuacions orientades a beneficiar o potenciar la zona. També, les entitats esportives i els actes que s’organitzin al poliesportiu poden ser un gran revulsiu turístic per Sant Jaume d’Enveja i la gent de fora que vingui interessada per l’esport i la cultura i acabi beneficiant econòmicament a tot el municipi. Tanmateix, destinaríem ajudes a la formació i les activitats professionals.
I, alhora, un dels temes més preocupants al territori són les reivindicacions de Salvem lo Delta. Quina és la situació actual?
Aquí sempre tenim el mateix problema, la gent passa per la Nacional o bé per Lo Passador, entre Sant Jaume i Deltebre, i allà sembla que hi ha una gran quantitat d’aigua. La realitat és que pràcticament tota és salada i, durant aquest hivern, els pagesos que abans regaven la seva horta amb aigua del riu, degut a la salinitat, enguany no ho han pogut fer i la majoria de vegetació ha mort. La salinització és un dels greus problemes del Delta, que evidentment s’agreuja en èpoques de sequera, però també se suma l’increment del nivell del mar i la subsidència que afecta tota la zona des de fa molts anys. Afortunadament, a través de la taula de consens, amb la participació de tots els alcaldes del territori, s’està intentant impulsar un projecte, s’està demanant que l’Administració prengui decisions envers la protecció del Delta i sembla que hem aconseguit que entre Estat i Catalunya iniciessin les relacions per coordinar-se i dur a terme les actuacions necessàries.
Continuarem incidint i exercint pressió perquè les administracions superiors actuïn. Estem esperant que es defineixi el pla de protecció i l’estratègia mediambiental, per protegir el Delta i també per estar tranquils que quan vingui un temporal, aguantarem en condicions. Mai hi haurà una acció definitiva, s’hauran d’anar mantenint, però esperem una via per conservar aquest espai natural i no generar un impacte visual negatiu.
