Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Ahir a la nit, les Festes de la Cinta van posar el seu punt final després de deu intensos dies d’actes i activitats per a tots els públics. Ara bé, no van poder acabar-se tal com estava previst, amb el monumental castell de focs d’artifici des de la vora del riu, atès que la Generalitat va activar el nivell 3 del Pla Alfa per l’elevat risc d’incendi i això obligà l’organització a suspendre’ls. A la tarda, a la valoració final de les festes, l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, va informar que s’ha previst reubicar-los per al dia de la Diada Nacional de Catalunya, a les 23 h.
Pel que fa a les festes, Lleixà va destacar que no s’ha registrat cap incidència destacable en l’àmbit dels cossos de seguretat i tampoc a les carpes dels Punts Lila. Per la seva banda, el regidor de Festes, Jordi Jordan, ha explicat que la novetat d’aquesta edició, l’espectacle de drons al cel, va atreure molta gent i ha estat molt ben valorat. També ha estat molt reconegut per part de la ciutadania el fet d’haver recuperat els balls tradicionals del Punxonet i del Cap de Ball que van ballar les pubilles i els hereus el dia de la proclamació.
Així mateix, els concerts de la Banda Municipal de Música de Tortosa, amb el seu tribut Pop-Rock.Cat, i el concert de Rafa Sánchez de La Unión, han estat els concerts més multitudinaris que ha acollit el passeig central del Parc Municipal Teodor González.
Les Festes de la Cinta es van iniciar el dissabte 29 d’agost amb la presentació de les pubilles, pubilletes, hereus i hereus infantils i la lectura del pregó que va anar a càrrec dels membres de la Fundació Mercè Pla, al parc municipal Teodor González.
Diumenge 30, la ciutat va acollir la tradicional Trobada Gegantera que organitza la Colla Gegantera i Cort de Bèsties de Tortosa, amb un total de 15 colles participants.
La restauració dels gegants moros: Nabil i Zoraida
Dissabte 5, l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa va acollir la conferència “De gegants reis a gegants moros”, que va anar a càrrec dels responsables del taller Avall de Reus, que n’han fet la restauració.
Nabil i Zoraida van ser comprats per l’Ajuntament de Tortosa al taller Ingenio de Barcelona, però a la gent no els van agradar com eren. El 1958 decideixen encarregar-li al mestre artesà, Pedro Aixendri, que els millori perquè estiguin a l’altura de les altres dues parelles de gegants tortosins. Així doncs, Aixendri decideix canviar-li les celles i posar-li bigoti a Nabil; mentre que a la geganta li canvia tot el rostre per un de molt semblant al de Rubí, però amb els cabells més llargs i la mirada baixa. Durant el procés de restauració han intentat recuperar al màxim les capes originals i reparar danys com el braç de Zoraida que havia estat restaurat amb una antiga matrícula de carro. Com també la mà de Nabil, que s’havia perdut, i ara s’ha pogut recuperar gràcies a l’existència del motlle original.
Els gegants eren molt pesats, amb 80 kg, i ara han canviat l’estructura de ferro del cos per uns cèrcols de fusta que el faran més lleuger i també més estable. Originàriament, els braços eren desmuntables i, ara, han tornat a fer-los així. També s’han pogut recuperar les arracades i la tiara originals, que es guardaven al fons del Museu de Tortosa, i que ara s’han restaurat.
Com ja hem dit, un dels plats forts de les festes va ser el concert de la Banda Municipal de Música de Tortosa al passeig central del Parc Municipal Teodor González, que es va omplir de gom a gom, superant fins i tot, l’espai que hi havia delimitat per les tanques. El concert, anomenat Pop-Rock.Cat, va fer un repàs dels èxits de grups catalans com Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, Lax’n Bustos, Txarango, Els Catarres, Búhos o Zoo, entre d’altres. Com sempre, sota la direcció del mestre, Juanjo Grau, i amb l’acompanyament de tres cantants del territori d’altres formacions musicals com Jordi Mauri, Robert Pujol i Vicente Manzanero.
Però la Banda Municipal té múltiples registres i tampoc podia faltar enmig de les festes el seu repertori més clàssic. Per això, divendres 4, va tenir lloc el concert tradicional a la plaça de l’Absis que va dur algunes de les BSO de les pel·lícules, va repassar clàssics de crooners com Frank Sinatra i va interpretar l’Himne de la Cinta i el Pasdoble-Himne de Tortosa.
El pasdoble que va esdevenir himne i el seu significat
El campus Terres de l’Ebre de la URV va organitzar una exposició de cartells en el marc de les Festes de la Cinta que pretenia establir una correlació científica entre alguns dels actes més populars de les Festes i els estudis que havia realitzat el mateix campus l’any passat a Tarragona amb motiu de les Festes de Santa Tecla.
En aquest cas, el musicòleg, Joan Francesc Vidal Arasa, va impartir una conferència a l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa en la qual va analitzar minuciosament l’origen de la Banda Municipal i tot el procés de creació i adaptació del Pasdoble de Tortosa que, per aclamació popular, va acabar convertint-se amb l’Himne de la Ciutat.
Segons Vidal, el pasdoble prové del mot francès “pas redoublé”, que és un tipus de marxa militar. El pasdoble, sense lletra, era una peça militar que interpretaven les bandes de corregiment, mentre que els himnes sempre eren himnes marcials i estaven interpretats per un cor, com en el cas de La Marsellesa, a França. Normalment, els pasdobles eren considerats com una marxa elegíaca, de contingut trist. Amb el pas dels segles, aquesta connotació bèl·lica va anar canviant i les bandes van haver d’adaptar-se a actes festius o religiosos.
A l’Estat espanyol, el 1910, les bandes acompanyaven els actes taurins i, a Tortosa, consta que també existien aquestes actuacions de la Banda a la plaça de bous de Remolins. Aleshores, també s’interpretaven pasdobles que es classificaven segons si eren flamenquistes o antiflamenquistes, que vol dir si rebien influències del flamenc. A Tortosa hi va haver també molta tradició de sarsueles, atès que el 1859 es fundà la primera companyia de sarsuela de Tortosa, i això feia que els pasdobles que s’interpretaven eren tots flamenquistes. Ara bé, el 1943, el llavors director de la Banda, Joan Monclús, amb l’ajut del mestre José Faiges, creen la primera versió de la lletra de l’Himne i la música que encara s’interpreta actualment.
Monclús va voler dedicar-lo al qui havia estat el seu mestre, Joan Moreira. I, de fet, es noten molt les influències de Moreira amb la música emprada al Pasdoble i ens el permet classificar com un pasdoble dramatúrgic simfònic. Pel que fa a l’anàlisi detallada de la composició, Vidal destaca que tota la primera part predomina la disfòria perquè s’inicia amb una marxa sinistra que podria explicar les penúries de la guerra, una marxa elegíaca que ens parla de l’esforç i el treball i un himne marcial.
El punt d’inflexió el marca l’estrofa extreta de l’Himne de la Cinta, com a cant espiritual, i tot seguit hi ha un cant de treball dels pagesos, una marxa eufòrica, una cercavila, un preludi que emula un rellotge en temps de descompte que anticipa un final apoteòsic, com si fos el tret d’un canó, que anticipa aquest moment en què sona una jota tortosina del cantador Perot que, en aquells temps, era molt popular i reconeguda. Ara, és el moment en el qual tothom es posa dempeus i aplaudeix i que coincideix amb l’estrofa cantada que diu “Visca per sempre Tortosa”, tot i que això només ho diu des dels anys 50, perquè abans la lletra deia “viva la perla del Ebro”. Finalment, les últimes notes que sonen, són d’una rondalla.
El dia 1, la plaça de l’Ajuntament va acollir el concert del periodista de La Sexta, Jordi Évole, i la seva formació de versions, Los Niños Jesús. Aquest concert s’emmarcava dins de la programació dels actes del festival Va per tu Vidal.
L’endemà, a les 10:15 h, les pubilles, pubilletes, hereus i hereus infantils van anar a la capella de la Cinta, on se’ls va lliurar una polsera per part de la Reial Arxiconfraria. A continuació, es va iniciar el repartiment del panoli a la corporació municipal i l’Ajuntament va lliurar contes a les pubilletes i hereus infantils d’autors locals com Ignasi Blanch, Irene López o Sergi Massip.
El mateix dia es va celebrar el concert de Rafa Sánchez, el cantant del grup de La Unión, al passeig central del Parc Municipal Teodor González, que també es va omplir de gent que esperava poder tornar a escoltar en directe alguns dels èxits del grup com “Lobo-hombre en París”, “Vuelve el amor” o “Maracaibo”, entre d’altres.
El concert dels 3 tenors de la Reial Arxiconfraria a la Catedral
El dia 2 al vespre, la Catedral de Santa Maria de Tortosa va acollir el concert dels Tres Tenors (Jorge Morata, Jesús Piñeiro i Ignacio Guzmán), amb l’acompanyament d’Alessio Cóppola al piano i del cor de cambra Tyrichae de Tortosa. Un concert benèfic que va organitzar la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta i els diners dels quals, segons ens explicà el seu primer majordom, Josep Cardona, “aniran destinats a causes solidàries com, per exemple, el Banc dels Alimens”.
El concert va repassar diverses peces de caire sacre i litúrgic com El can dels Ocellls, Angus Dei, Ave Maria, Adeste Fideles o l’Ave Virgo Sanctíssima, que és una peça composada pel músic tortosí, Josep Ollé. Va finalitzar amb la interpretació coral de l’Himne de la Cinta.
Per Cardona, “aquests concerts els vam decidir fer perquè són d’un format que està permès celebrar-se a la Catedral com a temple i són molt bonics de veure i tenen molt bona acollida per part de la ciutadania”.
Dijous, dia 3, va ser el torn del Ball de gala en honor a la Reina de les Festes de la Cinta, Maya Holvik Mauri, i de l’Hereu Major, Arnau Brunet Pinto, al recinte de ball de l’Auditori Felip Pedrell, que van interpretar el vals de les papallones amb l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, i el regidor de Festes, Jordi Jordan. La reina infantil, Martina Montaña Torres, i l’hereu major infantil, Johann Moreso Curto, van ser els encarregats de donar les flors a totes les parelles del ball.
Mentre, al passeig central del Parc Municipal Teodor González hi va haver les actuacions del grup ebrenc de Pepet i Marieta en la seva gira de comiat dels escenaris, així com també de la banda jove del moment, la Ludwig Band on, el seu cantant, Quim Carandell, va vestir-se amb la samarreta de la primera equipació del Club de Futbol Tortosa Ebre del taller de confecció de samarretes Zamarra.cat.
Divendres, dia 4, va tenir lloc la caminada solidària Mai Caminareu Sols, que organitza la Lliga Contra el Càncer. En aquesta edició, l’objecte escollit que es venia per a la recaptació solidària era un paraigua vermell que, en comptes de protegir la gent de la pluja va servir per a fer de para-sol, en un dels dies de màxima onada de calor. Aquell dia va celebrar-se també el 43è EbreCorrefoc de les Terres de l’Ebre i la XV edició del concurs d’enceses a l’Avinguda de la Generalitat i a la plaça de l’Ajuntament. A la nit, al passeig central del Parc Municipal Teodor González van actuar-hi Renaldo & Clara i l’exconcursant d’Eufòria, Triquell.
Dissabte al matí, el saló de plens de l’Ajuntament de Tortosa va acollir l’acte del Tortosí Absent, en el qual es lliura un pin a aquells tortosins i tortosines que resideixen fora de la ciutat. Com a novetat, cal destacar que l’alcaldessa, Mar Lleixà, i el regidor de Festes, Jordi Jordan, es van vestir per primera vegada amb els vestits d’època tradicionals de pagesos per poder participar així també de la ballada conjunta de jotes que es va fer a la plaça de l’Ajuntament. Pels carrers de la ciutat també hi va haver la Ban Cavalcada de carros enramats amb la participació del bestiari festiu i popular de la ciutat. I és que tot plegat ja anunciava l’arribada de l’Ofrena de Flors i Fruits en honor a la Mare de Déu de la Cinta que va tenir lloc a la tarda des de la plaça de Mn. Sol fins a l’escenari del Parc Municipal. Enguany l’Ajuntament va confiar la Bandera de la Ciutat a la Plataforma en Defensa de l’Ebre, amb motiu dels seus 25 anys; al personal de l’HUTVC pel seu 50è aniversari; i al Club Patí de Tortosa pels seus 50 anys.
A la nit va ser el moment en què va tenir lloc la novetat de les festes amb l’espectacle de drons “Llum de la Cinta: festa, diversitat i tradició” que va omplir el cel de llums, a l’alçada de les hortes de Sant Vicent, al barri de Ferreries, i que van permetre d’observar figures com la Cucafera o la imatge processional de la Mare de Déu de la Cinta, entre d’altres elements festius. La nit va finalitzar amb la Festa d’Imagina Ràdio al recinte de ball de l’Auditori Felip Pedrell.
Diumenge, el Dia de la Cinta, es va iniciar amb la missa tradicional en honor a la Verge de la Cinta que va comptar amb el Ball de l’Àliga de la Ciutat i la formació d’un pilar per part de la Colla Castellera de Tortosa. A la tarda va tenir lloc la solemne processó en honor a la Mare de Déu de la Cinta, en la qual hi desfila el reliquiari amb el fragment de la cinta original i el pas amb la imatge processional de plata del segle XVIII, obra de l’argenter barceloní, Francesc Via. La processó culmina amb l’entrada del pas per la portalada principal de la Catedral de Santa Maria, un moment molt emotiu, ja que, tots els fidels comencen a cantar a l’uníson una i una altra vegada l’Himne de la Cinta, amb l’acompanyament del repic de campanetes d’un carilló de fusta del segle XVII, fins que la imatge arriba a l’altar major de la basílica.
Aquest any, l’estendard de la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta ha estat dut pel cardenal i arquebisbe de la Diòcesi de Barcelona, Joan Josep Omella, nascut a Cretes, i que durant molts anys va oficiar també missa a Tortosa. Omella és també el president de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família i se l’ha convidat també per la visita que hi va haver del Papa Lleó XIV a Barcelona. En el transcurs de la processó, l’han acompanyat com a borlistes el president delegat de la Junta del Temple de la Sagrada Família, Esteve Camps, i el seu secretari particular, Marc Labori. La processó va comptar també amb la presència del bisbe de Tortosa, Mn. Sergi Gordo; i altres autoritats de la zona com el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya, Càstor Gonell; o el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Toni Gilabert, entre d’altres.
La nit de la Cinta va finalitzar amb els concerts d’Al·lèrgiques al Pol·len i Sandra Monfort al passeig central del Parc Municipal Teodor González i amb l’actuació de l’Orquestra Atalaia al recinte de ball de l’Auditori Felip Pedrell.
Finalment, ahir dilluns, dia festiu local a Tortosa, és el darrer dia de les festes i hi té lloc la Diada del Riu en la qual, al llarg de tot el dia, se celebren activitats relacionades amb la navegació fluvial. Al matí va ser el torn de la competició de natació i la cursa d’andròmines, una de les proves del circuit de penyes. Mentre que, a la tarda, va celebrar-se la tradicional regata de muletes de la Senyera de Tortosa i va fer-se la presentació del llibre “Nascuts al riu Ebre: història de la navegació fluvial a les Terres de l’Ebre”, per part d’Irene López, a la carpa del Club de Rem Tortosa.
A continuació, els més petits de la casa també van poder gaudir de la festa del Cós-Iris a l’Avinguda de la Generalitat amb una de les rues més participatives dels últims anys amb una quinzena de carrosses, atès que també van participar-hi les pubilles i hereus de l’any passat perquè el Cós-Iris de l’any anterior es va suspendre per la pluja.
Un final de festa a dalt del Carrilet i sense focs d’artifici
Al llarg de tots aquests dies s’han anat fent diversos actes relacionats amb l’efemèride dels 100 anys de Lo Carrilet de La Cava, el trenet de via estreta que feia el recorregut entre Tortosa i Deltebre. La nit havia d’acabar amb el monumental castell de focs d’artifici al marge del riu, però l’activació del nivell 3 del Pla Alfa de la Generalitat de Catalunya per l’elevat risc d’incendi va obligar al consistori a suspendre els focs i reprogramar-los de cara a l’11 de setembre, coincidint amb la Diada. Per aquest motiu, el concert de música d’arrel de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries es convertia amb l’últim espectacle de la graella. El concert, que també va comptar amb la participació de l’artista planera, Lia Sampai, va transcorre segons l’horari previst, però, amb l’última cançó, la del Carrilet de La Cava, el públic assistent es va endur una sorpresa inesperada, ja que, el nou trenet turístic elèctric, batejat com a Carrilet i pintat amb els mateixos colors vermell i negre, va entrar pel mig del passeig central i els músics i cantants del grup van marxar a dalt del tren.
