L’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, acompanyada de la regidora de Turisme, Sònia Rupérez; han presentat aquest matí una nova experiència de vídeomapping interactiu en 2D a la cúpula de l’Església de Sant Domènech, seu del Centre d’Interpretació del Renaixement. La projecció està inspirada amb la història dels quatre tapissos de Flandes que, l’any 1515, va adquirir el noble propietari de les salines del Delta, Lluís Oliver de Boteller. Els tapissos representen la temàtica de les Edats de l’Home i van ser dissenyats per Bernard van Orley i teixits a Brabant. Les diferents etapes de la vida de l’home estan representades per cadascuna de les estacions de l’any. Era característic del segle XVI que aquests personatges quotidians apareguessin acompanyats de personatges mitològics, elements bíblics, signes del zodíac, oficis artesans, animals o plantes.
Al 1955 els Oliver de Boteller els van vendre al bisbe Gaspar de Punter, que els deixà a la Catedral de Santa Maria de Tortosa. Però, amb l’esclat de la Guerra Civil, els tapissos van ser venuts a l’Spanish Art Gallery de Londres i que, finalment, van ser adquirits per W.R. Hearst, un magnat americà, que el 1953 els cedí al Metropolitan Museum of Art (MET) de Nova York. Des d’aleshores, que els quatre tapissos continuen formant part del fons de reserva del museu i no s’ha aconseguit el seu retorn cap a Tortosa. Aquesta verificació va ser possible gràcies a la investigació duta a terme per l’historiador, Hilari Muñoz i Sebastià, el màxim entès que ha tingut Tortosa en matèria del segle XVI, i que ens va deixar fa un any.
Així doncs, d’alguna manera podríem considerar que gràcies a l’ús de les noves tecnologies i de la IA s’han pogut retornar els tapissos a la ciutat, encara que sigui de forma virtual. La pantalla principal ens permet seleccionar quina de les quatre estacions volem visualitzar i observem un tapís on els personatges estan en moviment. Des del panell de control podem transformar aquest tapís amb un llenç on cadascú escull els personatges i elements que hi vol incloure i, mitjançant l’escaneig d’un Codi QR, el visitant es pot endur el record del seu tapís personalitzat. Però també hi podrà dir la seva la canalla, ja que per als més petits hi ha l’opció de transformar el tapís en un dibuix en blanc i negre que els nens podran acolorir com més ho desitgin. Pel que fa a les projeccions laterals, hi trobem una imatge virtual estàtica que representa el pati del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties i una altra que representa la façana fluvial. En aquestes localitzacions es poden inserir els dibuixos que pintaran els més petits sobre temàtiques dels tapissos, els grotescos dels Reials Col·legis o la portada del Llibre dels Costums de Tortosa. Aquests dibuixos en paper es poden escanejar al moment i, gràcies a la IA, transformar-se en elements animats.
Al mateix espai també s’hi troba un tòtem digital amb una pantalla LCD de les que s’empren habitualment al Retail Marketing que funciona mitjançant un sensor de moviment. Allà s’hi projecten curiositats històriques vinculades a les obres de construcció de la Catedral, els tipus de carreus i columnes...
A la planta baixa s’ha incorporat un altre element. Es tracta d’una cabina de fotografia instantània dotada amb IA que permet que l’usuari pugui fer-se una foto i que aquesta es transformi en un autèntic retrat renaixentista. Es pot escollir una part més clàssica i fidedigna inspirada amb els quadres i pintures de l’època del renaixement; o bé escollir personatges actuals de la Festa del Renaixement com els nobles, els procuradors de la ciutat, els sonadors o l’abanderat. Aquest darrer, hem de lamentar, que no és un personatge que contingui cap mena de rigor històric, atès que els autèntics abanderats de la Tortosa del segle XVI duien una altra indumentària, unes altres banderes i la seva funció era militar i de defensa i no pas de lleure recreatiu. L’actual és, doncs, una figura totalment comercial que es va inventar expressament per a la Festa des d’una companyia local.
Així doncs, el projecte ha tingut un cost total de 139.150€ i ha estat finançat amb els fons Next Generation. La producció del mapping ha anat a càrrec, una altra vegada, de l’empresa Famemov SL, autors del polèmic vídeomapping de la façana de la plaça de la Catedral. La instal·lació compta d’un projector central de 16.000 lumens i dos de laterals de 8.000. Amb tot, sembla que aquesta vegada, al menys, no s’ha comès cap greu alteració històrica, però a casa nostra hi ha força empreses del Clúster Audiovisual Català que formen part d’Horitzons Immersius i que ofereixen propostes museístiques similars per un cost molt més assequible i, fins i tot, amb elements tridimensionals que permeten dotar l’experiència d’una sensació de relleu i profunditat, que queden molt ben resolts en espais còncaus com aquests.
Durant els dies de la Festa del Renaixement i l’últim diumenge de cada mes, es podrà visitar de forma gratuïta, mentre que la resta de dies formarà part de l’entrada general de pagament del Centre d’Interpretació del Renaixement.