L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) i Centre d'Estudis de rius Mediterranis (CERM) han fet el tercer alliberament d'esturions als riu Ebre aquest dimecres.
44 nous exemplars s'han aviat al riu, després d'uns dies d'adaptació al centre aqüícola de l'IRTA de la Ràpita, on van arribar des de França. Amb aquests són ja 138 els esturions que s'han reintroduït a l'Ebre, on feia mig segle que l'espècie havia desaparegut.
Marc Ordeix, coordinador del projecte i del CERM, ha destacat el "correcte" comportament que han tingut els peixos alliberats al riu des de 2023. Ordeix també ha remarcat que les rampes de peixos creades amb el Life MigratoEbre han afavorit la recuperació d'una altra espècie migradora, la saboga.
Com s'ha fet els últims dos anys per aquestes dates, l'IDECE i el CERM han tornat a alliberar a Tivenys (Baix Ebre) uns quants dels esturions criats a França en el marc del programa de reintroducció d'aquesta espècie al riu Ebre.
Gràcies al conveni amb el govern francès, cada any arriben unes quantes desenes d'exemplars des del centre de reproducció en captivitat de l'INRAE (l'Institut National de Recherche en Sciences et Technologies pour l'Environnement et l'Agriculture) de Saint Seurin-sur-l'Isle, a la zona de Nova Aquitània, prop de Bordeus.
L'any que ve no es podrà fer el quart alliberament perquè, com que "és complex fer-los criar", enguany no s'ha aconseguit. La següent soltada es farà el 2027, si la reproducció a França l'any que ve "és exitosa". L'alliberament es fa en aquesta època de l'any per l'adequada temperatura de l'aigua del riu.
BONA ADAPTACIÓ
Els exemplars que es van alliberar el 2023 i el 2024 "s'han adaptat bé" a l'Ebre i a l'entorn marítim deltaic. "Quan els hem soltat, hem vist que se n'anaven cap al tram final del riu, alguns se n'han anat al mar, al voltant del Delta, altres s'han quedat a l'estuari (a l'aiguabarreig).
Uns estan en un lloc, els altres a l'altre, però és normal que es moguin entre l'estuari i el mar quan tenen aquesta edat, entre un any i mig i tres anys", ha explicat Marc Ordeix, coordinador del projecte i del CERM de la Universitat de Vic. Es tracta d'un comportament "idoni i esperat" que també s'han produït en la reintroducció de l'esturió a la Garona o el Dordonya en les que s'emmiralla la de l'Ebre.
Ordeix ha recordat que la reintroducció de l'esturió "és una procés molt lent" i caldrà esperar prop de dues dècades per passar a la segona fase, quan aquests esturions tindran entre 15 o 20 anys i remuntaran el riu per reproduir-se – els mascles entre 13 i 15 anys i les femelles entre 18 i 20 anys-. "Faran falta molts alliberaments, molts anys, molta paciència i anar veient com es comporten al riu", ha apuntat el científic.
INCREMENT D'ALTRES ESPÈCIES MIGRADORES
Amb el Life MigratoEbre s'han construït rampes de peixos als assuts de Xerta i Ascó i a les rescloses que han de facilitar la recuperació de les espècies migradores a l'Ebre. De fet, enguany "la sorpresa" ha sigut la detecció de la saboga, un peix de la mida d'un salmó, que era molt abundant al tram baix de l'Ebre i que també va desaparèixer.
El coordinador del CERM recorda que al municipi de Tivenys fins a tres famílies vivien de la pesca de la saboga. "Ara n'hi ha bastanta a l'Ebre i també se n'han vist riu amunt. Per tant, han fet servir la rampa o la resclosa de navegació. A més, s'han trobat exemplars juvenils. O sigui, que han criat i s'han reproduït aigües amunt", ha explicat. "Això és una notícia boníssima. És una espècie que amb els anys s'anirà recuperant i tindrà una importància, no sabem si econòmica, però si més no social, ambiental, bàsica", ha destacat Ordeix.
Ara caldrà comprovar si l'esturió "té por" a fer ús de les rampes, tot i que s'han situat a la profunditat que aquesta espècie necessita, entre 50 i 80 centímetres. "Veurem com va en el moment que vingui aquí, perquè és el peix més exigent de tots perquè necessita molta profunditat", ha detallat el científic.
