Aquest dimarts es compleix un any de l'inici de l'incendi forestal de Paüls, un foc que va afectar cinc municipis del Baix Ebre i va calcinar més de 3.300 hectàrees. Dotze mesos després, els alcaldes de la zona lamenten que bona part de les ajudes i actuacions promeses continuen pendents, especialment la retirada de fusta cremada i el suport econòmic directe als propietaris afectats.
Xerta va ser el municipi més castigat pel foc, que va arribar a les portes del nucli urbà i va cremar prop del 30% del terme municipal. El seu alcalde, Roger Aviñó, reconeix que durant aquest any el poble ha hagut de fer "un dol molt important" per la transformació d'un paisatge que molts veïns coneixien de tota la vida.
Un incendi que va deixar una profunda petjada
El foc es va originar el juliol de 2025 per una presumpta negligència en una zona agrícola, uns fets pels quals hi ha una persona investigada. L'incendi es va convertir en un dels més importants de l'any a Catalunya, amb més de 3.300 hectàrees cremades, una tercera part de les quals dins del Parc Natural dels Ports. Durant les tasques d'extinció, un bomber va perdre la vida en un accident.
A Xerta, la nit del 7 al 8 de juliol va ser especialment crítica. Les flames van arribar molt a prop del municipi i van posar en risc habitatges, cases rurals, granges i altres infraestructures agrícoles i ramaderes.
"Vam viure moments molt complicats i molt dramàtics, i els veïns van passar molta por", recorda Aviñó. L'alcalde explica que encara hi ha persones profundament afectades pel que va passar. "Quan surts de casa i veus la petjada de l'incendi, es fa difícil, i sobretot s'ha fet difícil tornar a començar", assenyala.
La retirada de fusta cremada continua pendent
Després de l'incendi, els ajuntaments de Xerta, Paüls, Aldover, Tivenys i Alfara de Carles van posar en marxa actuacions per netejar les finques afectades. En coordinació amb el Departament d'Agricultura, es van localitzar propietaris i empreses forestals per facilitar la retirada dels arbres calcinats.
A Aldover, pràcticament tota la zona cremada ja ha estat netejada. "Està tot molt desolat, però almenys net", resumeix l'alcaldessa, Rosalia Pegueroles.
A Xerta, però, encara esperen que la Generalitat actuï a les zones de més pendent, on les empreses privades no poden accedir amb facilitat. Pocs dies després del foc, el Govern va anunciar una intervenció en unes 350 hectàrees, aproximadament un 10% de tota la superfície afectada.
"Encara estem esperant i confiem que ho facin", reclama Aviñó.
La retirada dels arbres cremats és considerada imprescindible per facilitar la regeneració del bosc, millorar l'accessibilitat i reduir els riscos d'erosió, plagues i altres problemes ambientals.
Moltes finques no es tornaran a cultivar
La recuperació del mosaic agrícola és un altre dels grans problemes que ha deixat l'incendi. Moltes de les finques afectades pertanyen a propietaris grans o jubilats que no viuen principalment de l'agricultura.
Això fa preveure que una part important dels terrenys cremats no es tornaran a plantar, perquè els costos de recuperació són massa elevats i, en molts casos, la inversió no és rendible.
Els pagesos professionals que van patir afectacions parcials han pogut reprendre l'activitat, però els alcaldes denuncien que les compensacions han estat insuficients. Fins ara, les principals ajudes rebudes han estat les vinculades a la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil.
Les indemnitzacions han oscil·lat entre 1.500 i 10.000 euros, en funció de la renda agrària.
Pagesos que han quedat fora de les compensacions
Els criteris per accedir als ajuts també han deixat alguns propietaris sense cap compensació. Segons Aviñó, alguns pagesos venien de diversos anys de sequera i no havien pogut declarar collites, fet que els ha impedit complir els requisits per rebre les indemnitzacions.
Els ajuntaments van elaborar censos detallats dels danys, propietari per propietari i "porta a porta", després que des de Presidència s'assegurés que aquesta informació serviria per impulsar un paquet de mesures específiques.
"El cert és que no hem tingut una ajuda directa de la Generalitat, tot i que els ajuntaments vam demanar que no deixessin tirada aquesta gent", critica l'alcalde de Xerta.
Aldover i Tivenys denuncien haver quedat "a l'oblit"
La situació és especialment complicada a Aldover i Tivenys, que van quedar fora de les indemnitzacions estatals perquè no van superar les 500 hectàrees cremades, el llindar establert per considerar que hi havia una afectació agrària greu.
"Vam tenir la desgràcia que vam cremar poc", ironitza l'alcaldessa d'Aldover.
Pegueroles considera que aquests criteris no tenen en compte la realitat del camp. "Als afectats, que són els pagesos, no els expliquis si ha cremat un jornal o dos quan han perdut 80 o 90 oliveres que poden tardar seixanta anys a tornar a produir", lamenta.
L'Ajuntament d'Aldover va calcular danys per valor de més de 100.000 euros. Segons l'alcaldessa, aquests diners haurien permès reparar sistemes de reg i recuperar les plantacions destruïdes.
"Amb aquestes ajudes ningú guanya diners. Es tracta d'ajudar persones que ho necessiten", defensa.
Ajuts aprovats, però sense data concreta
A finals de maig es van aprovar les bases reguladores d'una línia d'ajuts per a explotacions agràries afectades pels aiguats i la dana de la tardor, així com pels incendis del juliol de 2025 a Tivenys i Aldover.
Tot i això, els municipis encara desconeixen quan es podran tramitar i cobrar aquestes compensacions.
"Tenim la convocatòria, però no sabem com ni quan", explica Pegueroles.
A Xerta també critiquen el balanç del primer any després del foc. "Van venir consellers, directors generals i van prometre moltes coses. Un any després, de moment n'hem vist poques", lamenta Aviñó.
El Govern defensa una inversió "sense precedents"
Per la seva banda, el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, assegura que el Govern continua treballant en la neteja del bosc cremat i en la construcció de feixes per reduir l'erosió, a través dels GEPIF i de Forestal Catalana.
Ordeig també ha apuntat que hi ha compromeses millores de camins dins d'una partida global de 28 milions d'euros.
El conseller defensa que el Govern ha respost a les demandes del territori amb mesures com el relleu en la direcció del Parc Natural dels Ports, l'augment de recursos per als regadius, una partida de dos milions d'euros per a la ramaderia extensiva i un increment de la inversió en gestió forestal.
Segons Ordeig, la conselleria disposa d'un pressupost d'uns 1.000 milions d'euros, un 20% més, mentre que la Direcció General de Boscos tindrà més de 70 milions, la dotació més alta fins ara.
Més recursos per a les ADF i els equips forestals
El Govern també ha anunciat un reforç de les polítiques de prevenció amb un milió d'euros addicional per a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i 1,3 milions més per als GEPIF.
Aquest increment permetrà ampliar la campanya de treball dels equips forestals de sis a deu mesos, contractar més professionals i reforçar els vehicles i equipaments disponibles.
També es preveu incrementar el pressupost de Forestal Catalana i obrir una convocatòria de 3,5 milions d'euros per renovar la maquinària de serradores i empreses de gestió forestal.
Mentrestant, Xerta ha creat la seva pròpia ADF per reforçar la prevenció i la resposta davant de futurs incendis. El municipi també treballa amb l'Agència Catalana de l'Aigua en la neteja dels barrancs afectats pel foc, ja que la desaparició de la vegetació pot augmentar el risc d'inundacions en cas de tempestes intenses.
Un any després de les flames, els municipis del Baix Ebre continuen convivint amb un paisatge transformat i reclamen que les promeses fetes després de l'emergència es converteixin, finalment, en actuacions i ajudes concretes.
