Ens desplacem fins a Amposta per parlar amb el seu alcalde, Adam Tomàs i Roiget (Amposta, 1972). Conversarem d’aquest tercer mandat al capdavant de la ciutat que és la capital del Montsià tot tenint en compte les polítiques sostenibles, la transició energètica, l’habitatge o el patrimoni.
Com vol que el recordi la ciutadania d’Amposta el dia de demà?
No només a mi, sinó a tot l’equip de govern, voldria que ens recordessin com a aquells que vam dedicar una part molt important de la nostra vida a millorar la vida de les persones i a treballar per una Amposta de futur. I fer-ho sacrificant temes personals i sense posar la mà al calaix, és a dir, fer-ho tot de forma ètica i transparent.
L’Amposta d’ara és millor que la que es va trobar el 2015? Per què?
Sí, majoritàriament, tot i que és cert que hi ha aspectes que encara s’han de millorar. Alguns d’aquests aspectes es deuen al cost d’oportunitat, que vol dir el cost que té el fet de deixar de fer una cosa per fer-ne una altra de millor. Si apostes per la cultura, el comerç, esports... doncs n’hi ha unes altres que van més lentes com el clavegueram, les estructures de fibrociment de la via pública, els pluvials o la neteja.
S’esperava poder arribar a ser alcalde de la seva ciutat algun dia?
Em presentava per a ser-ho, però portàvem 28 anys de majories absolutes en les quals havíem vist moltes oportunitats, com el 2003 amb el Transvasament del riu i, contra tot pronòstic, CiU va tornar a guanyar amb majoria absoluta. Per tant, el 2011 em presento i tampoc es va aconseguir trencar amb l’hegemonia de la majoria absoluta i el 2015 em torno a presentar sense cap mena d’expectativa i vam guanyar per majoria absoluta i ningú s’ho esperava. Si no hagués guanyat el 2015, ja deia que no em tornaria a presentar més perquè si la ciutadania estava contenta amb CiU, doncs no calia.
"Si no hagués guanyat el 2015, no m'hauria tornat a presentar"
Podríem dir que Amposta ha estat un municipi pioner en la seva aposta pel turisme sostenible i per la transició energètica?
Sí, hem estat pioners en la sostenibilitat perquè nosaltres ja veníem d’implementar els carrils bici al Delta, el pla de turisme de millora de la tancada o ara amb el vaixell ecològic. El turisme a Amposta sempre havia estat enfocat al Delta i a Poble Nou del Delta i cap equip de govern s’ho havia plantejat. Som els primers que vam començar a fer rutes a la Torre de la Carrova, rutes modernistes, rutes de la Batalla de l’Ebre i Guerra Civil... i també els que vam apostar de forma clara pel turisme fluvial. I en la transició energètica també és evident perquè som aquells que hem posat carregadors de vehicles elèctrics i ara estem treballant en la concessió perquè ho porti una empresa, vam fer subvencions per a plaques solars municipals i a privats, en la caldera de biomassa que és un projecte pioner o també amb els 1,7 ME per a la sostenibilitat en les instal·lacions esportives. També el projecte CEL Cambra amb la instal·lació de plaques solars a l’Escorxador Municipal, del qual se n’aprofitaran els comerços d’aquesta energia.
Com ha estat aquest primer estiu de funcionament del vaixell ecològic de La Perla per al turisme?
L’altre dia ens passaven dades i havien anat més de 3.000 persones. Un èxit perquè ara també per Tots Sants han fet la celebració de la Castanyada amb la col·laboració d’un restaurant de la ciutat. La concessió deia que havien de fer rutes de sostenibilitat i rutes culturals, però ells han estat capaços de crear sinergies i fer sortides musicals, una ruta per veure l’eclipsi solar des del riu o a Festes amb els focs artificials. Estem molt satisfets d’aquest projecte exitós i indiscutible i aprofito per recordar que el projecte del vaixell va ser qüestionat per l’oposició explicant i tergiversant la realitat i fent que la gent es cregués coses com que el vaixell era de segona mà, que les bateries estaven rovellades o que no serviria per a res. I, ara, tothom calla i, per sort, en la política quan es demostra l’èxit és quan l’altre es ridiculitza. Ens va costar molt tirar endavant aquest projecte perquè no hi ha cap ajuntament que compri vaixells i ens ha sortit bé.
Una de les seves prioritats també ha estat l’aposta pel patrimoni amb la recuperació de la cel·lòquia del Castell, la cova de Santa Susanna, les cases del Castell... En quin punt es troba ara aquest projecte d’obertura de la ciutat al riu?
Ara estem en la fase d’execució d’una obra important amb la renovació de 180.000€ de tota la plaça del Poador i la descoberta de l’antic pou que dóna nom a la plaça. També estem fent les cases del Castell que, al mes de juny, ja haurien d’estar acabades i la licitació del restaurant. Així mateix, hem fet la restauració de l’arc gòtic o la compra del Molí de Miralles que serà un altre actiu extraordinari per a la ciutat. I també vincular-ho a la Llei de Barris per continuar obrint Amposta al riu des del barri del Grau i del Pla d’Empúries.
"El vaixell ecològic de La Perla és un projecte exitós i indiscutible"
I vinculat a això també hi havia el projecte de la nova oficina de Turisme, la renovació de la Biblioteca o el trasllat d’ESARDI...
Sí, la nova oficina de Turisme anirà a la zona de les cases del Castell. La biblioteca ja la tenim acabada i encara cal posar en funcionament una sèrie de serveis. Abans del 2029 o 2030 es farà el trasllat de l’Escola d’ESARDI a l’antic col·legi de les monges i això provocarà que l’actual edifici que ocupa ESARDI s’acabi convertint en el nou Centre d’Interpretació de la Castellania d’Amposta. Sovint no som conscients de la importància que va tenir el Castell i, ara que celebrarem el 875è aniversari de la seva donació, es podrà posar en valor amb la realitat virtual de com era antigament a través dels fons Next Generation.
No ens hem d’oblidar tampoc dels habitatges de lloguer social i dels habitatges per als joves com un eix vertebrador del seu govern, oi?
Nosaltres vam iniciar un projecte d’habitatge públic en el moment en què ningú feia res, ni la Generalitat, ni l’Estat... El 2015 a Amposta teníem més de 500 pisos buits en mans de bancs, vandalitzats i que no es poden llogar. Ens adonem també que hi ha una sèrie de gent que no pot assumir els costos i comencen a haver-hi ocupacions. Per evitar-ho, iniciem un projecte d’habitatge públic que provoca que detectem 70 habitatges buits de la Generalitat des de feia cinc anys i que no s’havien posat en funcionament. Per tant, el que fem és parlar amb el conseller Damià Calvet perquè ens entregui les claus i, en aquell moment, aconseguim que 70 famílies d’Amposta puguin accedir al lloguer públic. Uns quants els lloguem a l’Agència Catalana d’Habitatge per destinar-los per al lloguer social, que és a un preu més baix.
A més, també comencem a establir aliances amb entitats del tercer sector com Hàbitat 3, la Fundació Resilis, la SAREB i propis amb un total de 190 habitatges. D’aquests, en vam destinar quatre per a joves al C/ St. Roc que l’oposició també ho va criticar perquè deien que eren per a gent rica, però no és cert perquè vam aconseguir que quatre famílies de menys de 35 anys vinguessin a viure al nucli antic per uns 400€ al mes. Això es va iniciar el 2015 i en 10 anys les coses han canviat. Ara, ja aturarem pràcticament el projecte d’habitatge propi i ho deixem en mans de la Generalitat i de l’Estat. A més, tots els blocs buits s’han venut i tindrem prop de 300 pisos per a lloguer i venda a partir de l’any vinent. Si la Generalitat hagués engegat un projecte similar al nostre fa 10 anys ara ja no tindríem el problema que tenim, però segur que des del món local tenim més visió perquè tenim més proximitat amb els problemes de la gent.
Amposta és un dels municipis de les Terres de l’Ebre que ja ha posat en marxa la primera fase de la Comunitat Energètica Local. Com està funcionant i quines són les percepcions de la ciutadania?
Ja està tot emparaulat tant per al comerç com per als paradistes del Mercat Municipal i és un projecte d’èxit i de col·laboració pilotat per la Cambra de Comerç.
"Sovint no som conscients de la importància que va tenir el Castell, ara es podrà posar en valor"
Lo Riu Sona, FestiCAM, la Festa del Mercat a la Plaça o el Centre d’Arts Lo Pati d’Amposta... Des de sempre s’ha apostat molt per l’art i la cultura, també?
Nosaltres hem passat de destinar un milió d’euros del pressupost a la Cultura, a destinar-ne dos milions. Una gran part se l’enduu el Centre d’Arts Visuals Lo Pati perquè hem triplicat el seu pressupost i hem designat un director, un tècnic i una persona de suport administratiu que abans no existien. La Festa del Mercat, que ja es feia, hem millorat el seu pressupost dels 70.000€ als 150.000€. I hem dut nous festivals com el Delta Chamber, Lo Riu Sona, hem estat subseu del festival Cruïlla, el Premi de Narrativa Torre de la Carrova o el Premi de Recerca Jordi Fontanet. També hem duplicat les ajudes a les entitats culturals i a La Lira i a La Fila, que han passat de 60.000€ a 120.000€ cadascuna. Entenem que el teixit cultural de la nostra ciutat crea una xarxa d’entitats que creixen i es reforcen i després totes volen els seus locals, espais i horaris.
En aquesta línia també hi ha la candidatura a la UNESCO per declarar els vestits de paper com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En quina fase es troba? S’hi sumaran també altres regions?
Estem treballant amb O’Porto, el País Basc, una regió de Múrcia i Mollerussa. Ara s’ha d’aprovar dins del catàleg festiu popular de Catalunya i després ja es podrà presentar la candidatura.
Quan es parla del proper Hub tecnològic de les Terres de l’Ebre, és inevitable pensar que Amposta hi tindrà el seu lloc, havent estat els pioners amb la implantació del FabLab a la comarca o acollint esdeveniments com el Vídeo Art Game Experience (VAG), amb el suport de la Mobile World Capital. Quina preveu que sigui l’aposta tecnològica de l’Amposta del futur?
El FabLab ja se’ns ha quedat petit. No pot créixer infinitament, tampoc. Ara estem oferint el cicle formatiu de grau superior de videojocs i hem presentat també avui una màquina, en col·laboració amb l’Institut del Montsià, que és per a treballar el plàstic reciclat obtingut dels taps de les ampolles per fer-ne planxes mitjançant una premsa calefactada. El FabLab ha de continuar acollint xerrades i, sobretot, ser el lloc en el qual molts estudiants vagin a fer innovació i fer els projectes de final de carrera. Pel que fa a les empreses, estem treballant en una planta pilot de temes de sostenibilitat, però aquí ja no tenim sòl industrial i n’hem de fer de nou. Hi ha hagut empreses tecnològiques que es van interessar, però no s’han pogut instal·lar. També tenim el Centre de Resiliència Climàtica per fer els edificis més sostenibles i eficients. I, al final, aquest Hub Tecnològic creiem que acabarà dirigint-se cap al Parc del Molló de Móra d’Ebre en termes d’IA i innovació TIC.
"Hem passat de destinar un milió d’euros del pressupost a la Cultura, a destinar-ne dos milions"
Amposta també s’ha posicionat com a seu d’esdeveniments esportius i com a referent amb el talent jove en disciplines com l’esgrima o el rem. Quines inversions tenen previst en l’àmbit esportiu?
També hem duplicat la partida d’esports des de l’esport escolar fins a l’envelliment actiu. Treballem l’esport des de tots els vessants i tenim un grau molt alt d’exigència pel que fa a les instal·lacions esportives per part de la ciutadania respecte a altres ciutats perquè aquí tenim: un camp de tir, un camp de motocròs, una sala d’esgrima, quatre pavellons esportius, el club nàutic, tres pistes d’atletisme, un camp de futbol, un camp de rugbi, la piscina municipal, el gimnàs municipal, un circuit de cal·listènia exterior... Ara tenim previst que els pavellons firals que hem de construir siguin també pavellons polivalents que ens permetin ajudar a millorar les instal·lacions esportives. També hem enviat un pla de xoc per poder presentar-nos a subvencions per a canviar el tartan de la pista d’atletisme que s’ha de renovar perquè era de l’any 2002.
A més, hi ha la connexió amb l’EuroVelo i el nou pont de la Via Verda que ha d’unir-la amb la de Tortosa i la Val de Zafán, no?
Tenim projectes de carrils bici amb el de la Via Verda – Val de Zafán que serà un tram de 14 quilòmetres, que és un projecte molt important, però que també va generar polèmica en algun dels seus passos perquè la gent prioritza el pas dels vehicles a la carretera de la Diputació, en comptes del carril bici. Però cal canviar aquesta mentalitat i adonar-nos que el canvi climàtic existeix i que, qualsevol acció que fem per reduir la petjada de carboni o l’emissió d’efecte hivernacle, és important. A més, tenim l’enllaç amb l’EuroVelo que, de moment, el COPATE farà el tram que va des de la rotonda de la C-12 fins a Freginals, però tenim prevista la renovació de l’avinguda de Santa Bàrbara des de la rotonda de la Castellania fins a la plaça del Mercat i també el projecte de la plaça del Mercat fins al punt de l’alcalde Palau. I ja només ens quedaria un petit tram a l’entrada de la ciutat. Tenim tota una xarxa que ha d’acabar en uns carrils molt ben implementats.
-’ha caracteritzat per buscar sempre el consens entre territoris. Com són actualment les relacions amb l’Ajuntament de Tortosa i d’altres actors de la zona?
Jo tinc molt bona relació amb tothom en l’àmbit d’alcaldies perquè, al final, tots som sensibles al que passa. Cadascú té la seva manera de gestionar les coses, però tots compartim les necessitats que tenim com a municipis. Les dinàmiques d’algunes alcaldies són diferents com, per exemple, l’alcalde de La Ràpita que té una visió molt localista, però, vaja, al final sempre preservem l’equilibri territorial. I això vol dir, per exemple, que jo no demanaré que l’Hospital vagi a Amposta en comptes de Tortosa perquè no té sentit. Si allà hi ha lloc, doncs té tot el sentit. Cada ciutat té les delegacions que té o les empreses que té i això és bo per al territori.
"Tenim previst que els pavellons firals que hem de construir siguin també pavellons polivalents"
Però també hi ha punts crítics, com el tema del reciclatge. Què s’ha de fer per lluitar contra l’incivisme?
Crec que l’Estat s’ha equivocat al dir que ara el ciutadà pagarà el cost que té el reciclatge de la seva brossa. Crec que en alguns casos ha causat l’efecte contrari perquè en doblar-los la taxa, han decidit deixar de reciclar. És una irresponsabilitat per part del ciutadà, però l’Estat hauria pogut permetre fer canvis normatius als ajuntaments per a millorar-ne el control sobre la gestió de la brossa amb la instal·lació de càmeres que, per ara, la llei no ho permet. O també ajudar-nos en campanyes pedagògiques o recursos econòmics per crear figures com els agents cívics. De fet, a Londres existeix una policia de la brossa amb uns agents que revisen els contenidors i si ho llences tot barrejat, et multen. El que tocaria fer és el porta a porta, però hi ha llocs en els quals ha fracassat i a les grans ciutats no és el model que correspon. A la ciutat ja existeixen els punts propers per a reciclar, tenim deixalleria, servei de recollida d’objectes vells i voluminosos..., alguna cosa passa perquè ens hàgim estancat o, en alguns casos, fins i tot retrocedir. Ara sí que crearem també aquestes figures dels agents cívics.
Fa un parell de setmanes es va acabar el termini per presentar els projectes per al Pla de Barris i Viles de la Generalitat de Catalunya. Ens pot fer un avenç de què s’ha presentat per als barris de la Vila, del Grau i del Pla d’Empúries?
Com ja hem dit, la mesura estrella és l’habitatge tant al nucli antic, com al barri del Grau i al Pla d’Empúries. Però també hi ha mesures a la via pública com la transformació de tota la façana entre la plaça del Poador i l’Embarcador en una zona verda davant del riu en un lloc on ara hi ha un aparcament, també la zona ciclable adaptada de 2ME i la millora de la xarxa de pluvials, entre d’altres.
No ens hem oblidat dels estralls de la Dana. L’altre dia, en resposta a una pregunta d’aquest mitjà, feia públicament la reflexió al Govern dels retards amb els cobraments de les ajudes de les anteriors Danes i comentava que encara no havien pogut avaluar els aiguats d’inicis del mes passat, que ja els havia vingut una nova tempesta. Quina resposta han estat rebent aquestes setmanes des de les conselleries desplaçades al territori i quines seran les accions més immediates?
Tant l’Estat com el Govern de la Generalitat han estat sensibles a la situació que hi va haver i això s’ha de reconèixer. També han estat capaços d’assumir els errors que hi va haver com, per exemple, els del col·lapse aquí a Amposta. No crec que sigui casualitat que la consellera d’Interior ens demanés una reunió per al passat dilluns i vingués aquí amb tots els cossos d’emergències per analitzar què va passar aquell dia, per què es va col·lapsar i què hem de fer perquè això no ens torni a passar. Per tant, un agraïment absolut a la consellera Núria Parlón i al Govern de la Generalitat. Ara el que fa falta és que ens ajudin. Les ajudes de la Dana del 2024 ens les han comunicat, tot i que encara no s’han cobrat, però hi ha ajuntaments, com El Mas de Barberans, que hi renunciaran perquè no poden assumir pagar el 50% restant, que tampoc és cert perquè has de pagar l’IVA que s’enduu l’Estat i que, al final, acaba recuperant el 20% d’aquest 50% que et dóna. Per tant, la reclamació que fem és que les ajudes superin aquest percentatge del 50% i que ho paguin també a parts iguals entre Estat i Generalitat.
"L’Estat s’ha equivocat al dir que ara el ciutadà pagarà el cost que té el reciclatge de la seva brossa"
Dilluns es va anunciar que el nou Centre Logístic d’Emergències tindria una seu aquí a Amposta i una altra a Ulldecona?
Sí que és cert que molts mitjans ho estan titulant així, però no va quedar clar. Es van dir aquestes ciutats com una opció. Si hi ha d’estar a Amposta, cap problema, però si no tampoc ens sembla malament. El que vam demanar és que n’hi hagi un perquè aquell dia ens vam haver d’esperar cinc hores que arribés el material des de Tarragona amb helicòpters perquè les carreteres, en aquells moments, estaven col·lapsades.
Ens parlava de zones que caldria enderrocar o reconstruir com el Camp de Tir o el circuit de motocròs. Quines actuacions cal fer per evitar repetir aquestes situacions en un futur?
No crec que s’hagi d’enderrocar tot. Ara, estem analitzant si podem salvar la paret de la galeria d’aire comprimit del Club de Tir i la podem reparar. El Club esportiu també ho arreglarem i, el pitjor, és la zona del circuit de motocròs perquè és una inversió de molts de diners i, ara mateix, no ho podem assumir perquè ens ha fet molt de mal. També hem de reparar el sostre dels vestuaris del camp de futbol o el parquet del pavelló que s’ha fet malbé.
Amposta té habitatges construïts en zones inundables i també hi ha afectacions a naus del polígon de l’Oriola. Què en pensen els afectats? S’hauran de fer modificacions del Pla Urbanístic Municipal, igual que apuntava l’alcalde d’Alcanar?
En el nostre cas, hi ha cases que es troben en una zona inundable al Barranc dels Núvols i hi ha més de 100 persones afectades. No seré jo qui digui què s’ha de fer, sinó l’ACA, que ara destinarà uns diners per elaborar el pla d’alternatives. I, en algun moment, decidirà de forma conjunta amb la CHE i la Comunitat de Regants quines mesures cal fer per minimitzar l’impacte de les barrancades que arriben. I, al Polígon de l’Oriola tot està construït de forma regular, però sí que s’hauria d’haver plantejat diferent perquè li travessa el barranc pel mig, però en el moment que es va fer no plovia tant com ara.
"Hi ha cases que es troben en una zona inundable al Barranc dels Núvols i hi ha més de 100 persones afectades"
Es tronarà a presentar com a alcalde?
La percepció que té la gent és que els polítics estem a on estem perquè volem la cadira i jo he deixat clar que no és així. Jo el que havia de fer en política, ja ho he fet, perquè em vaig presentar a unes eleccions per trencar en unes dinàmiques d’uns governs de CiU que portaven 28 anys i que havien perdut la connexió amb la ciutadania. Nosaltres vam aconseguir fer tres majories i la meva resposta és que jo no em voldria tornar a presentar perquè no ho necessito des del punt de vista d’ambició personal ni des del punt de vista econòmic, però sí que és cert que tampoc vull deixar orfe el projecte d’ERC. Ara podríem haver fet un relleu, però aquest relleu no es pot fer amb garanties per continuar amb el nostre projecte. I, és clar, si veiéssim que hi ha candidats d’altres partits polítics que fossin també una aposta per a la renovació, potser sí que faria aquest pas al costat i apostaríem per una renovació; però quan t’adones que l’alternativa és el retorn de Manel Ferré com a alcalde i el de CiU, doncs se’m fa difícil no plantar batalla i, per tant, sí, tinc tots els números de tornar-me a presentar.
Per acabar, completi les següents frases:
- El futur d’Amposta passa per... continuar amb el projecte d’ERC per a Amposta.
- La ciutadania ampostina necessita... un govern que sigui capaç de treballar per una Amposta del futur pensant en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions.
- L’oposició serveix per... fiscalitzar i per demostrar que hi ha un projecte alternatiu de ciutat al que plantegem nosaltres, però això no ho tenim a Amposta. L’oposició només parla del blanqueig i de coses minoritàries que em sobta molt que arribin a un plenari d’una ciutat de 24.000 habitants.
- El poder és... una paraula negativa perquè quan es parla de poder, s’està parlant de submissió. I això no és el que hauríem de fer els polítics, perquè crec que en lloc d’exercir el poder el que exercim és el mandat de la ciutadania que ens ha posat a governar.
