El futbol de les estrelles roquetenques

La història del Club Deportiu Roquetenc s’inicià un 30 d’agost del 1930, data de la seva fundació, i el 26 de desembre del mateix any ja jugava el primer partit amistós al seu primerenc camp de futbol, anomenat, el Camp del Xocolater.

Aquest club va tenir un començament en el qual es volien promoure diverses disciplines esportives al territori, més enllà del futbol com, per exemple, la boxa o el ciclisme.

No obstant això, l’esclat de la Guerra Civil i les posteriors conseqüències derivades de la postguerra van afectar greument l’entitat i la seva salut econòmica fent que sofrissin un cert retrocés i que no poguessin competir. Finalment, l’any 1967, amb la col·laboració del Centre Parroquial i la voluntat dels joves del municipi es va poder refundar el club i es va crear el primer equip amateur i un equip juvenil que des d’aleshores no han deixat de mai de competir.

Durant els anys seixanta, el Roquetenc jugava els partits en un camp de terra situat entre la carretera del Mas de Barberans i l’actual Via Verda de la Val de Zafán. Al 1973 es va inaugurar l’actual estadi municipal amb un camp de gespa natural i als anys vuitanta es va crear l’escola de futbol, amb tècnics qualificats, que va començar a entrenar el futbol base des del benjamí fins al juvenil. Això els va donar molts bons resultats i durant una dècada van guanyar moltes lligues a les Terres de l’Ebre i alguns campionats de Catalunya. Això els va fer guanyar molt més prestigi, aconseguir l’ascens a primera regional i proclamar-se campió de la lliga el 1999.

L’equip va estar jugant a la categoria de Preferent fins al 2011, quan es van canviar els noms de les categories del futbol català, i va passar a denominar-se segona i tercera catalana. L’any 2019 van tornar a fer-se millores a les instal·lacions esportives i el camp de terra es substitueix per un camp de gespa artificial que no només permet la recuperació progressiva del futbol base, sinó també la creació del primer equip de futbol femení de futbol 7 que disputà la lliga federada femenina de les Terres de l’Ebre de la temporada 2019/2020. Però, amb l’esclat de la pandèmia del Covid-19, la lliga es va acabar suspenent i la temporada següent, també.

La lliga es reprèn la temporada del 2021/2022 i queden en tercera posició. L’any passat, la temporada 2022/2023 van aconseguir guanyar la lliga sense perdre cap partit i, aleshores, va ser quan el club va decidir passar a la competició de futbol 11, a on actualment s’està competint, i van crear també un cadet femení.

Avui ens desplacem fins a la urbanització de la Torre d’en Gil, del municipi de Roquetes, per visitar el camp de futbol a on entrenen les noies del Club Deportiu Roquetenc. Aquí és on parlarem amb en Juanpe Fernández Gómez, el seu entrenador:

-Ha entrenat sempre equips de futbol femenins?

No, vaig començar entrenant equips masculins de futbol sala i em va arribar una oportunitat d’agafar una selecció femenina territorial de Tarragona i aquest va ser el meu primer contacte amb el femení.

-Com li va arribar l’oferta per entrenar el Club Deportiu Roquetenc femení?

Durant l’estiu, tres jugadores d’un altre club van anar a les Festes de Roquetes per dir-li al president del club que volien fer un equip femení al municipi. No és fàcil trobar entrenadors i Raimon, el nostre president, em va contactar perquè sabia que jo havia entrenat la selecció de Tarragona.

-Què es va trobar quan arribà al club per primer cop?

Al principi era tot complicat perquè comences de zero i hi havia 4 o 5 jugadores que havien jugat i les altres no ho havien fet mai. Vam trobar moltes noies que tenien moltes ganes de jugar i els entrenaments començaven a anar bé.

–L’any passat van jugar la lliga de futbol 7 i van guanyar. Com és que van abandonar aquesta categoria?

Nosaltres vam competir tres anys a la lliga de futbol 7. Després del Covid van arribar jugadores noves, amb experiència, i va ser quan ens vam reforçar i vam optar a guanyar la lliga. Abandonar la lliga del futbol 7 va ser una decisió molt complicada, però, al final, veiem que aquesta és una lliga per a equips principiants. La majoria de partits que fèiem estàvem guanyant 8 o 9 a 0 i això tampoc era una cosa que ens interessés. Nosaltres volíem anar a més i fer un pas endavant cap al futbol 11. A més, tenim xiquetes que estan jugant a futbol 11 amb altres nens i seguir al futbol 7 podia ser un pas enrere per a elles.

–Quines han estat les seves sensacions durant aquest any de debut amb el futbol 11?

Aquest ha estat un any complicat perquè no hi ha pràcticament equips femenins a les Terres de l’Ebre i la lliga es basa en equips de Tarragona, Barcelona i Lleida. Això fa que els desplaçaments se’ns hagin fet bastant costosos i el club, fins i tot, ha hagut de posar autobusos per a arribar a alguns llocs. Ens està costant el final de temporada també pels compromisos de les jugadores o les lesions.

–Canviaria alguna cosa d’aquesta temporada?

Estem contents d’haver fet el pas al futbol 11. No canviaria res, però sí que demanaria augmentar el nombre de jugadores als entrenaments i als partits.

–Aquest grup de jugadores seguirà creixent en el futur?

Aquesta és la idea, la de seguir ampliant-se i buscant noves jugadores i també potenciant la cantera del futbol femení.

–I amb el cadet femení com els va?

En categories inferiors tenim força noies que juguen amb els nois en categories mixtes. També tenim un auge dels cadets d’entre primer i quart d’ESO i, per això, vam decidir fer un cadet femení que està competint molt bé.

–Quines fites tenen de cara a la pròxima temporada?

Sobretot poder augmentar el nombre d’equips femenins i fer un juvenil, un cadet, un infantil i mantenir el primer equip. Benjamins i alevins ja no perquè quan comencen ja juguen en categories mixtes i creiem que això ja els va bé.

–Com influeix a les seves jugadores el fet de tenir dues jugadores catalanes del Barça com l’Alèxia Putellas i l’Aitana Bonmatí, guanyadores de la pilota d’or?

Ha canviat una mica la visió del futbol a les Terres de l’Ebre i a Catalunya, en general. Ara hi ha moltes més noies que volen jugar gràcies a aquestes dues referents que han ajudat molt.

–Com van viure des del Club el cas Rubiales?

Per nosaltres s’han de condemnar aquells fets i creiem que la justícia ha de ser dura amb això. Ho parlem també amb elles i el Roquetenc va traslladar això mateix a la Federació. Aquí tenim alguns exemples de dones que són molt fortes com, per exemple, l’Andrea. L’any passat va ser mare i al cap de dos mesos ja estava jugant un altre cop. De fet, guardem una foto d’ella al camp de La Rapitenca a on va haver d’anar a la banqueta a donar-li el pit al nadó.

–Diuen que el seu objectiu és que el CD Roquetenc sigui un referent del futbol femení a les Terres de l’Ebre. Com s’aconsegueix això?

El nostre objectiu no és ser un club referent a nivell futbolístic, sinó pel que fa al nombre de jugadores. Nosaltres comencem a tenir nenes a partir dels 5 anys. Volem que si hi ha alguna nena que vulgui jugar a futbol, que vingui. No volem que hi hagi jugadores que es quedin a fora. Tot això ho implementem a base de confiança i d’estima.

–Hem de parlar doncs, d’un club inclusiu?

Efectivament, sempre ha estat així.

–Quines millores demanaria per al Club?

A nivell d’equip que tinguem més jugadores i pel que fa a Roquetes, poder canviar el camp de baix que és de gespa natural i el voldríem de gespa artificial per a usar tot l’any.

-Veiem que compten amb el ple suport de l’Ajuntament amb la implicació del seu alcalde, Ivan Garcia, i de la regidora d’esports, Sònia Andrade. Ajuda tenir aquest recolzament per part de les institucions?

Totalment. L’Ajuntament s’hi ha implicat totalment i tenim un contacte directe amb la regidora i l’alcalde. Fins i tot ens vénen a veure als partits.

–I, per últim, quin és el seu lema com a entrenador?

Parlem sempre de treball perquè som un club petit i humil on hi ha sis persones que treballem per aixecar el club. A les noies sempre els ho diem i també expliquem als seus pares que nosaltres no formem únicament jugadores de futbol, perquè això és complicat perquè al final n’hi haurà una entre cent mil. Nosaltres el que volem és formar personetes que entenguin els valors del futbol per aplicar-los després a la vida.

No tinc cap lema com a tal, però creiem que si ho fem tot bé, la resta sortirà sol. El resultat no es pot exigir perquè depèn de molts factors, però sí que podem exigir a una jugadora l’esforç, el treball, la valentia… Al final, som una pinya. Després dels entrenaments anem a sopar o després d’un partit ho celebrem amb una rostida.

Però no marxarem d’aquí sense conèixer de prop, també, la veu de les jugadores com la Judit Also, dels cadets, o l’Anna Montoliu, del primer equip.

La Judit ens explica que ella ha arribat al club aquesta temporada, després d’haver estat prèviament jugant a l’equip mixt del Tortosa, ja que, sabia que aquí hi havia un molt bon equip femení. Va començar la pretemporada amb 22 noies i ara ja han dividit els entrenaments en dos grups perquè sigui més dinàmic.

Also està contenta perquè ha après molt, l’entrenador s’explica molt bé i això ha suposat un gran canvi per a ella. És partidària de potenciar la cantera femenina del Roquetenc per intentar igualar el futbol masculí i el femení. Pel que fa a les referents, es mostra identificada amb l’Aitana Bonmatí i el seu objectiu és poder arribar a aquells nivells futbolístics. Una primera passa és començar a entrenar amb el futbol 11 perquè aquest era un canvi que ja tocava fer al Club.

Abans que comenci l’entrenament, l’Anna Montoliu ens espera per parlar amb nosaltres, satisfeta que hi hagi mitjans de comunicació que es comencen a interessar per elles i, més concretament, pel futbol femení:

–Quant de temps fa que formes part del Club Deportiu Roquetenc?

Des del minut zero. Tot va començar amb tres amigues que jugàvem al Remolins-Bítem i vam decidir provar sort a un altre club. Eren llavors les festes de Roquetes i una nit vam anar a la barra a parlar amb el president del club, Raimon, per proposar-li fer una secció femenina. Al final, ens va trucar, vam fer una reunió i vam començar a buscar jugadores i l’entrenador, que va ser com un àngel caigut del cel.

–Com és en Juanpe com a entrenador?

En Juanpe té una visió enorme del futbol, en sap molt. A més, té una cosa molt important, que és l’empatia. Costa molt trobar un entrenador del femení que t’ensenyi a jugar bé.

–Vau decidir, finalment, fer el pas del futbol 7 al futbol 11…

Sí, vam aconseguir guanyar la lliga al cap de quatre anys i vam decidir passar-nos al futbol 11. Aquesta temporada ha estat complicada perquè no havíem jugat mai al futbol 11 i és diferent. A més, nosaltres hem començat ja de grans i hi ha coses que ja no les podem assolir per l’edat que tenim.

–Us ha afectat també el tema dels desplaçaments lluny d’aquí per anar a jugar els partits, no?

Sí, la majoria dels desplaçaments són a Tarragona i algun de Barcelona perquè a les Terres de l’Ebre només està l’Aldeana i el Gandesa.

–Com veieu la temporada vinent?

Algunes de les nostres jugadores se’n van a estudiar a fora i és un tema complicat perquè s’han de buscar noves jugadores i també es vol fer un juvenil.

–Ens han dit que una de les iniciatives que té Roquetes és tenir una cantera de jugadores femenines.

Bé, de moment, tenim el cadet que ningú s’esperava que creixés tant. L’any vinent esperem tenir el cadet i també el juvenil femení i, a partir d’aquí, seguir creixent.

–Com s’ha viscut des d’aquí el cas Rubiales?

El que no m’agrada d’aquest tema és que el futbol femení s’hagi fet famós per un tema de controvèrsia quan s’hauria hagut de donar a conèixer pel gran nivell que tenen les jugadores.

–Quins són els valors que ha de defensar un club?

Sí, s’ha de treballar des de la igualtat i, en aquest sentit, el Roquetenc té un 10 sobre 10 perquè és un club que valora molt el femení.

–Quines són les teves referents?

No he estat mai de seguir molt el futbol de la televisió, he preferit jugar-lo i, per a mi, la meva referent és la Laura Santamaría. Una noia d’aquí que en sap molt i té molts valors.

–Parlant amb l’entrenador vam acabar definint aquest club com un club familiar i un dels exemples va ser una anècdota viscuda al camp de La Rapitenca. Com ho vas viure tu?

Crec que estem parlant de l’Andrea Sales, una noia que va començar amb nosaltres el primer any. Al final, ha demostrat que té unes grans qualitats. Fa dos anys es va quedar embarassada i va tenir un xiquet i, al cap de dos o tres mesos, ja tornava a estar corrent pel camp. Quan estava a la banqueta aprofitava per donar el pit al bebè i, al final, si t’ho proposes ho pots combinar tot. Ella és un clar exemple que no és cert que si ets mare no pots dedicar-te a altres coses.

–També teniu una altra reivindicació per demanar que canviïn la gespa del camp, no?

Sempre ens hem de queixar. Abans era de terra i ens queixàvem. Ara ens el van posar de gespa, però ens seguim queixant perquè sempre pot millorar. És un camp que no ens va bé pel físic perquè és dur. De moment, han posat ja les banquetes amb els tendals per al sol i, de mica en mica, el van millorant.

–Què li diries a una nena de 5 o 6 anys que li agrada el futbol?

Li diria que no tingui por de dir que vol jugar a futbol. Jo tota la vida havia volgut jugar a futbol, però vaig començar als 17 anys, tard, perquè tenia por del que pensarien de mi per ser noia i que es pensin que ets més masculina. Per sort, això no és així, les coses estan canviant, i si vols jugar-hi, lluita per això.

Des de l’Ajuntament de Roquetes, la regidora d’esports, Sònia Andrade, ens explica que “des de l’àrea d’esports de l’Ajuntament treballem constantment per tal que les diferents entitats esportives de la nostra ciutat puguin desenvolupar la seva activitat diària i participar en les respectives competicions”. Això ho fan donant suport als clubs que disposen de seccions femenines i que impulsen l’esport com una eina d’igualtat. Són conscients de les diferents situacions que es poden trobar des del Roquetenc, amb la dificultat d’algunes jugadores de poder compaginar la pràctica esportiva amb els estudis universitaris, per exemple, però des dels organismes públics segueixen “centrant els esforços en donar ajudes i una empenta als nostres clubs perquè conservin els conjunts femenins amateurs”.

Andrade destaca, doncs, que “com a regidora va ser un orgull i un plaer poder viure al seu costat aquells moments de celebració quan es van proclamar campiones de la lliga” i es mostra convençuda en què “l’esport és una eina per a totes i tots amb uns valors que hem de tenir sempre presents. Començant per les famílies, que sacrifiquen hores i caps de setmana per practicar-lo, o bé, per acompanyar els seus fills i filles. També les entitats esportives que amb la seva dedicació poden participar en les competicions i, com no, amb les noies jugadores que, com diem a les Terres de l’Ebre, són les que suen la samarreta. El seu mèrit és molt gran i n’hem de ser plenament conscients de tot allò positiu que aporta l’esport als nostres joves i infants”.

Per acabar animant tant la secció amateur com el cadet del femení Roquetenc per tal que segueixin marcant molts gols per arribar a assolir els seus objectius, recordant que “ben aviat comptaran amb noves categories per completar una gran base de jugadores de present i, sobretot, de futur”.

Unes jugadores de futur, sí, que demostren cada dia que són les que fan que el futbol de les Terres de l’Ebre brilli. Elles són les del futbol de les estrelles i, això, ho saben al seu club. El Club Deportiu Roquetenc és, en definitiva, un club familiar que ens ha més que demostrat que és capaç d’arribar allà a on es proposi. Un club amb un entrenador al capdavant que, més enllà dels resultats, es preocupa pel benestar de les jugadores del seu equip. Així que, com diuen elles abans de qualsevol partit: 1, 2, 3… Roquetenc i amunt!