La majoria de municipis catalans aquestes setmanes estan immersos preparant i gaudint les seves festes majors. Al Berguedà, el poble de Peguera no és una excepció. Desenes de persones s'hi concentren aquest diumenge per dinar plegats, veure teatre o ballar. La particularitat, però, és que a Peguera des de 1968 no hi viu ningú. Amb la fi de l'activitat minera a la zona, aquest petit nucli de Fígols va quedar deshabitat. Això, però, no va ser cap impediment perquè des de fa 27 anys l'Antonio Casòliva i la seva família recuperessin la festa cada últim diumenge de juliol. El seu fill i un dels principals organitzadors, Toni Casòliva, explica a l'ACN que veure any rere any el reguitzell de gent que hi va "posa la pell de gallina".
L'Antonio Casòliva recorda que a Peguera quan feien festa major venien els cunyats dels pares, amics, s'hi deia missa i feien també un ball amb alguns músics que pujaven fins al poble. Si algun any plovia anaven a celebrar la festa i ballar a Can Pejorell. També li venen a la memòria altres cases, com la de Cal Pubill, el Girell, Cal Manuel o Cal Coix. Avui la majoria de teulades són a terra i només queden dempeus alguns murs empedrats. La petita església de Sant Miquel es va recuperar fa anys i per festa major el mossèn hi diu missa i hi dona la comunió. Al cementiri també hi ha enterrats molts pegueresos.
Casòliva explica que va marxar a fer el servei militar al Sàhara i quan va tornar a Peguera, la majoria de cases ja estaven buides. Després d'anys fora del poble, no va ser fins a finals dels 90 que la festa major es va poder recuperar. "Van començar un petit grup amb una taula i de mica en mica s'ha anat afegint gent", explica Otger Calduch, alcalde de Fígols. Calduch posa en valor que va ser "una iniciativa que va sortir del poble i la gent de Peguera", i afegeix que quan es va consolidar, el consistori ha ajudat econòmicament perquè pugui tirar endavant.
El fill de Casòliva és Toni Casòliva i recorda que el seu pare sempre deia que en el moment que faltés algun dels seus germans, deixaria de fer la festa major de Peguera. Però ell, juntament amb el seu cosí, van dissuadir-lo, i any rere any s'han tornat a animar. Casòliva fill explica que "hi ha alguna cosa especial" de Peguera que no sap explicar, que crea un lligam. Potser el fet que "el paisatge és únic", "el bon ambient" o "l'estima per la terra", diu amb emoció.
El poble de Peguera també és conegut perquè hi va néixer Ramon Vila Capdevila, conegut més popularment com a Caracremada, un anarcosindicalista que va protagonitzar diferents revoltes obreres al Berguedà, va lluitar en la Guerra Civil i va formar part també de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial.
Una festa que ha anat creixent
Otger Calduch explica que la iniciativa de mica en mica ha anat arrossegant la gent de la zona. "És un indret molt bonic, molt conegut a la comarca. És un lloc de trobada i de rutes per anar a peu. Calia facilitar que tirés endavant".
D'aquella festa original amb un ball i la missa, el batlle explica que s'hi ha anat afegint propostes. Des de jocs per als nens, fins a un concurs de cartes, un dinar popular on cadascú es porta el menjar, fins a un taller d'herbes remeieres, una demostració de culleres de fusta o el tradicional ball.
La novetat d'aquest any ha estat l'espectacle 'Llegendes de Peguera', que ha anat a càrrec de la Companyia d'Arts Escèniques de Casserres. Una de les històries que s'ha volgut recuperar girava al voltant d'una ogressa vegetal, que vivia a prop de Fumanya. L'alcalde lamenta que moltes d'aquestes llegendes s'hagin anat perdent, però aquesta es va poder recuperar amb l'ajuda de l'arxiver i historiador berguedà Albert Rumbo.
"Tornar a tenir vida"
Unes 2.000 hectàrees de bosc, incloent-hi tot el poble de Peguera, són propietat d'un xeic àrab que ho va comprar el 2003 per 3,6 MEUR amb la voluntat de refer el poble amb la idea futura de muntar un complex hoteler i turístic. Les traves burocràtiques van alentir les aspiracions del xeic i aquest ha acabat desistint del projecte. Ara la propietat torna a estar a la venda.
Otger Calduch ha explicat que des del consistori s'està treballant perquè es puguin vendre les cases de manera separada, una a una. Això, diu, facilitaria que persones interessades les poguessin comprar, rehabilitar, i que el poble "tornés a tenir vida". El nucli consta d'una desena de cases, mentre que sumant les que hi ha disseminades pel terme en són una trentena.
