Berga és una ciutat de la Catalunya Central coneguda per tot el país per la seva festa popular principal, la Patum. La possible tornada a la normalitat permetrà que torni a ser el cor que fa bategar la ciutat durant tot l’any. A més, també serà un dels territoris afectats per la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern i demanen una consulta que els tingui en compte a l’hora de presentar la candidatura. El seu alcalde, Ivan Sánchez, en parla en aquesta entrevista per a La Ciutat després de prendre el testimoni de Montse Venturós a la meitat d’aquest mandat.
La pandèmia ha marcat aquest mandat. Ets Alcalde des del juliol del 2021, abans hi havia la Montse Venturós. Així que la primera part de la gestió de la pandèmia va estar a càrrec d’ella.
La vam gestionar bàsicament entre tres. En aquell moment encara teníem l’hospital sota la nostra gestió i la Montse es va quedar l’hospital, mentre que jo em vaig quedar les residències. Després també hi ha el regidor d’urbanisme, que és el que gestiona brigada. Va estar bastant actiu perquè la vam acabar destinant a transportar material.
Molts municipis destaquen que han après a gestionar d’una manera diferent.
Hem après que, com a societat, no estàvem preparats pel teletreball, tot i que ens hem adaptat molt ràpid. Les parts informàtiques de les administracions han hagut d’accelerar el que segurament haurien fet en 10-15 anys. D’altra banda, també hem après que el Govern central tampoc estava preparat i les administracions locals han estat en moltes ocasions soles. A les primeres setmanes, costava que arribés material. A les residències no arribava res. En un primer moment, pensaves: sanitat, primera línia de front. I va resultar que la baula fràgil de la cadena eren les residències. Les primeres setmanes van ser molt dures.
Com us heu plantejat aquesta reactivació econòmica enfront de les últimes cuades de la pandèmia?
Molts sectors han patit moltíssim i d’altres han tret benefici, sobretot el sector alimentari, que va veure com augmentaven les seves vendes. El Berguedà era una comarca extremadament industrial, ja des de l’edat mitjana, i a finals dels 80 i principis dels 90 això va desaparèixer. Actualment, no ens hem acabat de reconvertir. Hi ha un gruix important de gent que treballa del tercer sector, botigues, sector agroalimentari o el turístic, on no acostumen a tenir sous molt alts.
L’aposta per Berga i la comarca és tornar a una reindustrialització. Això passa pel polígon de Berga, que està ple, però és un polígon petit. I l’aposta de la comarca és per la industrialització del polígon d’Olvan, el municipi veí. Hi ha moltes hectàrees per poder industrialitzar i la Generalitat s’hi ha de posar d’una vegada per totes perquè estem vivint una emergència. No cal que creï indústries noves, que també, sinó que hi ha indústries a la comarca que necessiten més espai o marxaran.
La mobilitat també ocupa un paper important en la reactivació econòmica
L’altra gran batalla implica reclamar millors condicions de mobilitat. Cap al sud tenim una autovia, que desemboca en una de les poques autopistes de pagament que queden. Patim un greuge. Hem de reclamar una millor mobilitat perquè la gent que tingui la feina a l’AMB es pugui desplaçar amb major facilitat. També una millor connexió en autobusos amb línies més directes cap a Barcelona. I finalment, la nostra utopia: el tren. El que es troba més a prop és a Manresa. La reclamació és que el tren vagi per l’àrea de Sallent, que és a la frontera amb el Berguedà. El fet de no haver d’anar fins a Manresa a agafar el tren seria una petita passa cap a una mobilitat més sostenible.
La connectivitat és un aspecte important també, com el 5G, per poder treballar d’una forma més còmode. Com està la connectivitat al territori?
Es fa una aposta perquè arribi la connectivitat a tots els pobles, però en alguns no arriba perquè són pobles molt petits. Aquí el Govern ha de fer una aposta. També per un tema d’emergència climàtica. No és el mateix que, per una reunió de deu persones, ens hàgim de desplaçar tots a la capital, que fer-ho des del despatx de cadascú.
En l’àmbit de l’emergència climàtica, què està fent Berga per caminar cap a la descarbonització?
Vam canviar tot l’enllumenat de la ciutat a LED, que va suposar un estalvi important. Tenim diferents equipaments municipals que els calefactem amb biomassa, com la piscina coberta. A més, s’està començant a fer una aposta per les plaques fotovoltaiques al polígon. Al Berguedà també s’ha implementat el porta a porta i hem passat de ser una de les pitjors comarques en recollida selectiva a ser una de les millors. Falten alguns pobles per fer-ho, però el 2022 tots ho tindran. En mobilitat de ciutat, estem apostant per una mobilitat més pacífica, més endreçada, pel peató i la bicicleta. El problema que tenim és la connectivitat amb les grans urbes, que han de ser en cotxe.
L’aspecte turístic també és fonamental pel territori.
En turisme fem una aposta clara per la sostenibilitat. És un actiu més. No volem estar en contra del turisme, però tampoc podem ficar tots els ous en aquesta cistella. Si fem un monocultiu, ja sabem què passa amb els sous i la temporalitat. El turisme hi ha de ser, però l’hem de fer més verd i sostenible.
D’altra banda, teniu un bon sarau amb l’organització dels Jocs Olímpics.
Tenim sarau perquè la Generalitat ho ha volgut. El Solsonès, el Ripollès i el Berguedà són comarques que es veuen afectades per bé i per malament. És evident que com a Ivan tinc una postura molt clara, però com a Alcalde el que he d’exigir és que la Generalitat ens consulti i ens expliquin el projecte. Si es dona així, ho celebrarem i la gent podrà votar lliurement. Després s’hauran de fer les campanyes pel sí o pel no, però això demana tenir el projecte sobre la taula. Si no estarem votant una cosa etèria.
L’àrea de promoció econòmica urbana ha de servir per dinamitzar els comerços i l’activitat econòmica.
Tenim un projecte que ens ha de permetre fer aquesta diagnosi clara dels problemes de la nostra ciutat i perquè els comerços, no només es mantinguin, sinó que millorin. Els comerços hi tindran molt a dir. Com a Ajuntament, per millorar el tema comercial hem de millorar la connectivitat amb aquestes zones. La via pública ha de facilitar que el vianant se senti còmode passejant. Quan més es consumeix és quan la gent va a peu. El petit comerç és el que dona vida a la ciutat.
La neteja de la via pública acostuma a ser un dels factors més rellevants pels municipis.
El contracte de neteja està caducat i estem treballant amb un de nou. Hi ha carrers que no es troben a l’antic contracte i no es netegen tan sovint com tocaria. Per tant, l’objectiu és treure’l a concurs. És veritat que el porta a porta ens han aportat beneficis quant a recollida, però ens ha portat unes problemàtiques que no teníem. S’han tret els contenidors verds i de paper i cartó i és una ciutat més endreçada. Però després hi ha gent que el porta a porta no el fa com toca. Llavors, les bosses no es recullen correctament. S’està perseguint amb la pedagogia dels informadors i la policia local. Estem en aquest període d’impàs que provoca imatges malauradament de brutícia.
Com plantegeu la celebració de la Patum d’aquest any?
Tenim clar que hi haurà Patum. Hem creat una comissió de treball amb diferents actors per veure-ho. La premissa d’ara és que serà una Patum normal. Celebrem que després de dos anys tornem a fer la Patum. El dia d’avui és que al juny estarem millor, però no m’atreveixo a predir res. Seguim fent cas a les administracions més grans i confiem que sigui el més normal possible perquè Berga ho necessita emocionalment.
Quins altres aspectes de reactivació cultural destaques per Berga?
Patum ho vehicula tot. No vivim de la Patum, però sí que tots vivim al seu ritme. Aleshores, ens vam plantejar que algunes coses de la mateixa festa s’havien de canviar. El que és la part de representació no la tocarem, és patrimoni. Durant els 5 dies de festa hi ha una fira i l’estem canviant per crear un espai de gastronomia local. Fins ara només es feia un dia de concerts de joves i hem creat un gran espai musical on hi haurà concerts de gran format durant tres dies. És una manera de centralitzar la gent de la plaça. A partir del 7 de maig també donarem el tret de sortida a activitats vinculades a la festa tots els caps de setmana fins a arribar a Patum. A més, es va recuperar el Carnestoltes, al juliol hi ha els herois i, a partir d’aquí, tornarem a la normalitat amb les festes de barri. Ens hem centrat molt a preservar la vida, però tota aquella part emocional no s’ha pogut cuidar.
