Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
L’Ajuntament d’Igualada ha registrat formalment les seves al·legacions al Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), una iniciativa impulsada per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
El portaveu del govern municipal, Miquel Vives, ha defensat una posició favorable a la transició energètica, però ha insistit que aquesta s’ha de fer sense comprometre el futur urbanístic, social i mediambiental de la ciutat.
Cinc eixos d’al·legació i suport a una transició ordenada
La proposta municipal s’articula al voltant de cinc grans blocs i parteix de la idea que el desplegament de renovables ha de compatibilitzar-se amb la protecció del territori.
Vives ha sintetitzat aquesta línia amb una afirmació en què reclama prioritzar espais ja transformats i preservar els àmbits estratègics per al futur d’Igualada: “cal dir sí a les renovables, però apostant primer per les teulades i sòls d’artificialitats; cal evitar hipotecar els sòls estratègics de futur pel creixement del municipi; protegir el sòl agrícola, els connectors ecològics i el paisatge; i reclamar que el PLATER s’adeqüi realment a la complexa realitat urbanística de cada municipi.
Des del consistori s’ha remarcat que aquesta posició no respon a un rebuig de la transició energètica, sinó a la voluntat de desplegar-la amb criteris de proximitat i d’eficiència, d’acord amb les característiques d’un terme municipal petit i amb poques reserves de sòl disponibles.
Un model local centrat en cobertes i autoconsum
L’Ajuntament ha detallat que manté una política activa de promoció de les energies netes i de l’estalvi energètic als equipaments públics, amb actuacions als espais esportius, docents, cívics i administratius. Segons la previsió municipal, l’any 2027 Igualada disposarà de 24 instal·lacions fotovoltaiques operatives, que cobriran el 15% del consum energètic d’aquests equipaments, amb una potència total de 800 kWpic.
En l’àmbit residencial, el consistori aplica des del 2022 bonificacions de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per als habitatges amb autoconsum, una mesura que ha afavorit la implantació de 530 instal·lacions, amb una potència agregada de 1.700 kWpic.
A aquesta xifra s’hi afegeix l’ampliació fins als 5 quilòmetres de la distància màxima permesa per a l’autoconsum col·lectiu. En paral·lel, el teixit industrial i les activitats econòmiques del municipi acumulen ja unes cobertes transformades que sumen aproximadament 2.000 kWpic.
La zonificació provisional, qüestionada per la manca de sòl
Segons el PLATER, Igualada hauria d’assumir una superfície de 39,8 hectàrees per complir els objectius marcats de cara al 2050, de les quals 38,4 hectàrees corresponen a fotovoltaica i 1,4 hectàrees a energia eòlica. El govern municipal sosté, però, que aquest dimensionament no s’ajusta a la realitat d’un terme municipal de només 8,29 km² i amb una disponibilitat molt limitada de sòl apte per al creixement.
La zonificació provisional, segons l’executiu local, posa en risc cinc àmbits estratègics i entra en contradicció amb el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals i amb l’avantprojecte del futur Pla Territorial del Penedès, vegueria a la qual pertany Igualada.
- Sant Jaume Sesoliveres (creixement residencial): és un dels pocs espais disponibles per ordenar el desenvolupament urbà futur, i la seva proximitat al riu el vincula al corredor verd i a les Vies Blaves, de manera que qualsevol afectació podria perjudicar la connectivitat ecològica i la mobilitat sostenible de la conca de l’Anoia.
- Pla de la Massa (coixí entre habitatges i indústria): el consistori defensa que aquest espai s’ha de mantenir com una franja verda de transició entre els barris residencials i el futur sector industrial del PDUAECO, amb l’objectiu de reduir impactes visuals, acústics i ambientals.
- Turó de les Guixeres (protecció ambiental i paisatgística): catalogat com a sòl de protecció especial, amb condició integral i d’interès natural, és un element de referència visual a l’accés nord-est d’Igualada i la seva alteració, segons el govern municipal, afectaria la identitat territorial i els valors ecològics de l’entorn.
- Can Roca de la Pedrissa / Casa Nova / sud-est (sòl agrícola i corredor ecològic): es tracta de sòls qualificats amb valor agrícola mitjà i moderat, clau per garantir la permeabilitat ecològica i la continuïtat dels espais oberts amb la riera d’Òdena i les Vies Blaves.
- Pla del Pare Mariano (valor agrícola i ús ciutadà): és un sòl de valor agrícola alt que també funciona com a espai de lleure freqüentat per vianants, ciclistes i esportistes, amb una connexió directa amb l’Anella Verda i la Via Blava Anoia.
Dubtes sobre la ubicació dels aerogeneradors terrestres
En relació amb l’energia eòlica, l’Ajuntament assenyala que la ubicació prevista en el mapa provisional se situa a uns 450 metres dels habitatges consolidats del Pla de la Massa i Sant Jaume Sesoliveres, a més de quedar pràcticament enganxada a l’autovia A-2. El govern local considera que aquesta proposta vulnera les distàncies i servituds recomanades per a vies preferents i incrementa la pressió sobre zones residencials ja consolidades.
Amb aquest paquet d’al·legacions, el consistori igualadí reafirma el seu compromís amb la transició energètica des de l’àmbit local i reclama a la Generalitat un desplegament de renovables que tingui en compte les singularitats territorials, la sostenibilitat i les necessitats de futur del municipi.
