Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, juntament amb els consells comarcals del Pla de l’Estany i el Solsonès, així com diversos ajuntaments i entitats ecologistes i agràries, han sol·licitat formalment la retirada del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables de Catalunya (PLATER). A més, demanen l’establiment d’una moratòria sobre els projectes actuals fins que no es pugui garantir una planificació adequada.
Reivindicacions des de la Xarxa Catalana
Montserrat Coberó, membre destacada de la xarxa, ha subratllat la necessitat d’“una planificació ben feta” que estigui “aprovada i consensuada” amb la ciutadania. Ha criticat també que les 12.143 al·legacions registrades pel Govern no coincideixen amb els seus propis registres, tot afirmant que aquesta xifra és “altíssima” i representa el “projecte normatiu que més n’ha rebut de la història de la Generalitat”.
Coberó ha reclamat aturar temporalment els “projectes de microcentrals industrials de renovables fins que no hi hagi una planificació ben feta”, insistint que cal evitar situar-los “on no convé”. També ha destacat que “no es pot fer una planificació sectorial de les renovables sense comptar” amb el territori. En aquest sentit, ha deixat clar: “No s’està en contra de les renovables”, sinó “en com es volen implantar”.
Irregularitats legals detectades
A més, Coberó ha informat que disposen d’un document legal on apunten l’incompliment o anomalies en 44 punts relacionats amb decrets catalans, espanyols i europeus: “O s’han incomplert o hi ha irregularitats o anomalies”, ha puntualitzat.
D’altra banda, ha qüestionat el nombre total d’al·legacions notificades pel Departament de Territori, Transició Ecològica i Habitatge. Segons ella, basant-se en descàrregues dels models facilitats pel departament i presentacions presencials o altres vies alternatives, han recollit un mínim d'11.800 al·legacions. A aquesta quantitat cal sumar-hi les presentades per consells comarcals, ajuntaments i altres entitats. La diferència podria ser deguda al fet que ells comptabilitzen persones que presenten al·legacions mentre que l’administració comptabilitza documents entrats al registre.
Manca de participació municipal
Xavier Sánchez, alcalde de Viladasens i impulsor del moviment d’ajuntaments contraris al PLATER, ha lamentat: “En cap moment hem participat ni se’ns ha consultat”. Ha reivindicat deixar d’utilitzar el territori com a “moneda de canvi” perquè està en joc el futur dels municipis rurals.
Sánchez atribueix a la “mala gestió” per part de la Generalitat que Catalunya estigui encara “a la cua en energies renovables”. Sánchez ha defensat que per fer un pla és indispensable que s’arribi a un acord amb els municipis i la ciutadania i, per tant, el Govern hauria de ”comprometre’s a fer una reforma total” del PLATER tenint en compte les al·legacions.
El batlle, però, ha criticat l’executiu català per fer “un càlcul polític” amb el segon període d’esmenes, perquè considera que ha tret el projecte de les eleccions municipals (previstes per al maig del 2027). Sánchez ha afirmat que “vendran com un procés participatiu”, en referència al nou període d’argumentació. Per a ell “mai un procés d’al·legacions pot ser-ho”. Ha garantit que estaran “dempeus i en contra” del PLATER que s’aprovi.
Així mateix, Àlex Terès, president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany i també impulsor d’aquest moviment d’ajuntaments en contra del pla, ha defensat la necessitat de dissenyar un pla energètic “de baix cap a dalt”, que sorgeixi directament del territori. Ha denunciat que el PLATER s'ha dirigit principalment cap als municipis més indefensos. “No cal trinxar un país per fer la transició energètica”, ha sentenciat Terès. També, ha reiterat la voluntat absoluta del moviment de treballar des de la col·laboració amb l'administració, exigint que es replantegi la planificació per respectar l'autonomia local i la realitat de cada municipi.
