L’investigador de l’ICP i coautor de la recerca, Josep Fortuny, explica que els peixos són el grup més abundant que s’ha trobat al jaciment d’Odèn “amb centenars d’espècimens recuperats”. L’espècie més abundant és ‘Peltopleurus cf. Nuptialis’, un peix de pocs centímetres de longitud típic d’aquests tipus d’ecosistemes i que també apareix en jaciments suïssos i italians de la zona de Monte San Giorgio. Es tracta d’una espècie de la que en destaca el seu dimorfisme sexual, és a dir, presenten diferencies clares entre mascles i femelles.
També s’han identificat tres altres espècies de peixos menys abundants al jaciment: ‘Saurichthys’, una espècie amb un musell i cos allargats que recorda a una anguila actual; ‘Colobodus giganteus’, un peix que podia fer més de mig metre de longitud i que ja s’havia identificat al jaciment català de Montral-Alcover; i un membre no identificat del grup dels halecomorfs. Aquests darrers, segons Fortuny, van ser molt abundants en el passat tot i que els espècimens recuperats a Odèn estan actualment en estudi i no es descarta que es tracti d’una nova espècie per a la ciència.
Malgrat que els peixos són el grup més freqüent en aquest jaciment, també s’han identificat restes de dents i costelles de rèptils marins, de braquiòpodes (uns invertebrats que per la forma recorden als bivalves però que no hi estan emparentats) així com bivalves de l’espècie ‘Pseudocorbula gregaria’. “La fauna i la geologia que trobem en aquest jaciment ens fa pensar en un ambient submareal de baixa energia, és a dir, d’aigües relativament tranquil·les”, conclou Fortuny. Les condicions d’absència d’oxigen en els sediments probablement va contribuir a la bona conservació d’aquests fòssils.
A banda de Fortuny, el personal investigador que ha participat a la recerca inclou Ruben Garcia-Artigas (UB), Ramon Mercedes-Martín (UAB) així com Joan Cartanyà, Arnau Bolet i Marc Riccetto (ICP).