La campanya arqueològica al poblat ibèric de l'Esquerda de Roda de Ter (Osona) ha donat més pistes del que ja es va intuir l'any passat, les restes d'un planejament urbanístic diferent al que es coneixia fins ara, que era més modern. Les noves estructures no estan encara datades però reforcen la idea d'un urbanisme "més mediterrani" marcat, entre altres elements, per la repetició de paviments de còdols. D'altra banda, han aparegut restes del que podrien ser uns espais d'interior a tocar de la muralla que caldrà seguir excavant per conèixer-ne més detalls. Els treballs s'han allargat durant dues setmanes i aquest dissabte ja serà l'últim dia. I al poblat medieval, els arqueòlegs han completat els espais d'un celler de grans dimensions.
Tenir dues fases urbanístiques és un element molt important, explica a l'ACN Montserrat Rocafiguera, codirectora de l'àrea ibèrica de l'Esquerda, juntament amb Anna Morales i Jordi Maria Gibert. "La més antiga l'hem d'acabar de datar, però veiem clarament que es fica per sota de la nova, és a dir, que hi ha un canvi en la pauta". I això requereix una "estructura social i política important" i la decisió d'algú que va manar destruir o anul·lar les muralles per fer una entrada amb influència "més mediterrània".
Segons precisa, "podria ser per influència d'Ullastret i Empúries, cal recordar que el riu Ter -molt a prop de l'Esquerda- desembocava a Empúries a l'època antiga". Aquest "embelliment" de còdols podria situar-se entre els segles IV i III a.C, però falta seguir excavant per poder-ho acotar millor en un futur. "Cal ser molt prudents perquè tenim unes sitges que ens ho van tallant", afegeix.
També han aparegut unes lloses grans, alineades, que podrien donar pistes d'algun espai d'interior que caldrà ampliar en noves campanyes. La també codirectora Anna Morales explica que "tot sembla que està relacionat amb la torre defensiva que tenim just davant".
Una ocupació "molt llarga" que dificulta la datació
La zona excavada enguany està a tocar de la muralla ibèrica. "Formen part d'un segon nivell però tenim una ocupació molt llarga, des de l'edat de bronze fins als inicis de la romanització i això són molts segles", admet el codirector Jordi Maria Gibert. "Ara estem delimitant les estructures per conèixer millor la zona de fortificació i aquests àmbits associats", afegeix. A banda de ceràmica comuna, aquesta setmana han recuperat una fíbula de bronze que s'utilitzava per lligar una peça de roba.
Els dos sectors que s'han excavat, el 2 i el 9, estan just darrere la muralla i encara hi ha moltes incògnites sobre els seus usos.
Un celler de grans dimensions a la part medieval
La campanya al poblat medieval de l'Esquerda s'ha allargat un mes -15 dies el juliol i 15 dies més a l'agost- i s'ha concentrat al sector del celler, que faltava acabar de delimitar. Els treballs han permès recuperar els murs d'una estança nova, que no tindria vinculació amb el celler. Es creu que ja estava abandonada en el moment en què el celler es va destruir per un incendi, segons detalla la codirectora de l'àrea de medieval del jaciment i professora de la UB, Esther Travé. "Era com una habitació addicional", detalla.
"El celler és una troballa significativa, per ser el primer que trobem aquí i perquè és un conjunt molt complet, amb dues habitacions, una botiga i una rebotiga", assenyala. Les restes de les diferents estructures se situarien entre els segles X i XI. El poblat medieval es va destruir a principis del XIII. Finalitzat aquest sector, l'any vinent podrien dedicar-se a excavar a una part petita de la necròpolis.