El Departament de Territori impulsa una concessió publicoprivada per renovar la C-16 entre Berga i Bagà

La Generalitat estudia la proposta d’Abertis per finançar i gestionar les obres, que començarien a la tardor del 2027 amb una inversió propera als 500 milions d’euros

20 de març de 2026 a les 17:13h

El Departament de Territori ha anunciat que vol transformar la carretera C-16, en el tram comprès entre Berga i Bagà, mitjançant un model de concessió publicoprivada. La consellera Sílvia Paneque ha qualificat aquesta millora com un "deute històric" i ha explicat que actualment estan analitzant una proposta presentada per l’empresa concessionària Abertis. Aquesta iniciativa suposaria una inversió aproximada de 500 milions d’euros, aportats íntegrament per la concessionària, mentre que la Generalitat s’encarregaria de retornar l’import durant un període de 30 anys.

Segons ha detallat Paneque, el Govern preveu començar els treballs a la tardor del 2027. L’Eix del Llobregat és especialment concorregut durant els caps de setmana hivernals perquè connecta zones claus com la Cerdanya i el Berguedà amb Barcelona. El projecte busca incrementar tant la seguretat viària com el confort dels conductors, així com potenciar la competitivitat econòmica de l’àrea, tal com fa temps que reclama el territori.

Detalls tècnics del projecte

Dins les actuacions previstes —basades en el traçat aprovat pel Govern fa un any— hi ha diverses millores significatives: el desdoblament de la C-16 entre Berga i Cercs per aconseguir quatre carrils (dos en cada sentit) separats amb barrera fixa; la instal·lació d’un tercer carril reversible amb barrera mòbil entre Cercs i Bagà, gestionat mitjançant una màquina transferidora; així com la construcció de cinc nous túnels i una trentena d’estructures addicionals.

A més a més, es transformaran quinze interseccions on actualment hi ha girs a l’esquerra en enllaços a diferents nivells per eliminar "punts de conflicte" i augmentar la seguretat. També s’incorporaran mesures orientades a la "descarbonització" de tota aquesta infraestructura.

Mecanisme financer: concessió sense peatge directe

L’import total estimat se situa entre els 470 i els 500 milions d’euros, segons va confirmar aquest divendres Sílvia Paneque des de Bagà. La proposta contempla que sigui l’empresa concessionària qui assumeixi tot el cost inicial, encarregant-se no només del disseny i construcció sinó també del finançament, manteniment i explotació posterior.

El sistema funcionarà mitjançant pagaments per disponibilitat efectuats pel Govern segons indicadors establerts, incloent-hi garanties sobre qualitat del servei i seguretat vial. La consellera ha assenyalat que es tracta d’un "model àmpliament aplicat a Europa", tot destacant que serà pioner a Catalunya.

Un cop estudiada aquesta oferta —proporcionada principalment per Abertis—, s’impulsaran els tràmits necessaris per licitar oficialment aquesta actuació sota modalitat de concessió d’obres. D’acord amb la Llei 9/2017 del Contractes del Sector Públic (LSCP), si es valida aquesta proposta privada obtindrà cinc punts percentuals addicionals en el procés licitatori, però sempre garantint "la transparència i concurrència del mercat", segons assegura la Generalitat.

Calendari previst pel desplegament de les obres

Durant una visita recent a Bagà, Sílvia Paneque va manifestar que l’executiu està compromès a avançar en aquest projecte "com més aviat millor". Va explicar que al juny es presentarà l’avantprojecte constructiu perquè estigui disponible públicament; després està prevista la licitació completa cap a finals d’any o tardor; finalment les obres començarien formalment durant la tardor del 2027.

S’estima que aquests treballs durin quatre anys aproximadament, situant-ne finalització cap al final del 2031.

Avaluacions locals: reaccions positives davant un projecte esperat

L’alcalde de Bagà, Lluís Casas, va mostrar-se satisfet davant aquest nou impuls: "ara sembla que serà realitat", va afirmar respecte al projecte considerat un "deute històric" pendent envers la comarca. Casas va lamentar els accidents greus ocorreguts al llarg dels anys en aquesta carretera tan transitada i reivindicà unes infraestructures adequades perquè tothom tingui accés als mateixos drets viaris independentment si viu a Barcelona o al Berguedà.  Des del 2009 han estat diversos (una desena) els consellers responsables qui han presentat propostes similars sense arribar encara a executar-les.

Sílvia Paneque sobre seguretat i competivitat

"No hi ha una solució més útil que la de salvar vides", subratllava Paneque fent èmfasi en els beneficis globals previstos: millores evidents en termes de seguretat viària, però també impactes econòmics socials positius que incrementaran "la competitivitat" territorial.

Afegeix: "La pròxima dècada serà molt important per recuperar la competitivitat, el progrés i unes infraestructures a l’altura del nostre entorn europeu". A més defensa aquestes fórmules mixtes afirmant que permetran executar les obres dins uns "terminis òptims", ja que "si només es fa amb recursos públics els terminis s’allargarien molt més".

Eix estratègic amb elevats volums hivernals

L’Eix del Llobregat és clau dins l’estructura viària catalana ja que vertebra el Berguedà connectant-lo directament amb Barcelona via túnel del Cadí fins a arribar fins zones frontereres com Cerdanya o Catalunya Nord. Aquest tram —d’uns vint-i-un quilòmetres— pateix pics importants sobretot durant hivern quan el trànsit pot triplicar-se provocant retencions significatives.

Les congestions són habituals principalment divendres horabaixa (sentit nord) i diumenges tarda (sentit sud), dificultant també els desplaçaments locals. Cal considerar també l’orografia accidentada on transcorre juntament amb el valor paisatgístic protegit. Fa molts anys existeixen demandes explícites perquè s’adoptin solucions definitives.

Tall temporal d’accés nord des de Berga contra embussos

Precisament, l'Ajuntament de Berga i el Servei Català de Trànsit posaran en marxa aquest divendres a la tarda una prova pilot per reduir el col·lapse de trànsit que pateix la ciutat els divendres a la tarda, especialment en direcció cap al nord per la C-16. La mesura consisteix a tallar les sortides cap al nord des de diversos accessos de la ciutat, de manera que els vehicles que intentin evitar cues entrant a Berga no puguin reincorporar-se a la carretera en direcció a la muntanya. En lloc d'això, se'ls obligarà a tornar cap al sud per incorporar-se novament a la C-16 i fer cua com la resta de vehicles. La prova s'aplicarà entre les 15.00 i les 22.00 hores, coincidint amb el moment de màxima mobilitat cap a zones de muntanya i estacions d'esquí.

Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo García
Veure biografia
El més llegit