La Rosa, la filla de la dona de 80 anys assassinada dimecres passat a Torelló (Osona) pel seu fill, de 54 anys, que alhora és el seu germà, va explicar el tràgic cas ahir en una entrevista a RAC1.
Des de feia quatre anys que la família estava esperant que la justícia valorés l'ingrés involuntari del germà en un centre psiquiàtric, ja que no volia que l'ingressessin per tractar el seu quadre psicòtic.
Sembla que, dos dies abans del crim, la mare va denunciar el fill i aquest va entrar en còlera per aquest fet. "El problema és que si ell no vol seguir un tractament no hi ha res a fer, la meva mare va estar lluitant molts anys per ell".
UN CALVARI D'ANYS
Mare i fill vivien al mateix carrer i els problemes de la família van començar amb una llarga depressió del fill. "Portava anys amb depressió, s’aïllava, estava trist i tenia una vida molt desordenada. Feia anys que no treballava", explica la germana.
Durant la pandèmia, l'aïllament va fer empitjorar l'estat mental del fill, que va començar a patir brots esquizofrènics i va deixar d'assistir al psiquiatre. Així fins que el 2021 l'home va agredir la seva mare amb un martell i aquesta el va denunciar.
"L’hospital i el centre de salut mental ho van valorar, van fer un informe mèdic dient que ell tenia un discurs coherent, tranquil, que no prenia drogues ni patia cap addicció. El van deixar anar perquè van entendre que no el podien retenir contra la seva voluntat", explica la Rosa.
Aquella mateixa tarda, el fill va destrossar totalment la llar materna abans que la dona hi tornés. Això va comportar una detenció i una ordre d'allunyament i incomunicació amb la seva mare, que no va servir per a res. Així la dona se'n va anar de Torelló per viure amb la seva parella en un altre municipi, i el problema amb el fill el van tenir els veïns.
Agressions i amenaces a veïns i a un treballador dels serveis socials, la família animant als veïns a denunciar per a poder-lo ingressar i cap avanç.
Quan la dona va perdre la parella va tornar a casa seva, a Torelló, on el 30 de juliol el fill va acabar amb la seva vida. La Rosa ho resumeix així: "Ella li va obrir la porta perquè era el seu fill i l’estimava. La seva mort era evitable totalment, la causa era una malaltia que no es va tractar en el seu moment, va anar evolucionant i empitjorant fins al punt de ser capaç de matar-la".
QUÈ PASSA AMB ELS INGRESSOS PSIQUIÀTRICS?
La legislació estatal protegeix la llibertat individual com un bé essencial i només permet l’ingrés psiquiàtric involuntari en casos molt concrets. Si una persona amb trastorn mental greu rebutja ser ingressada, només es pot fer contra la seva voluntat si hi ha risc per a ella mateixa o per als altres.
En aquests casos, cal un ingrés involuntari per via judicial: la família ha de portar el cas a urgències, i el metge pot fer un ingrés urgent no voluntari, que ha de ser comunicat al jutjat en menys de 24 hores.
El jutge decideix si ratifica l’ingrés. El procés sovint és lent i complex, i pot deixar les famílies desprotegides davant situacions greus, com en el cas de la mare de la Rosa. Això genera un buit d’atenció per a molts pacients amb malalties mentals greus però no agudes, i una gran càrrega per a les famílies.
