Ivan Sànchez, de la CUP, ha guanyat les eleccions a Berga, però amb pitjors resultats que el 2019. Dels 8 regidors que havien aconseguit han passat a 6, retornant als resultats del 2015. Junts, amb Ramon Caballé, també ha perdut representació, de 6 ha passat a 4, mentre que el PSC, amb l’actual Abel García, actual vicepresident del Consell Comarcal del Berguedà, ha tret 3 regidors, dos més que el 2019. Berga Grup Independent, amb Judit Vinyes, ha entrat al consistori amb 2 regidors, els mateixos que ERC. Aquesta última força, que havia estat soci de la CUP en aquest últim mandat, ha mantingut els 2 regidors però ha passat de ser la tercera força en vots a la cinquena i última.
El 2019 Montse Venturós va repetir mandat (el segon) però el 2021 va deixar-ho per una depressió, i la va rellevar Ivan Sànchez, l’alcalde en aquest últim mandat. Ara, Sànchez s’ha enfrontat per primer cop a unes eleccions com a cap de llista i, si bé ha resultat la força més votada amb un 30% dels vots, ha passat de 8 a 6 regidors i s’ha allunyat encara més de la majoria absoluta que se situa a 9. En total hi ha 17 regidors.
Una altra de les novetats d’aquesta nit electoral ha estat l’abstenció. Si el 2019 es va arribar a un 67% de participació, aquest 28-M ha caigut un 15%.
En els passat comicis, la CUP va aconseguir 8 regidors i va començar a governar en solitari. Amb la irrupció de la pandèmia, però, va decidir governar en coalició amb ERC i els seus 2 regidors. A l’oposició hi havia Junts, amb 5 regidors perquè una de les regidores va abandonar el grup i va passar a ser no adscrita i el PSC amb un regidor.
Quatre anys després, els republicans amb Moisès Masanas al capdavant (aquest últim mandat era l’alcalde de Saldes tot i que viu a Berga), han passat a ser l’última força amb representació.
I entre els que han millorat resultats hi ha el PSC, amb Abel García, actual vicepresident del Consell Comarcal del Berguedà, ha tret 3 regidors, dos més que el 2019, mentre que Judit Vinyes amb Berga Grup Independent ha entrat al consistori amb 2 representants i per davant d’ERC. N’han quedat fora el PP i BECP.
La CUP ha governat des del 2015
CUP va guanyar a Berga el 2015 amb Montse Venturós al capdavant, que va ser alcaldessa fins al 2021. Posava fi a dos mandats seguits amb governs convergents. El seu activisme i la seva lluita contra la repressió de l’Estat la va situar en primera línia de la política. Va ser la primera líder política catalana condemnada en el marc del procés independentista per no haver despenjat l’estelada de l’Ajuntament en dos períodes electorals.
Al maig del 2019 ja havia complert la condemna de sis mesos d’inhabilitació i, per aquest motiu, es va tornar a presentar al capdavant de la CUP. I va arrasar: va ampliar la victòria i va fregar la majoria absoluta (8 dels 17 regidors). Però al maig del 2021 va haver de plegar per depressió. La seva renúncia va servir per denunciar l’estigma que pateixen les persones amb trastorns mentals.
La va substituir Ivan Sànchez que, de fet, ja havia estat l’alcalde accidental durant els mesos que Venturós havia estat de baixa. Durant aquest últim mandat, la CUP s’ha centrat en eixugar el dèficit municipal, que ha passat dels 20 MEUR del 2015, quan van heredar la gestió de CiU als 6 MEUR actuals. Sànchez va subratllat que ara era “el moment de recollir els fruits” i poder invertir a la ciutat, després d’anys de reajustos econòmics. L’oposició, en canvi, li retreu haver reduït el deute a costa de paralitzar la ciutat. Així mateix, l’Ajuntament ha traspassat la gestió de l’hospital al Departament de Salut, una llosa per al pressupost municipal.
A més, ha aprovat dues obres que volen corregir la degradació al barri vell. D’una banda, l’enderroc de la casa de Finques Ciutat, al carrer Major, que permetrà crear un nou accés a la plaça del Forn, en ple centre, i l’enderroc del carrer Harmonia, al capdamunt del barri vell i on, a més, a tocar hi ha un projecte cooperatiu per fer 14 pisos a la finca de Cal Blanxart.
D’altra banda, el govern municipal no ha aconseguit tirar endavant el seu projecte per al museu de la Patum. Ha tret del calaix un projecte de l’època de CiU, que contemplava un museu a la mateixa plaça de Sant Pere, aprofitant els edificis de l’Ateneu i de l’Hospital Vell. L’Ajuntament confiava en una ajuda dels fons Next Generation, però finalment no ha arribat i haurà de buscar altres maneres de finançar-lo.
