Dimarts, 19 de març de 2024
És notícia

Xavier Espot: “L’acord d’associació amb la UE és una font d’oportunitats pel país”

Avatar photo

Xavier Espot busca la seva reelecció amb el vent a favor. Tot i les complicacions d’una legislatura tan atípica, és el líder més ben valorat, les enquestes li donen més d’un 40% del vot i ha aconseguit la unitat a les llistes territorials amb els seus socis de govern. El candidat de Demòcrates reivindica la política d’habitatge que han emprès aquests anys, malgrat que destaca que els seus resultats encara no són prou visibles. A més, el cap de Govern en funcions defensa amb fermesa l’acord d’associació amb la UE, ja que el veu com una de les eines indispensables pel futur del país. Parlem amb Xavier Espot per fer balanç dels de la seva acció de govern i conèixer el seu posicionament sobre els reptes que haurà d’encarar si torna a revalidar la victòria.

 

Quin balanç fa d’aquesta legislatura?
La podem qualificar de legislatura atípica. Hi ha hagut dos fenòmens imprevistos, que han desviat la nostra atenció prioritària durant bona part de la legislatura: la pandèmia i la crisi energètica. Malgrat això, hem estat capaços d’acomplir gairebé la totalitat del programa electoral. Això vol dir que hem aconseguit compatibilitzar la resolució de problemes extraordinaris i la gestió ordinària. En termes generals, hem tirat endavant aquell projecte que teníem per 4 anys de prosperitat econòmica, increment de quotes de cohesió social i més sobirania energètica.

 

Què ens ha quedat en el tinter?
Hi ha alguns problemes preexistents que s’han anat agreujant i encara ens queda molta feina per fer, i després hi ha uns problemes que potser es gestaven silenciosament i han acabat d’aflorar aquesta legislatura. En el primer cas, penso en la problemàtica de l’habitatge. Andorra ha conegut un període d’expansió econòmica que s’ha accelerat a partir de la pandèmia a conseqüència de la seva bona gestió. És millor gestionar el creixement econòmic que la recessió, però alhora té uns certs mals. En aquest sentit, s’ha empitjorat la possibilitat d’accedir a un habitatge a un preu assequible. S’han implementat moltes mesures i s’han posat els fonaments d’unes polítiques necessàries per disposar de més oferta, però els resultats efectius no s’acaben de veure. Això és el que hem d’aprofundir.

L’altre cas és el creixement urbanístic desaforat. Hem posat una sèrie de bases per garantir la sostenibilitat i l’harmonia amb el nostre creixement urbanístic, però s’ha de desenvolupar a la propera legislatura. Són els dos grans reptes de futur.

 

En matèria d’habitatge, el Raonador expressava que “no s’havia fet prou” per millorar la situació. S’han quedat curtes les mesures que ha fet el Govern?
No es pot dir que no s’ha fet prou. Es pot dir que el resultat efectiu no s’acaba de visualitzar en la seva totalitat. En aquests quatre anys, hem acordat la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer i un increment només de l’IPC, hem flexibilitzat l’accés als ajuts al lloguer incrementant-los un 130%, hem creat un programa per l’emancipació dels joves, hem posat en marxa 22 habitatges de protecció pública amb la Fundació Armor, hem iniciat la construcció de 44 habitatges de preu assequible amb el comú d’Andorra la Vella, hem estrenat un programa per adquirir o llogar edificis en desús, hem establert una moratòria de 2 anys als habitatges turístics, hem fet més exigent l’impost sobre habitatges buits, hem incrementat un 15% dels ajuts del pla renova per edificis residencials que es destinen al lloguer i tantes altres mesures. En algunes ja s’han vist els seus efectes i en d’altres es percebran a mitjà i llarg termini.

 

Què hem de fer amb els pisos buits?
S’han fet dues coses importants. La primera, establir l’impost dels habitatges buits que ha de fer aflorar una sèrie d’habitatges per destinar-los al lloguer. I, en segon lloc, és important disposar d’unes dades empíriques i detallades sobre el parc d’habitatges buits. S’ha establert tot un sistema d’interoperativitat de dades i de col·laboració entre administracions per disposar d’un cens molt detallat que ens permetrà fer polítiques concretes. A més, en el nostre programa hem afegit la creació d’un programa de gestió pública pels  propietaris que tinguin habitatge buit, però que no el posen al mercat perquè els pot fer mandra o creuen que els pot suposar algun problema. En aquest cas, posaran el pis al programa i els hi garantirem una rendibilitat mínima independentment dels eventuals problemes.

Ara bé, hem de ser precisos. No tot el que anomenen habitatges buits ho són realment. Molts cops són segones residències que s’utilitzen de tant en tant. Aquí hi ha una qüestió de seguretat jurídica i el dret a la propietat privada. Crec que no hem de traspassar certs límits en favor de polítiques públiques d’habitatge.

 

Sobre la inversió estrangera, Canadà impedeix la compra d’habitatges a estrangers. Podria seguir el mateix camí?
S’ha de ser pedagògic en aquest sentit. La inversió estrangera no és un problema. Ha permès des del 2012 que hàgim conegut més d’una dècada de creixement econòmic i no de recessió. Creixement econòmic vol dir més ingressos públics i més diners per fer polítiques socials, pel medi ambient i per infraestructures. Dit això, és veritat que darrerament la inversió estrangera s’ha accelerat i s’ha focalitzat en un sector determinat, però els que proposen moratòries generalitzades no són prou conscients de les conseqüències que tindria pel teixit productiu andorrà i els llocs de treball.

El que diem nosaltres és que hem de trobar una solució intermèdia: ho hem de canalitzar i ordenar, però no ho podem prohibir del tot. La nostra proposta de futur és seguir permetent la inversió estrangera gravant-la quan es destina en el sector de la construcció o la compra d’un pis. Aquestes taxes finalistes les destinarem a promoure l’habitatge de lloguer assequible i a la diversificació econòmica per ser menys dependents del sector de la construcció.

 

La negociació per l’acord d’associació amb la UE és un dels altres temes que han tractat aquests quatre anys i que s’allargarà fins a la següent legislatura. Què hem d’esperar d’aquest acord?
L’acord d’associació l’únic que pretén és que Andorra pugui pertànyer al mercat interior europeu. No suposa que passi a ser un estat membre. Seria un encaix similar a Noruega o Liechtenstein. En definitiva, és assumir les quatre llibertats comunitàries: lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital. Tenint en compte la realitat demogràfica d’Andorra, no aspirem a assumir íntegrament les llibertats, sinó que demanem participar de manera progressiva i estructurada respecte a aquestes especificitats. És una enorme font d’oportunitats pel nostre país. No només pels joves i treballadors que es podran moure sense traves o les empreses que es podran internacionalitzar amb el règim fiscal competitiu d’Andorra, sinó que atorgarem a les empreses de fora la seguretat jurídica per tirar endavant projectes de diversificació de l’economia. Ens permetrà desenvolupar sectors d’activitat de més valor afegit i menys depredadors dels nostres recursos.

 

En què ha pogut avançar el Govern pel que fa a la diversificació econòmica fins ara?
Per nosaltres és compatible seguir consolidant els nostres sectors econòmics tradicionals i crear-ne de nous. S’ha avançat força, però falta l’instrument anomenat acord d’associació. Malgrat de no disposar-lo, hem estat capaços d’obrir sectors que van en aquesta línia. La implantació del laboratori de recerca d’immunologia de la mà de Grífols és la punta de llança d’un sector que ens interessa com a país. És d’alt valor afegit, aporta llocs de treball qualificat i té un benefici per la humanitat en conjunt.

 

Ha portat certa polèmica des d’alguns sectors de la parròquia.
Valoro amb respecte que hi hagi determinats ciutadans que puguin estar-hi preocupats, però els vull recordar que els arguments en què es basa la seva por sovint són vehiculats de manera tergiversada per algunes formacions polítiques o grups de pressió amb l’objectiu de desgastar el comú d’Ordino i el Govern d’Andorra. És un error polític i de país monumental. No és el projecte ni del comú ni del Govern, sinó del país. No suposa cap risc i només té beneficis. La nostra obligació serà fer molta pedagogia.

 

Com podem fer viables les pensions?
No hi ha solucions miracle. Tenim una situació similar als altres països. A conseqüència de l’allargament de l’esperança de vida, el nostre sistema de pensions no és sostenible. Hem agafat el toro per les banyes creant la comissió d’estudi al Consell General i fent un treball previ d’aproximació als col·lectius implicats per fer pedagogia i valorar mesures al nostre abast.  Al final, el full de ruta és molt clar, el que va endarrerir el consell d’administració de la CASS. Apujar les cotitzacions de forma progressiva i raonable, endarrerir l’edat de jubilació, topallar les pensions màximes i altres mecanismes de complement de pensions sobretot per a les noves generacions. Si estem a l’oposició, no tinguin cap dubte que la majoria ens hi trobarà. Espero que en cas contrari també sigui així. A més, vull recordar que les mesures de la CASS es van aprovar amb el vot de tots els membres del consell d’administració, inclús els representants dels jubilats.

 

La resta de partits han criticat l’anunci de polítiques i el manteniment de les negociacions amb la UE mentre el Govern està en funcions. Té sentit anunciar iniciatives en aquest context?
Hem de traçar una diferència entre la conveniència que un govern en funcions alenteixi la seva activitat executiva -sobretot en polítiques que comprometin el següent govern- i aturar-la completament. Quin sentit tindria aleshores parlar de govern en funcions? No podem tancar la porta, anar-nos-en de vacances durant 2-3 mesos i dedicar-nos només a la campanya. Ens hem mogut en aquesta dinàmica. A més, pel que fa a la negociació passa el mateix. Hem estat molt prudents i tot el que requereix arbitratges polítics ha quedat fora de la negociació.

 

Ha sigut fàcil mantenir els equilibris dins del govern de coalició, tenint en compte els problemes interns d’altres partits?
Era tot un repte perquè teníem un passat amb cert enfrontament polític i no teníem cultura de coalició al país. Les coses es van estructurar bé des del principi i vam posar per davant la trobada d’un mínim comú denominador dels tres programes polítics. A més, tots hem fet un esforç per deixar de banda les diferències del passat i tenir generositat. També és veritat que les dificultats que hem viscut han servit per unir-nos. Rarament, s’haurà vist que durant quatre anys no hagi transcendit cap dissensió en un govern de coalició de tres partits. N’hi ha hagut i és normal, però sempre hem traslladat la imatge de cohesió.

 

S’ha assolit certa unitat de la centredreta liberal, sobretot pel que fa als pactes de les llistes territorials.
Sí. A la circumscripció nacional hi ha tres propostes, però tenen un cert sentit perquè tenim matisos i diferències. A les circumscripcions territorials hem estat capaços d’arribar a una entesa. Hem pactat amb tots i només amb qui hem governat. Per tant, amb qui tenim coincidència programàtica i ideològica. Estic segur que serà un encert per revalidar una majoria estable.

 

Com han rebut els resultats de l’última enquesta?
Les rebem amb molta satisfacció perquè sembla que estem ben situats per guanyar les eleccions amb distància sobre el segon. Això vol dir que el desgast del Govern no ens afecta tant com podríem pensar i encarem un projecte de futur en què la majoria confia. Tenim la capacitat de trobar un equilibri entre l’experiència i les idees renovades, i alhora ens movem en una centralitat política on la majoria dels ciutadans se senten còmodes. Encara hi ha una part de la ciutadania que no contesta. Per tant, hem de ser prudents i fer una campanya neta.

 

Entrem a la legislatura de la despenalització de l’avortament?
Pot ser la legislatura de la despenalització de l’avortament, però no crec que sigui la de la legalització. Que es pugui avortar a Andorra és inconstitucional i posa en escac el manteniment de la nostra estructura institucional. Hem de fer pedagogia per explicar que aquesta estructura és garantia de la nostra pau i ens dona projecció a l’exterior. De la mateixa manera que penso això, també crec que hi ha avenços que encara són susceptibles de tenir lloc i permetran mantenir l’estructura institucional: poder eximir de responsabilitat penal les dones que avorten i donar l’acompanyament perquè ho puguin fer amb totes les garanties, malgrat que no sigui a Andorra.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

[VÍDEO] Incendi a la llera del Riu Francolí

Notícia següent

Pere Virgili es reuneix amb Mercaderies per l’Interior i Federació d’Associacions de Veïns

Notícies relacionades