Aquest passat estiu, mentre els carrers de la ciutat de Terrassa eren totalment deserts, a l’estudi de ràdio de l’associació La Víbria Intercultural es començava a donar forma a un projecte sonor que es va presentar oficialment durant la primera edició del Mental Fest. Parlem del pòdcast ‘La Flama’, un pòdcast creat pel programa ‘Ocell de foc volant’ que té l’objectiu de lluitar contra l’estigma en la salut mental. Segons Maika Farriols, coordinadora d’Ocell de foc volant de Terrassa l’objectiu d’aquest projecte passava per “crear un espai d’expressió per a persones que havien patit malestar emocional o un trastorn mental”.
Cada episodi té a un o una protagonista que exposa la seva experiència de malestar emocional o parla obertament del seu trastorn de salut mental. Tots els joves participants visibilitzen i expressen sense tabús la seva història de superació, de manera que les seves veus són una potentíssima eina informativa, de divulgació i de sensibilització. Són veus contra l’estigma.
Tres de les persones que han fet possible aquest projecte són la Ivet, la Judith i el Xavi. Tres joves que si bé tenen una història molt diferent, comparteixen quelcom en comú: la seva valentia i el seu activisme en salut mental. Els tres guarden una experiència positiva de la seva contribució al pòdcast ‘La Flama’ i, asseguren, que espais com aquests “són iniciatives súper necessàries que poden conscienciar i ajudar a moltes persones, independentment del seu estat de salut mental”.
@mi.mundo.autista és el compte d’Instagram de la Judith. Una plataforma que utilitza per a divulgar i conscienciar sobre el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). A través d’il·lustracions i infografies elaborades per ella mateixa desmenteix alguns dels principals mites associats a la gent que pateix TEA, a més de compartir la seva manera de veure al món i explicar de forma senzilla què suposa ser una persona amb TEA. “Inspirada por otras mujeres con TEA y que son activistas me dije a mi misma que tenia que dar mi testimonio para poder ayudar a otras personas. No quería esconderme más, quise revelarme y dar visibilidad a esta realidad”, afirma la Judith.
Una realitat que encara està més invisibilitzada en les dones. Tal com apunta l’associació Confederación Autismo España, tradicionalment, s’ha considerat el TEA com a un trastorn majoritàriament masculí, fet que ha comportat que sovint, les dones no rebin el diagnòstic de TEA, o aquesta confirmació es retardi molt més que en el cas dels homes. Malgrat que el coneixement sobre aquest trastorn ha incrementat considerablement en els darrers anys, pel que fa als casos de nenes i dones amb TEA encara hi ha grans incògnites. Hi ha poca informació contrastada sobre la seva realitat i, aquest fet, augmenta el risc que les seves necessitats siguin menystingudes a l’hora de dissenyar polítiques d’igualtat i drets de les dones.
El cas de la Judith, confirma la regla, i és que el seu diagnòstic va tardar 21 anys a arribar, malgrat que des que era petita, el professorat admetia que “tenia alguna cosa” i ella sentia que no encaixava en aquest món. Un diagnòstic que si hagués arribat abans, la mateixa Judith reconeix que “li hauria ajudat a desenvolupar estratègies i a entendres millor”. En aquest sentit, el Xavi, qui ha conviscut i conviu amb l’ansietat, també assegura que “el moment de rebre un diagnòstic clar va ser un punt de llum per poder començar a treballar sobre coses sòlides i reals que fins llavors no sabia què eren”.
Si bé la realitat de dones amb TEA ha estat i està molt invisibilitzada, fins fa poc, quan parlàvem d’un bon estat de salut ens referíem a la salut física, obviant la salut mental. Verbalitzar que passaves per un moment de malestar emocional era tabú. Un tabú social que la Ivet també va experimentar. “Vaig començar a tenir principis d’ansietat i depressió quan treballava a Mercadona. En el moment que li vaig verbalitzar al meu cap que no estava bé, ell em va dir que el que jo necessitava era agafar una ampolla de vi i prendre’m la tarda lliure. No s’entenia que jo, al no tenir fills a càrrec meu i una hipoteca a pagar, fos qui deixés la feina”, explica la Ivet.
La Ivet va patir un Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA) que va desencadenar en una depressió que la va aïllar per complet del seu entorn més proper. Tot i haver de lluitar contra ella mateixa i la seva autoexigència, va veure que la seva salut hi estava en joc, va decidir aturar la seva vida: deixar-ho tot i dedicar-se únicament a ella mateixa. Una etapa en la qual a més de curar-se va descobrir la seva principal eina terapèutica: la literatura.
‘El gran universo de la pequeña Ivet’ és un recull d’escrits elaborats durant la seva etapa de sanació. Una escriptura que va començar com a una forma d’expressió i de “buidar tot el que portava a dins”. Posteriorment, es va adonar que aquest conjunt de textos els podia agrupar en 8 capítols, donant llum a un llibre molt personal, reflexiu i passional en el que “parla de la seva família, d’on ve, del seu origen i de les seves històries personals i amoroses que l’han fet ser qui és avui en dia”. Així mateix, també hi ha un capítol que va dedicat a la seva experiència com a supervivent de depressió. Un relat que, tal com afirma “no és des de la culpa, sinó des de la sanació”.
Malgrat que continua sent necessari reivindicar la importància de la salut mental, el seu estigma, va quedant, a poc a poc, més erradicat. Encara queda camí per recórrer, però tal com afirmen la Ivet, la Judith i el Xavi “anem pel bon camí”. L’Empatia i entendre que patir un trastorn mental no es tria ni és qüestió de voluntat és clau per a avançar com societat. Parlar-ne i donar visibilitat, també. “Parlo obertament de la salut mental des del dia que em diagnostiquen el primer trastorn”, afirma el Xavi.
I és precisament el fet d’expressar i verbalitzar el que trenca l’estigma en salut mental. Una verbalització d’allò que ens passa en l’àmbit emocional que, tal com reivindica la Ivet, ens fa més forts. “Ens pensem que ens fa vulnerables exposar les nostres pors, però és el contrari. Quan som capaços verbalitzar les nostres inseguretats i expressar el que ens passa, ens fem més segurs i forts”, expressa.
La posada en marxa del projecte ideat per Ocell de foc volant ha tingut una molt bona acollida, fins al punt que des de presidència de la Generalitat de Catalunya s’han interessat en el pòdcast. “Li donarem continuïtat el pròxim 2024, ara estem en procés de cercar noves experiències“, assegura Maika Farriols.
