El biòleg Antoni ‘Sito’ Alarcon (Barcelona, 1959) ha estat proposat pel consistori com a nou director del Zoo de Barcelona. Actualment, Alarcon és el gerent del Consorci del Besòs i havia treballat anteriorment a la Mancomunitat de Municipis de l’AMB i a Barcelona Regional, on havia dirigit estudis sobre la recuperació del tram final del riu Besòs i sobre el mateix zoològic. Segons l’Ajuntament, Sito Alarcon serà el responsable d’impulsar el nou model del Zoo a partir de les conclusions del Pla Estratègic i que passen per tres eixos principals de “conservació, recerca i educació”. Entre les actuacions previstes al Pla d’Inversions 2017 destaca una nova instal·lació de ‘quarantena’ integrada al servei veterinari del Zoo, la renovació integral del sistema de calefacció del terrari i la millora de la zona de Sabana: s’executarà la nova instal·lació pels lleons –formada per dormitori i una zona exterior amb un llac- i s’ampliarà el pati de les girafes i també el dels elefants.
Paral·lelament, es continuarà amb la passera entre les diferents instal·lacions d’animals, urbanitzant i enjardinant els entorns d’aquests espais donant-li una continuïtat contextual i arquitectònica al conjunt el que facilitarà la difusió del missatge educatiu i conservacionista associat a l’espai Sabana. El nou Pla Estratègic del Zoo marcarà a partir d’ara quines seran les noves inversions i prioritats a tenir en compte. Tot i això, ja s’ha avançat que els tres eixos fonamentals del nou model de Zoo passen per la conservació, la recerca i l’educació. “El recinte ha de permetre el coneixement de les espècies, dels hàbitats i dels ecosistemes, la conscienciació sobre els problemes ambientals, la conservació i l’educació, i fer-ho amb coherència científica i ètica”, assenyalen des del consistori barceloní, que també aposten perquè el Zoo treballi en la conservació d’espècies, “tant autòctones com al·lòctones, que estiguin amenaçades o en perill d’extinció”.
En la mateixa línia, el Zoo ha de promoure la recerca intensificant el seu treball en xarxa amb les universitats i amb altres centres. “L’articulació de les actuacions amb tots els àmbits implicats en recerca permetrà millorar el benestar animal, ajudar a la conservació in situ, ampliar el coneixement de les amenaces en els hàbitats d’origen, imaginar solucions i divulgar el coneixement obtingut”, afirmen des de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, l’educació ha de ser el tercer pilar fonamental del nou Zoo de Barcelona. Una educació que hauria de contemplar, a més de l’aspecte vivencial -especialment amb els infants i el jovent-, el coneixement de la biodiversitat, dels ecosistemes i dels hàbitats, i la presa de consciència de la seva importància i de la repercussió, sobre les altres espècies de la nostra manera d’habitar el món”, han reblat des del consistori.
1.007.500 visitants el 2016
Pel que fa a les xifres del 2016, el Zoo de Barcelona va rebre més d’un milió de visitants (1.007.500 visitants, concretament), unes dades estables i que permeten “fer una valoració positiva de la seva gestió”. També hi ha hagut 60.100 participants en activitats educatives i 650 universitaris que han fet treballs diversos al Zoo. De fet, s’ha incrementat el nombre d’activitats educatives amb nous formats per acostar la realitat de la fauna i els hàbitats naturals als infants i famílies d’una manera participativa i engrescadora. Alguns exemples han estat: ‘Cuida’l bé’, sobre tinença responsable d’animals, ‘Pensa en taronja’, sobre la dramàtica situació dels orangutans a la natura i ‘Cavallers del mar’, sobre els cavallets de mar i la fragilitat dels ecosistemes marins.
Campanya ‘Som Zoo, Som Lògics’
Igualment s’han destinat 300.000 euros el 2016 a projectes diversos de recerca i conservació del món a través de les beques i premis de la Fundació Barcelona Zoo i l’any passat entre els naixements destacables d’espècies en perill d’extinció sobresurten 3 mangabeis grisos, 2 mones aranya, 2 gaseles motor, 1 girafa de rothschild i 5 tritons del Montseny. Per celebrar el seu 125è aniversari, el Zoo de Barcelona farà un seguit d’accions centralitzades durant la festa de la Mercè, que és quan va obrir les seves portes per primera vegada. Finalment, aquest proper dilluns 3 d’abril es posarà en marxa a una campanya de comunicació especial amb el lema ‘Som Zoo, Som Lògics’, per apropar el model de futur de Zoo a la ciutadania i posicionant la institució com a important aliada de la biodiversitat.
Zoo XXI: menys animals, més autòctons i enfocat a l’educació
En paral·lel, la plataforma Zoo XXI ha iniciat ja una recollida de signatures per introduir una iniciativa popular a l’Ajuntament amb l’objectiu precisament de reformular el model del parc perquè tingui menys animals, siguin autòctons i s’enfoqui a l’educació. Necessita aconseguir 12.000 firmes en quatre mesos, a l’estil de la ILP que va acabar prohibint les curses de braus al Parlament. El repte d’aquesta plataforma és que el parc sigui una institució de divulgació científica, d’educació ambiental i d’ajuda i rescat dels animals que ho necessitin. El portaveu de Zoo XXI, Leonardo Anselmi, assegura que ara mateix el zoo està “inflamat”, té massa animals per a la quantitat d’espai disponible. Cal que es redueixi el nombre d’espècies, que la gran majoria siguin autòctons i no exòtics, i que s’utilitzin les tecnologies virtuals per ensenyar els vertaders hàbitats naturals, que és on s’invertirien els recursos. ”
El que proposem és que deixem de vendre la captivitat i venguem els plans de conservació in situ, el manteniment dels animals en els seus propis hàbitats”, ha afirmat Anselmi.
