Toni Puig: “La nostra xarxa europea ens permet explicar el país a fora i trencar vells tòpics”

Durant aquesta legislatura tan convulsa, Liberals d’Andorra s’ha encarregat de carteres tan importants pels joves com habitatge o joventut. En ambdós àmbits s’ha tractat de pal·liar les problemàtiques del país amb l’Acord de Joventut, el programa d’emancipació o les noves inversions per augmentar l’habitatge de lloguer assequible. Toni Puig, president de Joves Liberals, fa balanç en aquesta entrevista per La Ciutat de totes les mesures del Govern, del canvi de lideratge electoral del partit i el futur del país a Europa.

Durant les primàries liberals, Josep Maria Cabanes reivindicava el seu paper com a fundador de Joves Liberals. Com és la interlocució amb el pròxim cap de llista del partit?

Fa molts anys que el conec en l’àmbit personal. Durant la campanya, es va reunir amb els joves per fer-nos arribar les seves propostes. En el partit, la secció jove sempre ha estat molt important. Per exemple, Jordi Gallardo ha sigut president de Joves amb anterioritat i jo mateix formo part de l’executiva. Estem ben representats dins dels òrgans del partit.

A les llistes electorals aquesta representació sembla que no s’acaba de mantenir. En ser Cabanes una persona que sempre ha defensat el paper dels joves a la primera línia, en podríem veure més presència a les eleccions vinents?

Encara no ho hem parlat, però crec que s’intentarà que més joves participin en aquestes llistes. Esprem que siguin en llocs elegibles. A escala comunal, abans de l’escissió teníem un conseller a Encamp i continuem tenint la Letícia, que és consellera a Andorra la Vella. Per tant, a les eleccions comunals sí que estàvem representats i a les generals estàvem en números baixos. Esperem que en aquestes pròximes puguem fer força perquè hi hagi més joves. 

Per què als partits els costa donar llocs de sortida als joves?

En ser tant pocs consellers és més difícil que en altres països. Aquesta legislatura hi ha en Roger Padreny, però tenir un conseller amb 20 anys i escaig no és gaire normal i pocs cops havia passat. Seria interessant que tots els partits pensessin a involucrar els joves activament. Representem un gran percentatge de la població d’Andorra.

Tant Padreny (PS) com Espineta (DA) deien meravelles de l’Acord de Joventut. Quina valoració en treus de l’elaboració?

Va ser tota una sorpresa que arribéssim a aquest acord des de totes les formacions polítiques. Un dia ens vam trobar representants de totes les seccions joves, amb ganes de fer coses després de la pandèmia, i vam començar una feina de molt debat. Després, va passar al Consell, on es va arribar a un document que pocs països poden tenir. Era la primera vegada que es feia i poden passar anys fins que es torni a realitzar perquè s’han d’alinear moltes coses. Fa temps que estic actiu en política i em va agradar molt el debat per arribar a mesures tan interessants pels joves.

Pròximament, s’obrirà el meló del nou Pla de Joventut. Seria interessant tornar a replicar el model i inclús ampliar-les a joves que no formen part dels partits?

Crec que aquesta feina es farà així. Fa un any, des del Departament de Joventut se’ns va contactar per explicar que farien el nou Pla Nacional de la Joventut i que ens volien fer partícips. Hi han de ser tots els joves a través del Fòrum o d’associacions com les comissions de festes. Crec que s’encararà per aquí.

Tot i el consens en l’elaboració, l’aplicació de l’Acord de Joventut ha aixecat crítiques en l’oposició pels retards. Quines previsions té el Govern?

És veritat que hi ha punts que s’estan trigant a aplicar. Estem en una legislatura estranya. Quan vam sortir de la pandèmia ens vam trobar la guerra d’Ucraïna i Govern ha d’estar per molts temes. Seria interessant fer avançar molts punts, però hi ha altres que s’han complert. Per exemple, el transport públic gratuït, que només el demanàvem pels joves i s’ha aconseguit aquests mesos per a tothom. Dins l’Acord de Joventut teníem unes perspectives molt grans, però Govern es troba en situacions inesperades i que ningú pot preveure.

Amb la crisi de la inflació s’han accelerat moltes mesures, sobretot amb temes com l’habitatge, àrea que porta Liberals. Quina és la vostra recepta per revertir la situació?

Amb el ministre Filloy parlem sovint d’aquest tema. Es preocupa pel costat dels joves perquè també va ser ministre de Joventut. Aquesta legislatura es va tornar a crear el Ministeri d’habitatge i ha hagut de fer una feina ingent en molt poc temps. Han creat l’Institut de l’Habitatge, lleis per continuar mantenint els preus dels lloguers bloquejats i mesures que són a mig-llarg termini. Les polítiques d’habitatge són difícils de fer i la situació és complicada. Tenim llocs de treball, però si la gent no pot viure aquí, es pot veure abocada a marxar.

De quina manera es podria actuar de manera més immediata en el mercat de l’habitatge?

És complicat. S’han fet mesures com l’increment del salari base que poden ajudar. L’arribada d’inversió estrangera d’alt poder adquisitiu fa que les promocions no estiguin destinades al lloguer. La gent vol fer diners i no pensen a fer pisos de lloguer. S’estan fent les promocions d’habitatge social i preu assequible, però això té el seu temps. Hi ha Comuns que s’han implicat com el d’Andorra la Vella, cedint el terreny a la Borda Nova, o el d’Escaldes, que sembla que farà uns pisos socials.

Tenint el ministre tan a prop, Joves Liberals heu traslladat alguna iniciativa perquè el ministre Filloy la valorés?

En l’àmbit de joves, s’ha creat el programa d’emancipació. Era un tema que portàvem al programa electoral i s’ha de promocionar molt més perquè hi ha molta gent jove que no el coneix.

De quina manera fem que els joves que marxen del país per estudiar continuïn connectats al teixit associatiu andorrà?

Tots ho hem viscut. Vaig anar a estudiar a Barcelona i vulguis o no estàs fora i desconnecten de la vida del país. És complicat moure els joves que estudien fora perquè participin i siguin actius dins de la vida associativa o política. Ara amb la nova llei del Fòrum poden fer l’assemblea telemàtica. És un dels punts importants perquè el Fòrum pugui créixer i la gent aporti les seves opinions.

El Fòrum és l’òrgan on tots els joves poden participar siguin de la nacionalitat que siguin. De vegades, la gent es queixa perquè no poden participar en les decisions del país. Doncs aquest és un dels llocs on pots ser només sent resident i tenint entre 15 i 35 anys. A més, altres mesures com tenir personal tècnic també són un punt positiu. Fins ara, totes les activitats les feien la gent de la taula permanent, que són voluntaris.

Joves Liberals també compta amb aliances internacionals com la Joventut Liberal Europea (LYMEC). Què us aporta dins de la vostra manera de veure la política?

Tenim la gran sort que històricament tant el partit com els joves hem estat actius en l’àmbit europeu. La LYMEC representa els joves dels partits liberals europeus, però també hi ha organitzacions estudiantils o juvenils. Des que hi participo, t’ajuda a obrir-te i a veure els problemes a escala europea. T’adones que a Andorra estem bastant correctes perquè hi ha països propers com Polònia o Hongria que tenen problemàtiques molt més complicades. A més, t’ajuda a crear una xarxa de contactes per explicar el país a Europa i trencar vells tòpics, som uns grans desconeguts. Quan et trobes amb els francesos o els catalans sempre surt el tema del paradís fiscal. D’altra banda, ens serveix per demanar el suport de cara a l’acord d’associació, que haurà de passar pel Parlament Europeu (PE). Allí tinc 3 o 4 eurodiputats que conec des de fa cinc anys.

Ja heu començat a explorar pactes perquè donin suport a aquest futur acord?

Quan anem als congressos, ens demanen per la situació d’Andorra. Tant Renew (grup liberal al PE) com l’ALDE party (partit liberal europeu) són molt proeuropeus i ens pregunten com veu l’acord el país. Intentem donar la informació que tenim. Un dels punts que hauríem de millorar és la comunicació de la negociació perquè la ciutadania i el teixit empresarial tingui tota la informació i després pugui decidir en referèndum. En l’àmbit de partit intentem que els nostres contactes ens puguin ajudar si sorgeix algun problema en la negociació.

Quins punts clau haurien de tenir l’acord d’associació?

L’acord serà el pal de paller d’Andorra durant el pròxim mig segle. Ens estem jugant molt i per això la negociació es fa a poc a poc. Pels andorrans serà un punt positiu que ens puguem moure per anar a treballar en el mercat europeu i se’ns consideri ciutadans europeus, com el que som. La gent té por perquè seran canvis importants, però si s’arriba a un acord satisfactori, serà una bona cosa pel país.