És habitual, i més en aquesta meravellosa ciutat plena de places i rebossant de sol, que ens preguntem com és que hi ha tantes terrasses i estiguin tan plenes si estem, encara, immersos en una crisi que ha comportat la pèrdua de drets, llocs de treball i propietats a molts i a d’altres, més afortunats, gran part de la seva capacitat adquisitiva. Doncs, la resposta rau en el fet que tant els afectats per aquest declivi econòmic com les noves generacions de joves que s’estan incorporant lentament i penosa al mercat laboral han arribat a la conclusió que no té sentit estalviar perqué s’ha perdut tota esperança d’estabilitat quant a ingressos.
La reforma laboral va fer que els contractes indefinits tinguessin d’estable únicament el seu propi nom i quedessin reduïts a paper mullat, acabant amb la certesa d’una seguretat laboral i econòmica a llarg termini. D’altra banda, la precarietat laboral, els minijobs, el treball en negre, l’economia submergida, la reducció de salaris i l’endeutament de la majoria de famílies suposa que les persones prescindeixin de l’estalvi, aquelles que encara tinguin certa capacitat per dur-lo a terme, i optin per regir la seva vida amb objectius a curt termini. Així, es prescindeix de fer grans plans pensant a molts anys vista, com es feia abans, i, com a molt, es pensa en el viatge a fer el proper estiu -qui pugui- i, en el millor dels casos, en canviar-se de cotxe, sempre i quan l’anterior hagi donat de sí tot el que podia. Aquesta situació comporta, alhora, la sensació de que, com que no s’ha d’estalviar per grans inversions, què millor que, en compensació a la frustració vital que això pot suposar, que poder gaudir amb la família, amics o coneguts d’una bona estona a l’aire lliure prenent una cervesa, un refresc o un gelat.
El mateix succeeix amb l’àmbit de la restauració en general, que es beneficia dels diners que abans solien anar a la guardiola de les famílies per a objectius més trascendents (l’entrada per a un pis, la compra d’una segona residència, els estudis dels fills en universitats privades, etc.) i que ara han passat a ser simplement utopies per al mateix tipus de famílies que 20 o 10 anys enrere sí s’ho podien permetre. Si a això li unim que formem part d’una cultura de carrer i de bar, que estem en una societat de consum i que, en els temps que corren, les noves tecnologies i l’hiperconnectivitat fan que poguem obtenir gairebé qualsevol cosa a l’instant, doncs se’ns presenta l’escenari perfecte per volcar-nos a viure el dia a dia, buscant estímuls immediats i constants on no existeix ni la soledat (la real) ni l’avorriment, omplint carrers de cadires, tauletes, parasols i tendals on tots acudim per sentir-nos vius i pensar que, passi el què passi demà, avui hem gaudit una bona estona que ningú no ens ho podrà treure.
NIL HIERRO
Vahusari Advocats (Rambla Nova 118-120 bxs. Tarragona)
Tel. 977 219 578 – www.vahusari.com
