La ciutat de Terrassa ja té a disposició l’estudi que quantifica les cobertes amb presència d’amiant que hi ha a tot al terme municipal i que una empresa externa ha realitzat aplicant les últimes tecnologies en teledetecció. Un pas més en l’eliminació d’aquest material tòxic que cal recordar que és una obligació que ve donada de la legislació de la UE, ja que estableix que els ajuntaments estan obligats a elaborar el seu propi cens i a retirar tot l’amiant abans de l’any 2032.
En aquesta direcció, Terrassa ha posat fil a l’agulla i aquesta passada tarda el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Xavier Cardona, ha presidit una reunió amb Josep Casas, director de l’Oficina de Transició Energètica de la CECOT; juntament amb Elisabet Planas, secretària de la Cambra de la Propietat; Vanessa Ballester, delegada al Vallès Occidental, i Sònia Castelló, vocal al Vallès Occidental del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica. En la reunió també hi ha participat una delegació de la junta de la FAVT i els serveis tècnics municipals d’Urbanisme, Obra pública, Patrimoni i Participació ciutadana.

El motiu d’aquesta trobada era molt clar: donar a conèixer el nou document del cens de l’amiant a Terrassa, a més del calendari de retirada en el que s’està treballant en aquests moments per tal de complir amb la legislació autonòmica, estatal i europea. El cens elaborat mostra uns resultats poc esperançadors, però lleugerament més optimistes que les prediccions que s’havien fet amb anterioritat: un 30% de les construccions privades i un 12% de les públiques de la ciutat contenen amiant, el que suposa que prop de 7.600 edificacions de Terrassa tenen aquest material tòxic en les seves estructures.
Cal afegir que el calendari de retirada en el que es treballa haurà de donar prioritat a aquells espais i edificis utilitzats per a la prestació de serveis públics, posant èmfasi en els col·lectius de més vulnerabilitat. El procés de retirada depèn del full de ruta que ha dissenyat la Generalitat a través del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya 2023-2032. Aquest pla compta a hores d’ara amb un avantprojecte de llei per la gestió i retirada de l’amiant, al qual el mateix ajuntament hi haurà de presentar les seves possibles al·legacions.
Amb la finalitat d’acompanyar i assessorar la ciutadania, l’Ajuntament té previst posar a disposició dels i les terrassenques un punt d’informació al carrer de Pantà 20, per tal de resoldre dubtes, aportar la informació pertinent i ajudar en el procés de tramitació administrativa. Així mateix, es podran fer arribar suggeriments a través de www.participa.terrassa.cat o la mateixa web de l’Ajuntament, on es podrà consultar el cens de l’amiant actualitzat i el calendari previst de retirada.
EL POTENCIAL NOCIU DE L’AMIANT
Sabem o hem sentit a dir que l’amiant és perjudicial per a la nostra salut. Ara bé, què cal saber i, el més important: com ens podem protegir?
Tal com indica el Pla Nacional, el potencial nociu del material es dona en el moment que m’ennigulem el residu o bé per la degradació d’aquest, a causa de l’alliberament de microfibres “que poden penetrar en el cos per les vies respiratòries i poden romandre en el tracte respiratori durant dècades”. Aquesta inhalació “pot provocar càncer de pulmó, laringe i ovari, i dues malalties causades exclusivament per la pols d’amiant: l’asbestosi (malaltia pulmonar crònica) i el mesotelioma maligne (un tipus de càncer a la capa prima que recobreix els pulmons).
Abans que coneguéssim la perillositat d’aquest material, el cert és que va ser àmpliament utilitzat, sobretot en el sector de la construcció i de la indústria entre els anys 1950 i 1990. Per aquest motiu, tot i que la prohibició de fabricar amb amiant es va fer efectiva el 2002 a Espanya la majoria de les ciutats presenten milers d’instal·lacions amb amiant.
No obstant això, és important recalcar que l’amiant només és nociu quan s’inhala la seva pols en el moment de manipular-lo. Per tant, la seva presència no té un impacte directe en la salut. Aquest fet, explica per què és imprescindible comptar amb una regulació i pla a seguir en el manteniment o retirada d’instal·lacions amb amiant.
Tot i que la seva nocivitat és evident, cal tenir present també que l’amiant presenta un risc mínim d’emissió de fibres a l’ambient si es troba en bon estat o no ha estat sotmès manipulacions indegudes. I, a més, la seva vida útil és de 30 a 50 anys, per la qual cosa, l’any 2030 el 85% del material amb amiant haurà superat la seva vida útil.