Montserrat Sendra: “RENFE: un risc per als estudiants universitaris baixpenedesencs”

    Darrerament, els trens han estat notícia pels dos accidents mortals que han tingut lloc en menys de mig any de diferència. Sovint també en sentim a parlar pels retards diaris dels combois o per l’incompliment en les inversions estatals (“lluvia de millones”, se’n recorden?).

    El mes passat vam conèixer, però, una notícia que va passar desapercebuda i que hauria de preocupar-nos moltíssim: les deficiències del transport públic causen un 10 % dels abandonaments universitaris de la Universitat Rovira i Virgili. Segons l’estudi fet per la mateixa institució, els mals horaris, les connexions ineficients i les poques freqüències del transport públic provoquen la fatiga dels estudiants tarragonins i acaben sent un motiu (segurament sumat a altres causes) d’abandonament dels estudis.

    I què passa al Baix Penedès? A falta de dades més precises, podem fer la hipòtesi que els universitaris baixpenedesencs poden decantar-se, principalment, per 3 àrees universitàries (seguint els criteris de proximitat): l’àrea de Tarragona (amb els diferents campus de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona, Reus, Tortosa, Vila-seca i Coma-ruga), l’àrea de Barcelona (on es concentren la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica i la Universitat Pompeu Fabra), o Bellaterra (on hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona). També poden anar a universitats privades o concertades, o també estudiar en línia (UOC), però aquests casos concentren segurament menys alumnes en comparació amb les universitats públiques.

    Així doncs, un estudiant que agafi un tren des del Vendrell en direcció a aquestes tres grans àrees, trigarà un mínim d’:

    – Entre 40 minuts i 1 hora 31 minuts per arribar a Tarragona

    – 1 hora 28 minuts per arribar a Plaça de Catalunya (Barcelona)

    – 1 hora 16 minuts per arribar a Bellaterra (fent transbord a Martorell)

    A aquests trajectes, cal sumar-hi el posterior desplaçament des de l’estació de tren fins a la facultat, que pot estar a dos carrers (en els casos de les facultats de Filologia, Matemàtiques i Història de la UB, al centre de Barcelona) o poden requerir agafar un altre mitjà de transport (un bus fins a la facultat desitjada, a la UAB; el metro fins a Mundet, de la UB; un altre bus fins a Sescelades, a Tarragona; per exemple).

    En els casos en què el temps de trajecte arriba a l’hora i mitja per viatge, anar i tornar representa més de tres hores diàries. I això comptant que tots els mitjans funcionin correctament, cosa que habitualment no passa. Aquesta situació s’agreuja, encara més, per als estudiants d’altres pobles de la comarca, que abans d’iniciar aquests trajectes han de desplaçar-se al Vendrell, Sant Vicenç de Calders, l’Arboç, Calafell, Segur de Calafell o Cunit per agafar el tren.

    L’alternativa és marxar a viure a la ciutat on s’estudia (Tarragona i voltants, Barcelona, o Bellaterra), però la situació immobiliària actual tampoc és fàcil: un estudi de Fotocasa ens explica que la mitjana del lloguer d’una habitació a Barcelona és de 508 euros mensuals, i la mitjana del lloguer d’una habitació a Catalunya és de 472 euros mensuals. Si a això hi sumem les despeses pròpies de l’habitatge (llum, aigua, gas, internet) i les despeses de manutenció, és possible que sigui pràcticament impossible viure per sota dels 800 euros mensuals de despesa. A aquesta xifra, cal sumar-hi també la matrícula universitària i les despeses pròpies de la carrera (llibres, fotocòpies, material escolar…). Una suma mensual que molts estudiants i moltes famílies no poden permetre’s ni de lluny.

    Una altra alternativa és evitar el transport públic i agafar el transport privat: el cotxe. Aquesta opció, però, tampoc és barata: si sumem peatges, gasolina i els costos dels pàrquings, la xifra diària també pot ser molt elevada, a més de la contaminació produïda i de la imprevisibilitat del trànsit (cues en hora punta, accidents…).

    Fa unes setmanes es va presentar el Pacte del Penedès Marítim per fer un front comú contra els greuges històrics de mobilitat de tot el Penedès. La iniciativa és bona i esperem que obtingui resultats aviat, però cal ser conscients que el Baix Penedès, a diferència de l’Alt Penedès i el Garraf, té encara pitjors condicions de transport. Aconseguir un augment de les freqüències de pas, una reducció dels temps de trajecte, una baixada de tarifes i una connexió dels diferents transports de manera eficient haurien de ser una prioritat. Les millores, a més, no només repercutirien en aquest grup, sinó que també beneficiarien qualsevol persona que necessiti desplaçar-se per treballar.

    Atendre les necessitats de mobilitat de col·lectiu universitari hauria de ser una prioritat de l’administració i de tots els sectors socials que hi puguin estar implicats (sindicats, AMPAs, agrupacions empresarials). Les últimes dades disponibles de l’IDESCAT, ens indiquen que l’any 2011 hi havia un total de 3.072 estudiants universitaris al Baix Penedès. Si bé estem parlant d’un percentatge petit de població en comparació amb tota la població de la comarca, es tracta d’un col·lectiu clau per al futur de tots els pobles que la integren: els joves formats que el dia de demà han de liderar la transformació econòmica i social de tots els àmbits productius. Un col·lectiu que normalment no té veu als mitjans (mirin, si no, la mitjana d’edat dels opinadors de la premsa), i un problema que (a diferència d’altres drames socials com els desnonaments) no ocupa portades ni surt enlloc. Un a un, jove a jove, poden anar abandonant els estudis i l’únic que tindrem és un percentatge d’abandonament al cap d’uns cursos; és ben bé un fenomen invisible per a la societat. Les petites depressions personals, les il·lusions i trajectòries frustrades, esdevenen casos aïllats i silenciosos que fan que el problema sembli que no existeixi, però sí, és real i s’hauria de solucionar.