Mollerussa busca situar-se com un municipi de referència a Catalunya durant els pròxims anys. La lluita per un aire net, l’activació de l’oci o l’arribada d’equipaments indispensables per a la ciutadania són algunes de les potes de l’horitzó 2025 que ha plantejat l’Ajuntament. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, parla d’aquests plans de futur per al municipi en aquesta entrevista a La Ciutat.
La pandèmia va modificar els plans de molts Ajuntaments. A més, Mollerussa tenia un romanent negatiu. Com ho vau gestionar?
Encarem el mandat del 2019 havent fet el pla d’inversió més potent en els últims 20 anys: pla de barri, la vianització del centre, una escola nova, l’adequació d’un espai pel moviment escolta. Com en tots els plans d’inversió, vam tindre algunes desviacions (consensuades per tot el ple municipal). Tanquem 2019 amb un romanent negatiu de 600.000 euros, que és recuperable en un any normal. El que va fer la pandèmia va ser que tot saltés pels aires. Dit això, Mollerussa no té un problema ni de deute i tampoc de liquiditat, fruit del treball de l’últim any i mig. La dificultat que tenim ara és que amb la nova llei de contractes s’ha complicat i alenteix el procés de pagar al dia.
Durant la pandèmia vam poder fer línies d’ajuts econòmics a comerços, un pla de reactivació econòmica amb un procés participatiu, articular una xarxa de voluntariat i de nous empresaris. Ara que torna a haver-hi aquesta llum a l’horitzó, estem preparats per competir. Arribem en aquest punt de mandat, molt optimistes.
Com hauria de ser aquest tercer mandat amb l’horitzó 2025 que ha plantejat?
L’objectiu del primer mandat era posar Mollerussa al dia, al segon va ser el salt que Mollerussa es mereix i aquest tercer havia de servir per consolidar el pla d’inversió i situar-nos en el mapa català per captar inversions de fora i projectes. És a dir, hi haurà un abans i després d’aquest mandat perquè solucionem temes del dia a dia i de posicionament estratègic.
En què es concreta?
A l’horitzó 2025 conflueixen diversos vectors. El primer és una obra històrica pendent. Hem arribat a un acord amb Adif per eliminar els dos passos a nivell i projectar un pas subterrani a l’alçada del consell comarcal, combinat amb un pas soterrat per bicicletes i vianants. Paral·lel a això, projectem un pont elevat per generar una anella que permeti que tot el que és la Nacional 2 fins a l’autovia sigui un rectangle en el qual reduïm les emissions de Co2 a la ciutat. El pla de mobilitat és molt potent i ens ha de portar la definició del nou carril de bicicleta.
A nivell industrial, s’està redactant l’ajut al projecte d’un nou polígon industrial de 15 hectàrees. En aquest mateix mandat, construirem la nova àrea bàsica policial on tindrem la segona galeria de tir més gran de Catalunya i la concentració de tot el que és la investigació. Actualment, estem presentant també a la Generalitat l’ampliació del CAP.
En la pota social, tenim un grup de promotors de la comarca que faran una nova residència per la gent gran al voltant d’una illa social i assistencial. També transformarem el parc municipal amb uns paràmetres moderns que combini els usos firals, lúdics i d’oci. D’altra banda, renovem el pla d’usos per acollir competicions de caràcter internacional al complex brutal del Parc de la Serra. Tot es combina amb una modificació urbanística per construir una nova escola de música i un auditori a cost zero. A més, una obra de referència simbòlica és el canvi de tota la pell de la façana del Marcat de l’Amistat.
Com visualitza la mobilitat de la gent de Mollerussa?
Tenim un terme municipal molt compacte i pots anar a peu a molts llocs. Hem fet un treball de vianalització del centre de la ciutat, reduint 50 tones d’emissió a l’any. Quan fem el pla de mobilitat ho fem perquè Mollerussa té milers de persones que venen a estudiar i treballar. Un cop ets a Mollerussa, et pots moure a peu. La intenció és que tinguem una bona freqüència de transport públic perquè la gent no hagi de venir amb vehicle. Això passa per la revisió del traspàs de la línia R12 de trens i combinar-ho amb el bus.
Quin projecte planteja l’Ajuntament per reactivar l’oci al municipi?
Recuperar l’oci és important, però l’Ajuntament no pot fer discoteques ni pubs. Mollerussa està en un moment de renaixença cultural i musical potent amb moltes entitats i grups de música que treuen nous discs. Hem de canalitzar-ho amb activitats i festivals. Hem de generar aquest mix i fer de Mollerussa un bon lloc per emprendre negocis en l’àmbit de la música i de l’oci. Si ho aconseguim, evitarem fugues cap a Lleida.
Com s’impulsa l’oci nocturn quan no tens la capacitat per fer-ho?
Posant al servei de tercers espais per la música. Tenim pavellons firals que, si algú vol programar un concert al mes, té l’espai per poder-ho fer. El model d’oci ha canviat. Ja no s’obren locals estables i amb la pandèmia s’ha accentuat. Hem de facilitar que aquell que vulgui fer activitats a Mollerussa tingui l’espai i l’ecosistema per fer-ho possible. Tenim el festival de música electrònica del Parc de la Serra, que aquest estiu es torna a celebrar, el Teatre de l’Amistat, pavellons firals i carrers i places per acollir aquesta activitat. Prioritzo una ciutat viva que generi activitat sociolúdica.
Aquesta reactivació al final també repercuteix en tots els sectors del municipi.
Aquest 2021 a la zona centre hem tingut més obertures d’establiments que tancaments. Des que vam vianalitzar tot el centre de la ciutat, canviant el mix social i comercial, hem aconseguit canviar-hi la demografia. Ara més del 50% és menor de 45 anys. Amb la transformació del centre els inversors privats han rehabilitat edificis, que s’estan venent i llogant tots. Això és la punta de llança de la Mollerussa dels propers anys.
Quins projectes planteja Mollerussa per la recollida de residus? Un canvi al porta a porta?
Estem en una concessió i plantejar un canvi de sistema seria fer trampes al solitari. Volem millorar la recollida selectiva, però el cànon que ens aplica l’abocador és més gran que la millora en sí. El rebuig és la fracció que menys hauria d’haver i és la que pitjor fem. Per tant, s’ha de fer un canvi radical.
Hem presentat una subvenció per aplicar un sistema de tancaments als contenidors, que s’obren amb targeta. Amb això creem comunitats d’usuaris per zones i podem fer una fiscalitat asimètrica. Aquelles persones que fan bé la recollida se’ls podrà baixar la taxa i qui ho fa malament se’ls avisarà que han de millorar perquè no se’ls hi pugi. La gent ha de poder tirar la brossa 24 hores al dia 365 dies a l’any. Hem de buscar sistemes flexibles que permetin que cadascú, independentment de la seva vida, pugui fer-ho i amb el porta a porta no és possible. Vull posar les persones al centre i no les persones a costa del sistema.
De cara també a la transició ecològica, la descarbonització és un tema crucial. Què fa l’Ajuntament per aconseguir-ho?
En la lògica de la infraestructura també apliquem l’element de la descarbonització. Al final, no només es valorarà si una ciutat té bons CAPs o escoles, també si hi ha una bona qualitat de l’aire i poca contaminació acústica. En els Fons Next Generation prioritzem els que més impacte tenen en la gent: pavellons firals, l’enllumenat de la pista d’atletisme o el camp de futbol, els carrils bicis… Els fons tenen un problema, que t’obliguen a tenir uns períodes de presentació i d’adjudicació molt tancats. Ens podríem trobar que no es puguin fer i els perdem. Per això, som molt curosos per presentar-nos només als projectes que sabem que puguem executar.
Per què vol que recordin aquest mandat?
Pel creixement i l’ambició. Malgrat les dificultats, Mollerussa creix i es transforma. En aquest mandat haurem millorat la qualitat de vida de la gent amb projectes històrics que seran un abans i un després. Per tant, és un mandat que, si surten bé les coses, serà molt disruptiu.
