Lleida ha retut homenatge als seus ciutadans, que van ser deportats als camps de concentració nazi, amb un acte que va tenir lloc ahir a la tarda tarda i que va consistir en la col·locació d’una llamborda al carrer Joan Baiget, 1, on va viure Miquel Sol Torres. Aquesta és només la primera de les onze llambordes del Projecte Stolpersteine, que hi ha previst col·locar enguany a la ciutat, davant de l’últim domicili conegut on van viure les persones que van morir o ser empresonats en els camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial.
L’acte, que ha estat conduit pel tinent d’alcalde Joan Gómez, ha comptat amb la participació de la directora general de la Memòria Democràtica de la Generalitat, Gemma Domènech, i els representants del Centre Excursionista i del Comitè Internacional de Mauthausen, Joan Ramon Segura i Josep San Martín, respectivament. El tinent d’alcalde ha posat de manifest la necessitat d’homenatges com aquest per no oblidar la història i no repetir els mateixos errors.
La Paeria, que està treballant entorn el foment de la Pau i la recuperació de la Memòria Democràtica, a fi de sensibilitzar la ciutadania vers la Cultura de la Pau i el respecte als Drets Humans, va firmar l’any passat un conveni de col·laboració amb l’Amical de Mauthausen i el Centre Excursionista per desenvolupar el Projecte Stolpersteine, mitjançant el qual es pogués retre homenatge a les persones de Lleida deportades als camps de concentració.
Des de l’Ajuntament es va iniciar tot un procés d’investigació per determinar i verificar quines persones de la ciutat podrien entrar en el projecte de les llambordes Stolpersteine. Al final, després de tot un procés de consulta en diversos arxius, es va determinar que hi ha uns 45 lleidatans i lleidatanes que podien tenir la seva llamborda als carrers de la ciutat. Una vegada recollida aquesta informació, va ser tramesa al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya que actua com intermediària amb l’artista Gunter Demnig a Alemanya.
Donada la gran quantitat de demanda de llambordes que s’ha produït en els darrers temps, ha estat impossible aconseguir-les totes enguany i, al final, han atorgat 11 unitats a Lleida. Les 10 que avui no s’han instal·lat ho seran durant el 2019 en altres jornades a determinar, malgrat que mentrestant restaran exposades a la planta baixa de la Paeria.
El Projecte Stolperteine
L’artista alemany Gunter Demnig és el creador del projecte llambordes Stolpersteine. El va desenvolupar als anys 90 per retornar, de manera simbòlica, el nom i els cognoms de les diverses víctimes del nazisme deportades als camps de concentració que van patir una total deshumanització en convertir-se en simples números d’identificació.
Les llambordes Stolpersteine són col·locades davant de l’últim domicili conegut on va viure la persona deportada, perquè els vianants, en ensopegar amb elles, puguin llegir el text escrit damunt la planxa de bronze que conté algunes dades i dates de qui està dedicada. Aquest fet d’inclinar-se per llegir és un senyal de respecte cap a les víctimes. La primera llamborda es va col·locar l’any 1995 a la ciutat alemanya de Colònia i en l’actualitat ja se n’han instal·lat unes 70.000 a tota Europa i Amèrica Llatina.
Els onze lleidatans
La llamborda escollida per ser col·locada avui ha estat la de Miquel Sol Torres, nascut a Lleida el dia 5 d’octubre de 1897. Miquel Sol va ser mestre republicà i va desenvolupar el càrrec de director administratiu de la Casa de la Beneficència de Lleida durant la República. Es va exiliar a França i va entrar a formar part de la xarxa Ponzán, que ajudava a fugitius dels nazis a passar a Espanya. L’any 1942 va ser detingut i després de passar per diversos centres de detenció és traslladat al camp de Buchenwald (Alemanya). Seria assassinat el dia 25 d’abril de 1945, pocs dies abans de l’alliberació del camp pels aliats.
Les altres 10 llambordes que es col·locaran a Lleida estan dedicades a Ramon Alandí Qui, deportat a Ravensbrück, Peret Barbaroja Sala (Mauthausen-Dachau), Josep Casas Ezequiel (Mauthausen-Dachau), Enric Curià Garius (Mauthausen-Dachau), Josep Estrada Fabregat (Mauthausen-Dachau), Domènec Miñano Lozano (Mauthausen-Hartheim), Josep Pach Roselló (Buchenwald), Pau Pinós Abad (Mauthausen), Manolo San Martín Santamaría (Mauthausen) i Josep Teixidó Badia ((Mauthausen-Gusen).
Durant l’acte també han participat dos alumnes de l’Institut Guindàvols, que han llegit una carta de Margarida Sol, la filla de Sol Torres, en la qual fa una semblança de qui va ser el seu pare.
