L’Hospital Vall d’Hebron és pioner a Catalunya amb un nou tractament “menys invasor” per l’apnea del somni

    El centre preveu atendre fins a 80 pacients aquest 2018 amb la nova cirurgia robòtica

    L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és el primer centre català i un dels pioners de l’Estat en tractar el Síndrome de l’Apnea Obstructiva del Somni amb una nova cirurgia robòtica. Des de juliol, el servei d’otorrinolaringologia de l’hospital ha atès amb èxit a set pacients que patien apnees mentre dormien com a conseqüència de l’obstrucció de la via aèria superior per l’excés teixit limfoide, mocós o muscular. La intervenció s’ha fet amb el tecnologia robòtica ‘Da Vinci’ i ha permès fer una cirurgia menys invasora amb menor temps d’ingrés pel pacient, millor capacitat de recuperació i més facilitat pels professionals en poder veure l’estructura anatòmica de forma tridimensional. L’hospital preveu atendre aquest any entre 60 i 80 pacients amb aquesta patologia.
    Segons ha explicat el cap del servei d’otorrinolaringologia de l’Hospital Vall d’Hebron, el doctor Juan Lorente, la nova tècnica suposa un “pas endavant” perquè la seva aplicació assegura al cirurgià una “millor visió” de la zona que cal intervenir i més llibertat de manipulació.

    La hipofaringe, la part més inferior de la faringe, i la base de la llengua són dos components anatòmics d’obstrucció importants en aquesta patologia. La utilització del Sistema ‘Da Vinci’ per a la resecció de part d’aquestes estructures, de difícil accés per via convencional, permet un abordatge mínimament invasiu, sense traqueostomia, i, a la vegada, reduir el temps d’intervenció en uns 100 minuts. En aquest sentit el doctor ha situat en un 70% dels casos l’èxit de la intervenció perquè “hi pot haver” una part de les obstruccions que s’hagin produït en altres zones de la tractada.

    En qualsevol cas, Lorente ha dit que fer una dieta equilibrada és bàsic per tractar el Síndrome de l’Apnea del Son perquè el greix es “concentra” i obstaculitza les vies superiors, convertint-se en la causa del problema. De fet, ha situat l’obesitat com un dels factors més importants de la patologia.

    Lorente també ha recordat que no sempre que una persona ronca mentre dorm significa que pateixi aquesta malaltia. “El roncador social només molesta al seu entorn però quan es comencen a fer apnees es poden generar problemes cardiovasculars amb major possibilitat d’infart de miocardi, patologies neurològiques, hipertensió, diabetis i risc d’accidents laborals i de trànsit”, ha detallat. Així doncs, el cirurgià ha aclarit que només cal “preocupar-se” quan el pacient comença a fer apnees mentre dorm. “Ens comencem a preocupar quan una persona fa entre 10 i 15 apnees per hora tot i que sempre dependrà de la saturació d’oxigen a la sang”, ha concretat.

    Precisament, el perfil de pacients que arriben al centre hospitalari derivats d’ambulatoris són persones que arriben de la mà de familiars perquè mentre dormen ronquen i fan apnees. “Quan les persones en algun moment mentre dormen deixen de respirar, la família s’espanta”, ha explicat. També hi ha casos de pacients que visiten el metge després de tenir molta tendència a la somnolència a la feina o durant la conducció.

    Un dels pacients que ha passat per la intervenció, Jordi Moya, ha celebrat que actualment ja no té problemes respiratoris i que, per exemple, ara pot empassar millor el menjar. Segons ha indicat en roda de premsa, va decidir anar al metge perquè a la nit no podia “descansar bé” i notava que no respirava correctament. “Em despertava a la mitjanit i no descansava bé”, ha declarat Moya.

    Segons detalla l’Hospital de la Vall d’Hebron, l’apnea obstructiva del son o SAOS és un problema de salut cada vegada més freqüent arreu del món. Consisteix a la interrupció recurrent completa, apnea, o parcial, hipopnea, del flux aeri durant la nit. Té una prevalença entre el 4 i el 6% dels homes i entre el 2 i el 4% de les dones. Es calcula que a l’Estat hi ha entre 1.200.000 i 2.150.000 persones afectades, de les quals només s’ha diagnosticat i tractat entre el 5 i el 9%.

    Aquesta patologia provoca una disminució anormal de la pressió parcial d’oxigen a la sang de les artèries, excitació repetida i posterior somnolència diürna excessiva. El principal tractament que es fa en l’actualitat és una “màscara” que genera pressió d’aire continuada sobre la via aèria (CPAP), amb la qual es redueix el risc de desenvolupar seqüeles cardiovasculars i neurològiques greus. Però la taxa d’adherència dels pacients al tractament es mou entre el 50% i el 70%.

    El Campus Vall d’Hebron és el primer centre de l’Estat que va comptar amb dos quiròfans equipats amb la tecnologia robòtica ‘Da Vinci’ per al seu ús clínic. Un d’ells està situat a l’Hospital Maternoinfantil i l’altre al nou bloc quirúrgic, inaugurat el mes de setembre del 2016.