La besnéta de Joan Riudor Grífols, Noemí Riudor, ha fet lliurament a l’Arxiu Municipal de Lleida del fons empresarial de la serradora que va fundar el seu avantpassat el 1933, un dels pocs llegats empresarials de les Terres de Ponent dipositats en aquests tipus d’equipaments culturals per la seva conservació i estudi.
Noemí Riudor, en nom de la família, i el secretari general de la Paeria han signat aquesta setmana el document de donació d’un llegat que ara queda en mans dels i les tècniques de l’arxiu, i que consta principalment de dietaris, correspondència, llibres de contes i factures.
El Fons Serradora Joan Riudor Grífols és un fons comercial o d’empresa, que conté la documentació produïda per la serradora en l’exercici de la seva activitat, des del moment de la seva fundació el 1933 fins al seu tancament l’any 1967, i esdevé un important testimoni de l’acció d’una empresa local sobre el territori que l’envolta.
L’activitat de la serradora de Joan Riudor Grífols s’inicià l’any 1933, proveint de fusta per a la construcció de capses i palets a indústries, majoritàriament del llevant peninsular i servint, també, part de la seva producció a les necessitats de clients locals.
Per poder proveir-se de matèria primera, anualment, els propietaris es traslladaven fins a diverses localitats dels Pirineus per assistir a les subhastes de fusta que es realitzaven en poblacions del Pallars Sobirà i de l’Alt Urgell, on adquirien el material necessari per a la producció de tot un any. Els troncs adquirits eren traslladats fins a Lleida amb camió, i un cop a la ciutat eren emmagatzemats en uns solars contigus a la serradora, ubicada on actualment està l’edifici del c/ Pallars, n. 15, i els terrenys annexos arribaven fins on ara hi ha l’av. Prat de la Riba.
Durant els anys de la Guerra Civil la seva activitat va caure considerablement. Però a partir de 1939, la serradora va anar reprenent, de manera progressiva, la seva activitat, centrant-se principalment en la provisió de material necessari per a la reconstrucció del malmès país. La fusta esdevingué, en aquell moment, un producte de primera demanda per al sector de la construcció; sobretot per a la fabricació de bastides, bigues, teulades, etc.
Aquest fons pren especial rellevància perquè és un dels pocs testimonis de fons empresarials de les terres de Ponent que han estat dipositats en arxius per al seu estudi i conservació. Recordem que tradicionalment el territori lleidatà ha fonamentat la seva economia en l’agricultura i el comerç, on al llarg dels segles la indústria ha tingut una escassa presència. I, per això, pren rellevància l’ingrés de documentació d’aquestes característiques a l’Arxiu de la Ciutat.
Els fons privats són una via molt directa per donar a conèixer en primera persona la vida i les activitats dels ciutadans. Els documents creats en un context quotidià prenen una gran significació perquè permeten entendre, valorar i contextualitzar el perquè de les accions humanes.
Fruit d’un acte de generositat dels ciutadans aquestes donacions possibiliten ampliar el concepte d’Arxiu Municipal a Arxiu de la Ciutat.
És per això que des de l’arxiu Municipal s’aprofita l’avinentesa per fer una crida a totes aquelles persones de Lleida que conservin documentació familiar i que preocupats pel seu futur volen que perduri en el temps. D’aquesta manera podrà ser estudiada i posada a l’abast de la ciutadania per al seu coneixement. Els interessats es poden posar en contacte amb l’Arxiu Municipal de Lleida a través del correu [email protected].
