Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

La reducció d’arrossars inundats fa caure població d’ocells aquàtics hivernants

Avatar photo
La població hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre ha estat un 20% inferior a la mitjana de l’última dècada. Tot i que les fluctuacions anuals del cens van molt lligades a les condicions meteorològiques de l’hivern a Europa, els tècnics del Parc Natural del Delta de l’Ebre han atribuït la reducció del nombre d’aus hivernants d’enguany a la pèrdua de superfície inundada per la dessecació d’arrossars i a l’ús, en molts casos, d’aigua salada en aquest procés (acció que forma part del pla de lluita contra la plaga del caragol maçana). “L’assecament dels camps provoquen canvis de comportament. Quan s’eixugaven a l’hemidelta nord, els animals es desplaçaven al sud però enguany ha estat generalitzat perquè s’han perdut les ajudes de les mesures agroambientals i molts agricultors, tenint o no problemes amb el caragol maçana, no han inundat”, ha explicat el tècnic Antoni Curcó. En concret, la superfície d’arrossars inundada en els dos darrers hiverns ha minvat fins al 15%-45% quan es feia en un 50-60%, en els hiverns de 2011 i 2012.
Els grups d’ocells que han sofert més la davallada han estat els ardeids, els cabussons i els anàtids, tot i que per espècies la resposta ha estat molt desigual. La pèrdua de superfície inundada per la dessecació d’arrossars ha afectat sobretot les aus que depenen més de les aigües dolces somes però a la resta de zones humides catalanes també s’ha notat una minva en el nombre d’aus per causa, bàsicament, de la meteorologia.

Com ha explicat el tècnic Antoni Curcó, els canvis detectats amb l’augment de l’assecament hivernal dels arrossars degut a que no s’han inclòs ajuts per a les mesures agroambientals en el darrer Programa de Desenvolupament Rural (2014-2020), juntament amb l’alternança de períodes d’inundació entre aigua marina i dolça per combatre el cargol maçana, han comportat la pèrdua de la capacitat d’acollida que ha patit el delta de l’Ebre en aquests anys.

La superfície inundada d’arrossars ha minvat fins al 15-45% i ha repercutit negativament sobre el conjunt de l’avifauna aquàtica, amb entre un 10% i un 20% de disminució de la població, sobretot d’aquelles espècies més dependents d’aquests tipus d’hàbitat.

El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), que quantifica anualment el nombre d’ocells aquàtics que hivernen en més 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica.
Les dades obtingudes permeten conèixer, a escala global, l’estat de conservació d’aquestes espècies. Al delta de l’Ebre, aquest cens s’ha fet entre gener i començaments de febrer, gràcies a la participació de 27 observadors, entre tècnics del parc natural, agents del Cos d’Agents Rurals i voluntaris. Les condicions meteorològiques, particularment desfavorables en aquest gener, han fet que la durada del cens s’allargués més enllà del període habitual.

Un centenar d’espècies
Aquest hivern, en concret, s’han comptabilitzat al delta de l’Ebre 208.785 ocells aquàtics, corresponents a 97 espècies diferents. El grup més nombrós ha estat el dels anàtids (76.527 exemplars, 36,7% dels efectius). Aquest grup, després d’uns decennis amb valors molt elevats, ha patit una davallada del 40% en relació al període de referència (2006 – 2015). Les espècies més nombroses, totes elles dependents dels arrossars com a zones d’alimentació, han patit disminucions molt significatives: l’ànec cullerot (Anas clypeata) (-61%), el xarxet comú (A. crecca) (-45%) i l’ànec collverd (A. platyrhynchos) (-32%). En canvi, altres anàtids propis del medi marí com, per exemple, l’ànec negre (Melanitta nigra) i l’ànec fosc (M. fusca), han presentat variacions positives (+19 i +46%, respectivament). La fotja vulgar (Fulica atra), per la seva banda, amb 34.546 exemplars, ha presentat un valor (+7%) molt proper a la mitjana de referència.

Els limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics millor representat, amb 70.541 exemplars (33,8% del total). En termes globals, la població d’aquest hivern ha mostrat un valor molt similar al dels nivells de referència (+1%). Malgrat tot, una anàlisi més detallada mostra que les espècies més íntimament associades als arrossars inundats han patit davallades significatives: batallaire (Philomachus pugnax) -49%, valona (Tringa valona) -46%, fredeluga (Vanellus vanellus) -29%. Els ocells més dependents dels aiguamolls naturals no han presentat variacions significatives o, fins i tot, han augmentat , com el territ tresdits (Calidris alba) +7%, bec d’alena (Recurvirostra avosetta) +33%, tètol cuabarrat (Limosa lapponica) +50%. La població d’ardeids també ha sofert un descens significatiu, d’un 53% per sota del nivell de referència, i ha afectat algunes de les espècies més abundants a l’hivern: martinet blanc (Egretta garzetta) -86%, esplugabous (Bubulcus ibis) -58% i bernat pescaire (Ardea cinerea) -53%.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Detenen a un veí de Balaguer pel robatori de 221 teules velles a Ciutadilla

Notícia següent

El Celler de Can Roca passa a ser el tercer millor restaurant del món

Notícies relacionades