L’OpenInternacional d’Escacs de Torredembarra arriba a la seva 19a edició. En primer lloc, l’enhorabona. Què ha calgut fer per arribar fins aquí?
Hi ha molta perseverança, treball en equip durant tot l’any i molta constància. Aquestes són les claus perquè l’Open tiri endavant perquè a la gent li agradi i també repeteixi.
Quina ha estat l’evolució d’aquesta competició?
L’Open ha anat creixent. El primer any, 1998, la primera edició es va fer sense homologar. Va ser llavors quan vam veure el potencial del torneig i ens vam llançar perquè fos homologat i federat. L’any 1999 ja vam aconseguir entre 40 i 50 jugadors, ha anat creixent i en tres edicions –inclosa la d’enguany- ja superen els 100 jugadors.
Quins són els orígens de l’Open Internacional d’Escacs de Torredembarra?
Véiem que altres clubs d’escacs de la província de Tarragona i de Catalunya tenien ressò internacional i ens vam preguntar per què no ho intentàvem. En un principi, com a primer lloc ho vam fer en un bar musical, el bar NO SE ja que durant el dia no tenia activitat. El seu propietari, en Silvestre Morros, és soci del club d’escacs i li agraden i va dir de muntar-ho aquí. En les properes edicions se’ns va quedar petit i ho vam fer al Casal Municipal. Des de l’any 2009 ja ho fem al Pavelló Esportiu de Torredembarra.
Quins reptes heu tingut enguany? I novetats?
Que hi hagués una bona organització i que la gent estigués còmoda. Aquest any la novetat ha estat que si fins ara retransmetíem 5 partides per Internet, però ara ja hem passat a 10 partides.
De cara l’any vinent, el nostre repte és consolidar aquets 100 jugadors que hi participen i mantenir-ho. L’any 2018 serà el 20è aniversari i volem que sigui especial i treballar-hi conjuntament amb la Regidoria d’Esports per preparar tot un seguit d’activitats. Hem vist com molts opens de la província –com el de Tarragona, el de Salou o el de l’Hospitalet de l’Infant -, queien pel camí i ens hem quedat com l’únic open d’escacs clàssics, de ritme normal de la província que continua en peu. Per tant, arribar als 20 anys és una fita important i s’ha de celebrar.
Segurament que 19 anys han escrit moltes anècdotes al tauler de joc. Quines destacaria?
Durant diversos anys, hi ha participat un jugador búlgar, molt jove, que es deia Kiprian Bervatov i que al final vam descobrir que era cosí germà del jugador de futbol Dimitar Bervatov, del Manchester United. Alguns mitjans es van interessar més per l’Open perquè jugava el cosí de Bervatov que no tant per les estadístiques. Després també, com a anècdota, mencionar que una vegada un jugador enmig d’una partida a l’Open es va morir per un atac de cor i va ser un moment molt complicat. Aquest any com a anècdota, tenim un jugador de 91 anys, en Joan Mercè i li farem un reconeixement especial.
Hi ha una edat límit per inscriure’s a la competició?
Mentre el jugador sàpiga jugar a escacs i estigui federat, tingui la fitxa federativa i en vigor, i pot apuntar perfectament la partida, pot inscriure’s perfectament a l’Open. Per tant, no hi ha edat límit ni màxima per jugar-hi. Tenim jugadors de 10, 11 anys i també jugadors de 80 anys.
Quines dificultats s’han trobat a l’hora d’organitzar l’Open Internacional d’Escacs?
La bàsica és el tema pressupostari. Muntar un torneig d’aquesta envergadura necessita pressupost i són mínim 6.000 €. Per un club modest com el nostre, es requereix tenir el suport de l’Ajuntament, de la Federació… I tenir suport de les institucions per tirar-ho endavant. Tot i que Torredembarra –com ja és conegut- té molts canvis polítics i hem conegut molts regidors d’esports, no ens podem queixar perquè sempre, tot i els colors diferents, ens han donat suport. És complicat tenir-ho tot lligat: el pagament de les subvencions arriba tard, hem de tenir arbitratge homologat, la transmissió dels partits…
Quin perfil d’inscrits hi ha (torrencs, Baix Gaià, àmbit català o internacional…)?
En el tema de les transmissions per Internet de l’Open, hem arribat a veure que hi ha gent que des del Japó o Sud-amèrica ens segueixen. El fet que hi participin jugadors internacionals és un factor clau perquè ens segueixin des de l’altra punta del món.
El perfil d’inscrits de l’Open, són de jugadors molt diferents: tenim professionals o semi professionals, d’origen internacional –d’Ucraïna, Suïssa, França, Colòmbia-. Han passat jugadors d’Equador, de Rússia, Lituània, Bulgària, Àfrica… A l’Open Internacional de Torredembarra han passat jugadors de tot el món i això dóna espectacularitat al torneig. També hi participen jugadors de la província, de Torredembarra, però tenim també una part important dels jugadors que provenen de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, també alguns del País Basc, de l’Aragó, de la Rioja.
Són persones aficionades dels escacs que aprofiten per combinar l’estada a la platja i participar a l’Open i així gaudeixen de les vacances. El factor platja és un potencial i un diferencial respecte altres competicions per reclamar jugadors al nostre Open.
Quina és la seva relació amb els escacs? Què signifiquen per a vostè?
Es recomana que l’edat ideal per iniciar-se serien els 7 o 8 anys. Jo tenia uns 13 o 14 anys i m’hi vaig aficionar i arriba el moment que t’impliques amb el club. Jo vaig ser president del Club d’Escacs de Torredembarra i mai he deixat de tenir relació amb el món dels escacs i sobretot ara, que hi continuo el vincle i sóc el director del torneig.
Quina anècdota s’emporta del món dels escacs?
Hi ha partides que sembla que estiguis perdut i que acabes remuntant i guanyant. I també passa al revés, quan estàs confiat de la partida, pots perdre. Et demostra que els escacs són un reflex de la vida: que és una lluita i que t’has d’esforçar per guanyar. I que hi ha moments que et penses que està tot perdut, lluites, ho pots aconseguir i pots guanyar.
Quin paper ha jugat Internet als escacs?
En els escacs hi ha un factor molt important: la preparació és bàsica. El talent és important, però avui dia, els escacs han canviat molt amb la irrupció de la tecnologia, de la informàtica. Hi ha bases de dades, programes de suport. Per exemple, jugues a l’Open de Torredembarra i aquest vespre hi ha penjat a Internet contra qui jugues demà i tu pots saber, a través de bases de dades com és el seu joc.
Et pots preparar la partida; això fa que hi hagi més preparació i no tanta improvisació ni tampoc juga el factor sorpresa tal i com succeïa abans. El talent pot quedar tapat per la preparació. Els nois joves estan molt preparats: abans et feia por jugar amb un veterà que tenia experiència i ara passa tot el contrari.
El món dels escacs està dominat majoritàriament pel sexe masculí?
Potser cada vegada hi ha més dones, però si mires l’estadística del torneig de Torredembarra hi ha 5 dones i 98 homes. Continua havent-hi un desequilibri. Tot i que des de la Federació catalana s’impulsin els escacs femenins, costa. Al torneig, tenim una jugadora que és el segon any que hi juga, Maria Eizaguerri, aragonesa. És la jugadora d’escacs a l’Estat amb més projecció de futur. Ella ens demostra que també hi ha jugadores importants que són dones, tot i que els escacs siguin un esport molt masculí.
Quins són els pilars d’un bon jugador d’escacs respecte l’actitud i mentalitat per jugar-hi?
El treball és bàsic, no seràs un bon jugador d’escacs si no hi dediques hores d’entrenament i de mirar altres partides de jugadors. També hi juga el talent, El tercer pilar seria fortalesa psicològica. És un joc que es juga sol, no tens el suport de l’equip perquè la partida la jugues tu sol. Perdràs moltes partides i hauràs d’assumir que hauràs perdut, que hauràs fallat i t’has de tornar a aixecar.
