Balaguer encara un últim any de mandat ple de projectes que culminaran després d’un període marcat per la pandèmia. Entre els reptes de la Paeria, també destaquen el de crear un municipi atractiu per viure-hi i amb una activitat econòmica potent que irradiï a tota la comarca. El seu Paer en Cap, Jordi Ignasi Vidal, desgrana la situació de la capital de la Noguera en aquesta entrevista a La Ciutat.
Balaguer ha sigut capital del bàsquet el 2020 i 2021, i aquest any és capital de la sardana. Què aporten aquests esdeveniments?
Les ciutats d’interior, que no tenen molts hotels i costa, han de buscar el seu forat de promoció i repercussió. Amb aquests espais dones a conèixer la ciutat perquè la gent torni i perquè és més fàcil que pensin en Balaguer si han de venir a viure a Ponent. Amb el bàsquet va venir molta gent i la Federació Catalana es va ficar molt a tiro amb el partit entre la selecció catalana i la d’Angola, que va fer un ‘stage’ aquí. En l’àmbit del bàsquet ens vam ficar al mapa. Per exemple, aquest mes passat es van fer els premis del bàsquet de Ponent a Balaguer o hem mantingut el circuit de 3×3. Amb la sardana ens passa el mateix.
Després d’uns anys complicats també es va recuperar la Festa de l’Harpia, però al mes de maig. Quina valoració en fa?
Va estar molt bé poder-la celebrar perquè un any la vam fer de mínims, ens va fer molt mal temps i la vam haver d’anul·lar. No hi havia manera de fer la desena edició. Una de les raons del canvi era que l’anterior data coincidia amb el primer cap de setmana de curs i hi havia molt poca implicació dels centres educatius. Ara han canviat l’inici escolar. El que fem són jornades de divulgació perquè, amb el passat que tenim, hem de tenir l’orgull d’haver sigut la capital del Comte d’Urgell. A més, ho expliquen com si fos una tertúlia.
Utilitzem la part històrica de Balaguer per fer una festa medieval i intentem ficar la cullerada d’explicar la història del municipi. Per exemple, la Paeria era una concessió del comte i era gent de Balaguer que portava l’administració. Això va durar fins al 1714, en què la figura de paer va ser substituïda per un alcalde. Aquest era un dels de dalt per controlar els de baix, mentre que el paer era un dels de baix que temporalment organitzava.
També es va recuperar la Fira Q, on es va presentar el projecte Energy-HubLab. Quina implicació tindrà al territori?
Les administracions podem ficar les eines perquè les coses passin, però no podem fer que passin. Es tracta de tenir un punt de distribució de coneixement i organitzar jornades per facilitar el canvi energètic. Si la gent té dubtes, que pugui preguntar i no es quedi en mans de grans comerciants. Totes les elèctriques fiquen plaques solars, però no és només ficar plaques solars, sinó també la visió de les comunitats energètiques i el canvi de paradigma. D’altra banda, si s’han de ficar totes aquestes plaques en zones menys poblades com la nostra, ens faltarien tècnics i enginyers. Dins dels grups impulsors has de tenir les universitats i l’FP. Necessitem aquesta visió global perquè el territori tiri endavant amb les seves potencialitats. També col·laborem amb empreses per fer energia a través de residus.
Tots aquests projectes són oportunitats per pal·liar el despoblament.
També és important el tema el de les comunicacions, amb l’arribada d’internet a molts pobles. L’habitual és que, quan algú estudia una carrera, vagi a Barcelona i no torni. Ara ens trobem que hi ha gent que, amb les sales que tenim de ‘coworking’, decideix que la qualitat de vida que té aquí no la té allà. Hi ha un cert retorn d’aquesta gent. Abans era impensable, hi havia certes titulacions que obligaven la gent ha marxar. El problema és el tipus de població que perdem: la més talentosa. Alhora, totes les activitats que hem comentat ajuden a arrelar aquesta gent perquè vulguin viure aquí. Si algú vol marxar que ho faci, però que no s’hi vegi obligat.
L’ampliació del col·legi Mont-roig és un dels grans projectes del mandat. Quins tempos gestioneu amb els retards que comentava el conseller Cambray?
Pròximament sortiran els plecs. No parlaria de cap retard. La gent que coneix poc l’administració pot tenir la sensació que tardes. Tenim una administració molt garantista on necessites diversos certificats i dediques entre tres i cinc mesos a aquestes tramitacions. Quan es va anunciar, també es necessitava fer el pressupost, el préstec a través d’un concurs i finalment tota la tramitació. Ara estem en la recta final, no em fa patir. L’administració té defectes, però també té virtuts: un cop ha començat, saps que s’acabarà.
L’encariment de materials pot afectar el projecte?
Crec que no afectarà perquè hem fet tots els plecs i ara surt el projecte. Per tant, l’hauran de fer amb la quantitat que hem dit. En tot cas, hauran d’estalviar en algun lloc. És diferent dels projectes que ja tens fets, una situació en què no ens hem trobat. Només ens va passar amb un d’indirecte: a la universitat fiquem un pla pilot de refineria de fusta i ens vam trobar dues o tres vegades amb l’obra deserta. Amb els projectes que fas ara has d’afegir un percentatge en funció dels materials, però la majoria que teníem ja estaven adjudicats.
L’altre drama és qui construeix. Falten professionals perquè es jubilen i per la pandèmia no s’han format més. En certa manera, mentalment sembla que la universitat hagi de resoldre-ho tot, però també està l’FP. Perds FPs per manca d’interès, malgrat que la feina seria assegurada i el sou seria bo.
En les obres del carrer Barcelona s’han emès queixes per la manca d’informació, tot i que reitereu que s’ha informat més que mai. Què ha fallat per tenir visions tan oposades?
No ho sé. Vam fer un calendari i vam anar porta a porta per explicar-ho. Ens pregunten: ‘per què no ho vau fer a l’hivern?’. Una obra que dura 7-8 mesos o t’enganxa un estiu o el següent. Un altre et pot dir que perd la campanya de Nadal al desembre. No pots tenir tothom satisfet. El temps que duren les obres hi ha un perjudici per la gent que hi viu i pels comerciants, però després ho notaran amb els carrers arreglats i voreres més grans. Hem decidit fer una nova jornada informativa per explicar-ho, encara que això no és una crítica per no haver informat, ja que sí que ho hem fet. Inclús les obres estan anant més de pressa que el calendari marcat.
Quins objectius té la Paeria per l’últim any de mandat?
Aquest any es tindrà la sensació que fem les coses ara. La parada pandèmica va fer que moltes de les coses s’anessin acumulant. A mitjans de l’any passat va fructificar tot i està acabant ara. Semblarà que ho fem per la reelecció, però no ha sigut així. Amb projectes més grans com el del col·legi se’t fa curt el mandat, més encara si hi ha una pandèmia.
Ens preocupen principalment dues coses. La primera és la visió de ciutat i fer-la més humana. Aquí entra l’estudi que fem sobre el trànsit. Hem de perdre aquesta dictadura vehicle. Això no passa només per fer les grans obres, sinó també per arranjar parcs infantils o espais més agradables. L’urbanisme nou que es va fer a Balaguer és molt dens i sense espais verds. Veurem si es pot tancar el tema de la vianització i crear zones d’esbarjo més enllà del riu.
I la segona preocupació?
L’altre tema és la reactivació econòmica, que el treballem amb la Generalitat. Als que no estem a la primera línia dels polígons de l’A-2 ens està costant molt que vinguin noves empreses. Pots viure a Balaguer i tenir feina en un radi raonable, però has de tenir les activitats suficients. És un tema que costa històricament. Hem de treballar per nuclis de desenvolupament: si tens activitat a Balaguer, els pobles de la vora mantindran població perquè la gent s’hi quedarà a viure. És més sensat que intentar fer una activitat a un poblet de 140 habitants, com planteja Reto Demográfico. Ara mateix Balaguer no perd població, però la comarca sí.
Caldrien també sèries on la gent visqui tranquil·lament en un ambient no metropolità. A Merlí pinten el del poble com una persona que s’ha perdut moltes coses a la vida i aconsegueix el seu objectiu vital en viure a la capital. A més, no som una zona aïllada perquè tenim la platja a una hora, la neu a 100 km i Barcelona a hora i mitja. Pots fer una vida homologable al segle XXI a Valls, Amposta o Balaguer. Cadascú pot viure on vulgui, però han de tenir la possibilitat de desenvolupar el territori. Un dels grans reptes és retenir el talent, que creen riquesa a Barcelona i no aquí. Com a mínim hauríem de retenir-lo i després veure si se’n pot captar.
