Des de quan existeix el Banc d’Aliments a Lleida?
Funcionem des del 2006 arreu del territori de Lleida i tenim el magatzem central, que també funciona com a centre logístic, al polígon Neoparc. Vam començar al polígon dels Frares, passant per el del Segre fins a situar-nos on som ara des de ja fa un any i escaig. Necessitàvem una localització que permetés una millor articulació de comunicació i un espai que ens permetés seguir endavant amb les d’accions logístiques que requereix el propi banc.
Quins són els reptes principals?
Tenim com a repte fonamental el no malbaratament dels aliments a la nostra societat. En uns moments de crisi, de la qual encara ens hi estem sortint, els bancs d’aliments ens vam convertir en un instrument de suport per a la cohesió social. Actualment, anem més enllà d’evitar aquest malbaratament i contribuïm a que tota la població afectada per la precarietat laboral pugui tenir més estabilitat en el manteniment de les economies familiars.
Quants aliments estan repartint cada any i a quantes persones atenen directament?
Estem repartint unes 1700 tones de mitja cada any i atenem directament unes 26.500 persones arreu del territori. Molts usuaris precisen els nostres serveis en més d’una ocasió, per exemple, mitjançant els menjadors socials. Aquesta xifra està bastant estabilitzada i és un fet que ens preocupa. No n’hi ha prou amb quedar-nos fins on hem arribat i tant de bo la gent hagi de recórrer cada cop menys al banc d’aliments.
De quins factors depèn l’augment o la disminució de la quantitat de donacions?
Estem estabilitzats molt en aquestes quantitats, una xifra que té el seu reflex en el nombre d’usuaris que té el banc. Disposem de diferents fonts d’aprovisionament com serien els propis particulars, superfícies comercials del territori, administracions públiques i de fons de la Unió Europea. D’aquesta última ens arriben uns diners que s’envien al govern de l’Estat i que es tradueixen en compres d’aliments. De la mateixa manera hi col·labora la Generalitat, a través del Departament de Benestar i Família. D’altra banda, disposem també de diferents campanyes de recaptació i conscienciació com seria el Gran Recapte d’Aliments que organitzem un cop a l’any.
El Gran Recapte és el programa de recollida que més visibilitat dona a l’organització
Exactament, aquest ens permet recaptar bones quantitats gràcies a la mobilització en les grans superfícies i posa en escena al Banc d’Aliments. Aquesta visibilitat es fa palesa tant els dies abans com els posteriors gràcies, per exemple, a la mobilització de les escoles o la difusió que se’n fa des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Són jornades amb les quals es dona a conèixer la nostra tasca i la nostra imatge adquireix una dimensió major a la que té la resta de l’any. Normalment, els establiments adherits al Gran Recapte fan una aportació en base als quilos que es recapten en els propis locals.
Creu que, a dia d’avui, la població està prou conscienciada de la necessitat de donar aliments? Com s’aconseguiria que la gent s’involucrés més?
Tenim la percepció de que s’ha anat diluint un pèl, ja que amb el missatge de superació de la crisi moltes vegades el fenomen de la precarietat no es visualitza de la mateixa manera. Això provoca que hi hagi una sensació que ja no és tant necessària la donació d’aliments. La funció d’un banc no desapareix ni deixa de tenir sentit al haver superat situacions de crisi, perquè el malbaratament segueix present en la societat, no només en els aliments, sinó en molts altres . En funció de les èpoques, ens hem de bolcar en uns aspectes o en uns altres. Tot i així, hi ha un tema que sempre és recurrent en la nostra associació, i és el d’evitar el malbaratament dels aliments. Aquesta seria la nostra filosofia base. Pensem que aquesta és una qüestió d’educació i que cal començar a treballar-hi des de l’escola, la família i tots els àmbits socials. Per definició, es tracta no donar valor a allò que sí en té, i cal eradicar aquest fet, el qual es pot traslladar a molts aspectes de la vida, no només en la donació d’aliments.
Què me’n diu de la implicació d’institucions i grans plataformes alimentàries?
Totes les entitats socials hem contribuït a que la virulència de la crisi s’hagi apaivagat. Les diferents administracions, tant les estatals, com autonòmiques o locals, veuen positivament aquest fet i col·laboren amb nosaltres. Ens ajuden dintre les seves possibilitats, tot i que podríem dir que sempre es pot fer més. Acostumem a tenir convenis amb les grans plataformes, per exemple, amb campanyes com el Gran Recapte.
La crisi ha fet que la gent s’hi bolqui més, o és al inrevés? Ha canviat el perfil del receptor d’aliments?
Vam tindre un creixement potent en les èpoques en que la crisis va impactar d’una forma més contundent, i ara estaríem en un moment d’estabilització. Estem davant d’una consolidació de la precarietat laboral, un fet que esdevindrà en un futur on els fenòmens de cohesió socials seran febles i poc consistents. Hem notat que la situació de pobresa es manté i que la conscienciació i mobilització de la població ha disminuït. Creiem que la pobresa té moltes cares i que en aquests moments la faceta més visibles és la precarietat. Hi ha persones que no s’haguessin plantejat mai la necessitat de recórrer al banc d’aliments i que van haver de fer-ho.
Afecta també la situació política actual?
Hi ha molts fenòmens que afecten a la societat. La política n’és un i, com a tal, també ens repercuteix. La vida de les entitats socials mai pot estar deslligada de les connotacions polítiques d’un moment concret, ja que una és reflex de l’altra.
Quins són els aliments més demandats? Es prioritza la dieta de les persones o es basen més en les compatibilitats logístiques?
Fonamentalment demanem llet, oli, conserves de tot tipus i llegums precuinades, tenint en consideració que la preparació dels aliments suposin també un estalvi d’energia, la qual pot invertir-se en altres tasques.
Ens abastim molt dels excedents de la indústria alimentària i, per tant, no tenim gaire accés a productes com l’oli o la carn fresca, els quals rebem de manera puntual o hem de comprar. La logística esdevé la nostra prioritat a l’hora de sol·licitar els aliments.
La seva associació actua arreu del territori. Quines zones són les més necessitades?
Durant la crisis, les zones industrials es van veure molt més castigades que les zones rurals. Podríem dir que Lleida capital va ser la localitat més afectada del territori, però hauríem de parlar més de perfils socials en vés de localitats. Veiem que gent amb una no qualificació professional són les primeres que pateixen els embats de les crisis i que això és una qüestió molt transversal.
Quina és la millora que requereix més urgència al Banc d’Aliments? Tenen algun projecte entre mans?
Si ens comparem amb altres bancs d’aliments europeus com els francesos veiem com fins i tot tenen marques blanques pròpies. Això permet una millor gestió del aliments en casos com, per exemple, quan rebem grans peces de carn es pugui trossejar i repartir-ho. Són millores que esperem assolir en qüestió de temps, però tenim altres projectes prioritaris entre mans. Volem disposar d’un gran supermercat on la gent pugui entrar acompanyada i amb orientació per tal que seleccionin els aliments més adients per la seva dieta i situació familiar. D’aquesta manera, aconseguiríem que, malgrat la necessitat, els usuaris del Banc d’Aliments actuïn amb normalitat com faria qualsevol altra persona en un establiment comercial d’alimentació.
Remarquem també la importància d’orientar i acompanyar els usuaris per tal d’ajudar-los a tenir una dieta equilibrada i adaptada a la situació de cada família. Aquest seria un gran pas de normalització i suport davant la precarietat de la que parlàvem abans.
