Héctor García Borràs (1998, Premià de Mar) és jugador del CV Sant Pere i Sant Pau. Es va iniciar en aquest esport als tretze anys a un equip Marató i als 15 va entrar al Programa de Tecnificació de la Residència Joaquim Blume, a Barcelona. Ara estudia a la Universitat Rovira i Virgili, i des del 2016 competeix pel club de vòlei tarragoní.
Estudies Publicitat a la URV i ho compagines amb l’esport d’elit. Com ho portes? Reps suport de la universitat?
Ara ho porto millor, però al principi em va costar força. L’època més complicada va ser quan vam pujar a Superlliga 1, que equival a una Primera Divisió, perquè la càrrega d’entrenaments era major, els desplaçaments més llargs i em costava estar motivat i entrenat perquè els resultats no acabaven de ser positius. Aleshores, que cursava 2n de publicitat, vaig haver de replantejar-me els estudis i dividir el curs per arribar a tot.
Per part de la universitat podem dir que no he rebut una ajuda completa, però algun cop m’han canviat convocatòries, m’han allargat terminis, etc. Però en general no he rebut el suport que crec que ens haurien de donar.
Com és el teu dia a dia?
Al meu grau les classes són pel matí, així que vaig al matí vaig a la universitat i a la tarda als entrenaments, i puc seguir la planificació del club amb normalitat.
Com és competir representant la uni?
Ho porta la secció d’Esports URV, que forma seleccions de diferents esports, i tres cops per curs es reuneixen els grups i es fan trobades. Hi he participat en algunes ocasions, tot i que és complicat perquè no sempre s’aconsegueix formar equip. Es fa un campionat universitari a nivell autonòmic, i qui guanya va després a l’Estatal. El campió de Catalunya va al d’Espanya. Vaig quedar subcampió de pista al 2018 i en platja campió al 2018 i 2019.
Tot i que prioritzo el club, competir per la universitat és una experiència maca, per sumar, per passar-m’ho bé amb els companys, conèixer gent nova i sortir de la rutina.
Durant el pas universitari, molts esportistes marxen als EUA a estudiar i entrenar. Què penses d’aquesta opció?
Si vols migrar allà durant la carrera ho has de tenir molt clar des del batxillerat, perquè el camí és diferent i has de preparar proves diferents, com el nivell d’anglès, per exemple. És una bona opció però cal tenir-ho molt clar, no és gens fàcil. El més complicat és aconseguir una beca, ja que allà les universitats són molt més cares, i encara que et cobreixin part del cost pot ser que hagis de pagar una quantitat molt més alta que aquí. Un company de l’equip, que a més competeix amb la selecció espanyola, està jugant allà des de fa tres anys i n’està molt content, pot compaginar molt bé l’esport i el grau. És un altre món.
Creus que les institucions cuiden prou els esportistes d’elit?
A nivell general no ens podem queixar, però crec que ens podrien ajudar una mica més, no es posen en la nostra pell. Al final, tret del futbol masculí i algun més, els que ens dediquem als esports minoritaris ho tenim més complicat per viure només de l’esport, i necessitem un grau universitari o altres estudis per quan deixem l’elit i hem d’entrar al món laboral.
Com veus el teu futur laboral?
Quan acabi la universitat no sé què faré, perquè vull continuar dedicant-me al vòlei al màxim nivell possible, però és complicat sobreviure amb el sou de l’esport, així que segurament ho hauré de compaginar amb la publicitat o acabar deixant el vòlei.
Quina és la situació actual del CV Sant Pere i Sant Pau?
Recentment hem tingut algun problema, con uns robatoris als vestuaris mentre els equips entrenaven. Això no pot passar en un club, ni en un pavelló municipal accessible per a tothom. Pel que fa al futur del club, la nostra Junta fa poc es va reunir amb l’Ajuntament de Tarragona, i la intenció és fer una reforma de les parts més malmeses de les instal·lacions. Sent del barri, ens agradaria continuar entrenant i competint allà, tot i que té mancances evidents i no s’ha cuidat prou per al nivell que està el vòlei a Tarragona.
Quin és el teu objectiu per aquesta temporada? I a nivell de club?
A principi de temporada fem una valoració i una llista de propòsits i objectius. Som un equip molt jove, i ens proposem competir molt, anar partit a partit.
El calendari està anant força bé, creiem que estem molt ben encaminats per anar a la fase d’ascens i intentar pujar a la Superlliga 1. És un objectiu factible i probable, i estaria bé per culminar dos ascensos en 4 anys. No volem lluitar només per l’ascens, sinó per manternir-nos estables un cop haguem pujat.
Quin paper juga el club dins el barri i l’esport tarragoní?
El club porta molts anys lluitant i creant-se un nom. Al barri ja hi ha molt de recolzament cap al vòlei, i tant els negocis com el veïnat ens donen molt de suport, però fa falta que el que fem es reconegui a la resta de Tarragona. Tot i això, amb els anys cada cop més famílies de fora del barri han anat portant els seus fills i filles per jugar aquí. Això ens ajuda a desestigmatizar el barri, la gent que hi viu i a fer que la gent de fora tingui un altre punt de vista sobre Sant Pere i Sant Pau.
Què opines sobre la polèmica dels pressupostos del club?
Al final es tracta de créixer i evolucionar. Durant molts anys el club ha hagut d’afrontar un deute important i renunciar a altres projectes. Ara que per fi s’ha solventat, ens han rebaixat la subvenció, pel que tornarem a la roda de sempre. Tornarem a anar amb el coll a l’aigua, pagarem les despeses com puguem i no tindrem tant de marge per fer inversions o millores.
Després de tants anys patint, que un cop haguem aconseguit superar el deute ens redueixin els pressupostos és com un càstig, perquè des del club ho hem fet bé i hem treballat molt dur.
Amb una subvenció una mica més àmplia podríem tenir un sou els jugadors i donaríem més prioritat al vòlei, no ho hauríem de deixar per incompatibilitat amb els estudis o la feina, per exemple.
Durant l’estiu fas vòlei platja, què t’aporta?
Vaig començar en aquest esport amb vòlei pista, és al que dedico més temps i m’agrada més, tot i que la modalitat de platja també és interessant. Jugar-hi a l’estiu és una bona eina per mantenir-me en forma tot l’any, sobretot perquè el vòlei platja requereix més exigència física i mental. A més, el nombre de jugadors canvia de sis a dos, així que el pes de l’equip és diferent. Intento competir al nivell més alt possible en vòlei platja, però prioritzo i em quedo amb la pista.
A nivell professional és molt més fàcil dedicar-se al de pista, però és cert que en els darrers anys la promoció del vòlei platja ha augmentat i s’han anat creant clubs o centres d’alt rendiment especialitzats en aquesta modalitat. A més, la majoria dels que durant l’hivern fem vòlei pista, a l’estiu ho fem en platja.
Al vòlei platja hi ha alguna competició mixta. Què n’opines? Creus que l’esport ha d’avançar cap aquí?
Oficialment no hi ha campionats mixtes, però a nivell amateur molts tornejos inclouen aquesta prova. És una competició molt divertida i entretinguda; normalment a l’estiu faig un circuit en aquesta categoria i és una manera de canviar d’aires, veure estils de joc diferent. Des de petits sempre juguem amb gent del mateix gènere, i és una bona oportunitat per canviar i aprendre. A nivell professional no crec que s’apliqui, com a mínim a curt termini, però és una bona idea, entretinguda i diferent.
