Ferran Costa: “Abanderarem el Manifest Liberal signat a Andorra”

Avatar photo

L’ajustat resultat a les primàries de Liberals d’Andorra (L’A) va partir la formació més antiga del país en dos. El sector guanyador, encapçalat per Josep Maria Cabanes, i la facció més progressista, de Judith Pallarès. La manca d’una entesa després d’aquella votació ha fet marxar la línia socioliberal del partit, integrant un nou espai que encara no té nom oficial. A Pallarès l’acompanyen diversos membres de L’A juntament amb tot el grup parlamentari del Consell General, que encara dona suport al Govern. Ferran Costa, president del grup parlamentari liberal, parla amb La Ciutat d’Andorra sobre la separació, el seu ideari i les aliances del nou projecte.

En quin punt es trenca la unió entre persones d’una mateixa línia ideològica com Jordi Gallardo, Judith Pallarès i tu?

Les persones que hem marxat de Liberals en cap moment ens ho vam plantejar. Quan a la premsa, el flamant cap de llista, el senyor Cabanes, comença a fer declaracions públiques i el senyor Gallardo també diu certes coses, motiu d’una pregunta de control parlamentari, fa que molta gent es pregunti ‘què està passant?’. Des del meu entendre, suposa una deriva ideològica important -en molts aspectes de 180 graus- d’allò pel qual havíem estat lluitant.

Anys enrere va haver-hi una escissió del senyor Pintant i l’ala de Tercera Via i es va agafar un rumb molt clar. Ara sembla que amb aquest candidat el rumb fa un gir de 180 graus i molts volem continuar en aquella direcció. Ens creiem que som liberals i volem fer prevaldre aquests valors que es troben en el Manifest Liberal, reafirmat al Principat d’Andorra el 2017.

Heu afirmat en altres ocasions que la trucada de Cabanes per arribar a un pacte no es va produir mai. Si s’hagués donat el cas, s’hauria pogut acordar amb ell tot i les distàncies ideològiques tan marcades que planteges?

És una opció que hagués estat sobre la taula. La política es basa a arribar a acords i a consensos. Per arribar-hi, ha d’haver-hi la voluntat. El senyor Cabanes va ser qui va dir que trucaria a Judith Pallarès. La secretaria general de Liberals d’Andorra va dir que també podria haver trucat Pallarès, però les coses s’han de fer bé i qui assumeix el lideratge ha d’ordenar el debat. Quan aquesta voluntat manifesta no es veu avalada pels fets, potser t’estan convidant a marxar.

A la resta de partits liberals europeus existeixen diversos corrents que conviuen en un sol partit. Per què aquí no s’ha assolit l’equilibri?

Els partits no són monolítics i a Liberals d’Andorra convivien diverses sensibilitats de manera clara. Arran del procés de primàries i les manifestacions a la premsa hi ha una quantitat de gent important que se senten convidats a marxar. Vàrem ser escollits per defensar un programa electoral, que el mantenim. Fins a l’últim dia en el nostre escó defensarem aquell programa i no un altre cap on ens volen fer anar.

Parleu de girs de 180 graus per plasmar la divisió. De quins es tracten concretament?

Una de les que ha agafat més embranzida és la que avui (dijous 7 de juliol) es convertirà en pregunta parlamentària. La frase de Gallardo que diu que el feminisme és una temàtica “ancorada al segle XX dels partits comunistes, socialistes i anacrònics”. Entenem que el feminisme és un aspecte més que rellevant i hi ha molta feina a fer. També s’han fet manifestacions qüestionant un acord d’associació i s’ha dit que calia aproximar-se a Tercera Via-Unió Laurediana. No té cap mena de sentit quan justament ens vam desmarcar d’aquesta facció fa 5 anys. Alhora, altres comentaris menors que destil·len una ideologia respectable, però que no compartim.

L’excap de Govern Marc Forné va estripar el carnet i va assegurar que s’uniria a vosaltres si defensàveu el Manifest Liberal de 2017. Entenc que això es produirà.

Li hauràs de traslladar al senyor Forné, però nosaltres abanderarem aquest Manifest Liberal com ferro roent. Les persones que s’hi vulguin sentir reflectides ho podran fer en aquest projecte.

Heu tingut contactes amb ell?

És un bon amic personal amb el qual tinc relació setmanal. Per ell, fer aquest pas va ser molt dur perquè és un dels fundadors del Partit Liberal, a diferència del que el senyor Cabanes afirmava. El senyor Forné va haver de fer memòria i buscar l’acte fundacional del partit, on no va trobar el nom de Cabanes enlloc. És una persona que va fundar el projecte, que va enarborar la bandera liberal al país contra tot pronòstic i que n’ha viscut de tots colors.

Quina seria la radiografia d’aquesta divisió a les diverses parròquies?

És difícil dir on tenim més o menys representació. La figura més empírica seria veure quin percentatge de vots va treure el Partit Liberal a les eleccions quan s’hi va presentar sol (a les llistes nacionals de 2019). A la parròquia d’Encamp i La Massana és on vam tenir major percentatge de vot. Justament, tots els càrrecs electes d’aquelles dues parròquies es desmarquen de Liberals d’Andorra. De sis consellers comunals, quatre han abandonat L’A i només han quedat els d’Andorra la Vella.

En quina posició queda aquest projecte amb relació a les aliances internacionals?

Pensem que un dels actius importants de la nostra formació, que no té Demòcrates, són tots aquests contactes internacionals. Desmarcar-nos de Liberals d’Andorra fa que no estem representats a la Internacional Liberal i a l’ALDE. Això és momentani. La Internacional Liberal i l’ALDE permeten tenir més d’una formació liberal d’un mateix país integrades. Per exemple, als Països Baixos Mark Rutte és el primer ministre amb un partit liberal de caire conservador i també hi ha D66, molt liberal progressista. Ambdós conviuen en el si d’aquesta formació. Si anem a l’Àfrica o a Sud-amèrica, passa molt sovint i hi ha inclús tres formacions liberals. Volem arribar aquí, però hem de realitzar el procés sota les sigles d’un partit.

Aquesta setmana passada vaig estar a Sofia al Congrés de la Internacional Liberal. Hi havia estat inscrit com a membre de Liberals d’Andorra. Podia entrar-hi, però no em vaig sentir legitimat d’entrar en cap sala de reunions perquè ja no soc membre. Això no vol dir que fora de les reunions aquesta feina de relacions personals en l’àmbit internacional continuï. Haurem de reconduir aquestes filiacions internacionals.

És encara d’hora per parlar d’aliances nacionals a les eleccions. Tot i això, hi haurà línies vermelles com heu expressat amb Tercera Via?

És molt preliminar. Tenim un ideari liberal que sembla que tendeix cap a un liberalisme progressista i dintre d’aquest grup de gent hi haurà diferents sensibilitats. Quan tot quedi marcat i definit, serà el moment de veure si hi haurà línies vermelles. Si ets polític i ja vas a buscar el consens amb línies vermelles, limita molt. Hi ha posicionaments que un no comparteix, però s’ha de saber fins a quin punt pot haver-hi encaix. Es tracta sempre de buscar els millors punts que convinguin i el màxim consens. 

L’habitatge és una de les principals preocupacions a Andorra. Què proposeu per tractar de pal·liar-ho?

La magnitud és tan elevada que legislativament poc més podem fer. Calen accions executives directes com partides pressupostàries que garanteixin que es posa lloguer assequible al mercat. Per exemple, llogar o comprar edificis, rehabilitar-los i posar-los a mercat.

Plantejaria intervenir el mercat de l’habitatge o incentivar impositivament el preu del lloguer?

Personalment, no m’agrada sentir a parlar d’intervenció del mercat, tot i que l’hem hagut d’intervenir amb mesures quirúrgiques. A altres llocs, les intervencions eren enteses des d’un enfocament massa contundent. En canvi, els incentius fiscals o posar diners públics per proporcionar habitatge de lloguer assequible són un plantejament diferent. No cal fer una intervenció dura del mercat per donar solucions al problema de l’habitatge. Opto per la segona opció.

Un altre debat candent en els últims dies és el de l’avortament. Com es poden superar les barreres que impedeixen avançar en aquest sentit?

Els equilibris no són fàcils, però tampoc és bo negar l’evidència. Cada dia que passa el món evoluciona i hi ha temes que cada cop són més difícils de justificar. Som partidaris de fer passos de manera pausada al mateix temps que decidida. Les radicalitats en temes tan sensibles com l’organització institucional d’un país són difícils de gestionar si l’experiment surt malament.

Per tant, cal avançar cap a la despenalització de l’avortament, encara que certs experiments institucionals no ens els podem permetre fins que no tinguem una estructura supranacional que ens doni certa cobertura, com fa el coprincipat. Quan la tinguem ben establerta, potser serà el moment de ser més ‘aventurosos’ perquè tindrem una xarxa de seguretat alternativa, que ara no tenim. La llibertat és el valor més preuat i cadascú ha de decidir què vol fer amb el seu cos.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Salou, un buen ejercicio de participación ciudadana

Notícia següent

Tremp convoca les jornades de comerç ‘Fem Pallars’

Notícies relacionades