Des del 5 de juliol fins al 3 d’agost han tingut lloc a l’espai jove La Palmera les accions de sensibilització “Els dimecres són nostres”, amb aquest lema s’han recollit les activitats de cinema i rondallaires per promoure discursos crítics sobre les desigualtats actuals al món. La novetat d’aquest any ha estat obrir les portes d’aquest recinte al públic infantil i familiar amb quatre sessions de contacontes. La companyia Entre(t)res ha explicat històries sobre la conservació del medi ambient, la resolució de conflictes i com evitar els perjudicis per contribuir a la tasca de Tarragona-ciutat educadora. Uns 800 assistents entre infants i els seus familiars han fet seu aquest espai en la franja de tarda.
La Mostra de Cinema de Drets Humans ha projectat 14 films procedents d’Alemanya, l’Índia, Dinamarca, Palestina, Argentina, Espanya, Anglaterra, Estats Units i el Sàhara. El format d’enguany ha combinat curts, migs i llargmetratges, per donar més dinamisme i diversitat d’autors i punts de vista. En les cinc sessions hi han assistit 208 persones, amb una mitjana aproximadament de 40 persones cada vespre.
Ahir dijous va tancar la programació amb el tradicional “Yo Pongo Internacional”, que aquest estiu ha arribat a la seva sisena edició. Aquesta iniciativa pretén que la ciutadania tarragonina comparteixi un sopar a la fresca, cuinant un plat d’algun indret del planeta, explicar-ne la recepta i fer un tast col·lectiu. Aquest any s’hi han aplegat sabors procedents del Pakistan, Marroc, Romania, Brasil, Andalusia, el País Valencià i Catalunya, entre altres orígens. L’escenari obert va acollir fados, bollywood, dansa del ventre, folk, cançó tradicional, swing en una màgica simbiosi de ritmes i colors. Aquesta edició va reunir unes 130 persones.
La consellera de Cooperació, Ivana Martínez, ha manifestat la intenció de consolidar aquestes iniciatives adreçades a la ciutadania en general i, molt especialment a la infància, “per tal que puguin donar fruits a mitjà termini, ja que la sensibilització i la conscienciació són tasques lentes però imprescindibles en una societat lliure i compromesa, com la nostra”.
