L’ens serà l’encarregat de “diagnosticar” els elements necessaris de mobilitat interna i cap a altres territori, tant de persones com de mercaderies. A partir d’aquí, s’encarregarà de la planificació per millorar els serveis de transport públic i el règim tarifari. La Taula permetrà gestionar conjuntament la mobilitat a les Terres de l’Ebre fins a l’establiment definitiu a tot Catalunya del nou model de mobilitat dins del projecte de la T-Mobilitat, que es començarà a desplegar el 2019.
“El diagnòstic ha de ser solvent i se es fa de manera participada i concertada té més força i potència”, ha defensat Rull. “Que governi qui governi als ajuntaments, als consells comarcals o a la Generalitat, que aquest sigui un document amb el qual tothom s’hi senti compromès”, ha afegit. La Taula de Mobilitat tindrà també “un procés participació pública” perquè les organitzacions i entitats civils i la resta d’institucions del territori puguin participar en la redacció del nou pla director. Es podran crear diversos grups de treball. “No ens agrada la participació a través d’un tràmit d’al·legacions sinó que hi haurà un àmbit específic i concret en el qual puguin parlar, aportar i avaluar el que es fa”, ha explicat el conseller. Segons Rull, hi podrà participa tothom que ho vulgui però sempre garantint “l’operativitat” dels grups i l’organisme.
Amb Taula i sense ATM
El conseller de Territori i Sostenibilitat ha justificat que no es creï a les Terres de l’Ebre una Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) per una raó operativa: amb la Taula es pot fer “exactament el mateix” però evitant crear una estructura nova de gestió, contractar personal i afegir una despesa de funcionament extraordinari. “En aquests moments, els recursos limitats preferim destinar-los a millorar tarifes de transport públic i fer millors estudis per al nou pla director de mobilitat, que no pas gastar-los en despesa corrent”, ha defensat. Per altra banda, Rull també ha argumentat que l’any 2019 les ATM territorials s’integraran en una única ATM de Catalunya que es complementarà amb “organismes de governabilitat descentralitzats” i que no seran altres que aquestes Taules o organismes similars que existeixen en territoris com el Penedès.
Uns arguments rebutjats per Trens Dignes
En canvi, la Plataforma Trens Dignes ha insistit en què la Taula de Mobilitat és un “succedani” de l’ATM que en cap cas té mateixes competències i atribucions. La portaveu de l’entitat, Montse Castellà, ha apuntat que mentre l’ATM té un “poder executiu”, la Taula només pot “estudiar i proposar”. “No existeix capacitat executiva ni de finançament i està supeditada a l’aplicació el T-Mobilitat, que ja es veurà quan arriba a les Terres de l’Ebre”, ha apuntat Castellà. “No hi som les plataformes socials ni els operadors que ofereixen els serveis i a una ATM sí que hi són dins de l’òrgan consultiu”, ha lamentat.
Des de Trens Dignes consideren que el desplegament de la T-Mobilitat al territori sense una ATM pot suposar una regulació de les tarifes sense que s’hagin organitzat les freqüències i els combois dels servies de transport públic. “Si tenim Taula sense ATM és com tenir el carnet de conduir però no tenir cotxe. Tindrem uns preus assignats però amb les mateixes freqüències mancades”, ha assenyalat la portaveu.
La plataforma ha qüestionat la funcionalitat de la Taula si aquesta ha d’expirar quan s’apliqui la integració tarifària a tot el país. “Només servirà per redactar el pla director i seria més lògic treure del calaix el del 2010, actualitzar-lo i no gastar més recursos en un de nou”, ha defensat Castellà.
Recurs de reposició dels veïns
“No entenem perquè creen una Taula de Mobilitat i no una ATM quan ho marca la llei i les resolucions del Parlament i dels consells comarcals són clares. Els encoratgem a complir el mandat de la llei”, ha insistit Castellà. En aquest sentit, el moviment veïnal per una AP-7 Gratuïta ha decidit anar més enllà i ha presentat un recurs de reposició a la delegació del Govern de les Terres de l’Ebre.
“Es dediquen a crear taules i tauletes i estem fins als nassos. No en tenen ni idea. Busquen la representativitat dels ajuntaments i els consells comarcals i qui ha de parlar és la gent del carrer que tenen molt a dir”, ha defensat Llorenç Navarro, portaveu del moviment social per la gratuïtat de peatges. El recurs presentat pels veïns remarca que, amb la Taula de Mobilitat de les Terres de l’Ebre, no es compleix la Llei de Mobilitat catalana en els termes de garantir la participació de representants civils i socials.
“No entenem que després de 157 talls de carretera, el Govern munti una Taula de Mobilitat on articular les opinions sobre la planificació de les infraestructures i no ens tinguin en compte als ciutadans”, ha lamentat Mario Pons, també portaveu del moviment social. “Creiem que és un greu error que diu poc de la capacitat de cohesió dels polítics. Demanem que la replantegin i tinguin en compte a la gent que lluita en la defensa dels trens i a aquells que lluitem per una AP-7 gratuïta i sense impostos indirectes, com l’euro vinyeta, que no serà altra cosa que un nou impost de circulació que pagarem a més a més”, ha apuntat Pons.
